Usuari:Jolle/Hug el Gran
Hugues el Gran [1] (nascut a Fontaines-en-Sologne vers el 898, mort el 16 de juny de 956 a Dourdan), comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Biografia modifica
Fill de Robert I, rei de França Occidental, i de Beatriu de Vermandois, descendent en sisè grau per la seva mare de Carlemany, Hug el Gran, dit de vegades «Hug el Blanc» a causa del seu color pàl·lid, era un personatge poderós del regne de França Occidental a l'origen de l'establiment de la dinastia Capet.
Després de la mort sense descendència, el gener de 936, del seu cunyat el rei Raül I, Hug el Gran va decidir no sol·licitar la corona de França Occidental que estava tanmateix del seu abast, en la mesura que disposava a Nèustria i a França de «una potència que prevalia contra tot altre gran» [2]. Però Hugues va preferir cridar al tron al jove fill de Carles III el Simple, Lluís IV d'Ultramar que havia seguit a la seva mare en el moment del seu exili a Anglaterra. Esperava així governar al lloc del seu nebot per aliança (s'havia casat el 926 amb la germana d'Ògiva, la mare de Lluís IV), d'ara endavant el seu obligat, i disposar d'un poder més gran, en tant que regent, que si hagués obtingut una promoció que no hauria estat sense inquietar els altres grans del regne. D'altra banda, això li permetia oposar-se a les ambicions del seu altre cunyat, Heribert II de Vermandois en la lluita per a l'hegemonia a França Occidental. El diumenge 19 de juny de 936, Lluís IV va ser coronat i consagrat rei per Artald, l'arquebisbe de Reims. La cerimònia de la consagració va tenir lloc a l'església abacial de Saint-Vincent de Laon, la seva ciutat natal i feu de la seva família carolíngia.
Un mes més tard, el 25 de juliol 936, Lluís IV va donar a Hug els mitjans de manifestar al regne la seva preeminència sobre els altres prínceps, atorgant-li el titula de dux Francorum, duc dels Francs. La significació d'aquest títol fou explicitat el 26 de desembre del mateix any per un document en el qual Lluís IV subratllava que feia d'Hug «en tots els nostres regna, el segon després de nosaltres» [2], assimilat a un «virrei» de posició equivalent al majordom de palau sota els últims merovingis [3]. Els diplomes de juliol, afirmant que era abat laic de Saint-Germain d'Auxerre i amo d'Autun, dos elements fonamentals del principat borgonyó, ja havien accentuat el seu poder, discutint la legitimitat d'Hugues el Negre per proclamar-se príncep d'una Borgonya que pensava haver heretat del seu germà el rei Raül [2].
Tanmateix la preponderància d'Hug el Gran acaba exasperant el jove rei que, intentant emancipar-se, va prendre les armes per combatre'l. Hugues es va aliar llavors amb Heribert II de Vermandois i Guillem Llarga Espasa, duc de Normandia [3]. El 940, Lluís IV va ser derrotat prop de Reims, i després, el 945, capturat pels normands i entregat a Hug que el va confiar a Teobald I de Blois. Hug el va alliberar sota la pressió de l'emperador, però va obtenir la ciutat de Laon a canvi.
El 946, va arranjar la successió d'Heribert II de Vermandois entre els fills d'aquest, que eren els seus nebots, i va afeblir així el poder del llinatge. Durant un sínode a Ingelheim el 948, tercer de la sèrie després dels de Verdun (Mosa)|Verdun]] i de Mousson, dedicats essencialment a regular la qüestió de la seu episcopal de Reims, Lluís IV va aconseguir fer excomunicar a Hug el Grand.
Disposant ja de la sobirania feudal sobre Borgonya que Lluís IV li havia atorgat el 943 [4], va obtenir la confirmació del seu títol de «duc dels Francs» [3] així com l'Aquitània (de la qual va assegurar la tutela de 954 a la seva mort el 956) a canvi del seu acord, després de la mort de Lluís IV el 954, a la pujada de Lotari I sobre el tron de França Occidental.
De Raingarda la seva concubina, va tenir a Heribert d'Auxerre († 996) que va ser bisbe d'Auxerre. Es va casar amb una filla de Roger del Maine cap el 914, després cap el 926 amb Eadilda de Wessex (o Edit), filla d'Eduard el Vell, i finalment a Edwiga de Saxònia (922- 965, filla d'Enric I l'Ocellaire) cap a 937, de la qual va tenir:
- Beatriu, casada amb Frederic I, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia
- Hug Capet, rei dels Francs el 987, tronc de la dinastia Capet
- Emma, casada amb Ricard I, duc de Normandia, van tenir posterioritat
- Otó, duc de Borgonya;
- Eudes Enric, duc de Borgonya. Va tenir posteritat.
Hugues el Gran va morir el «XVI de les calendes de juliol del 956», és a dir el 16 de juny de 956, al castell de Dourdan [5]. La seva sepultura es troba a la Basílica de Saint-Denis, a la necròpoli dels reis de França.
Vincle genealògic entre Carolingis i Capets modifica
| Adrià comte | Hildegarda | Carlemany († 814) emperador | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí d'Itàlia (777 † 810) rei d'Itàlia | Lluís el Pietós († 840) emperador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Robert III comte d'Hesbaye | Waldrada | Bernat d'Itàlia (797 † 818) rei d'Itàlia | Eberard marquès de Friül | Gisela | Carles el Calb (823 † 877) rei de França | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí († després 850) comte | Ingeltruda | Enric († 886) marquès de Neustrie | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís II el Tartamut (846 † 879) rei de França | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Robert el Fort († 866) marquès de Nèustria | Heribert I († 900/907) comte de Vermandois | Otó († 912) duc de Saxònia | Hedwiga | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Robert I (860 † 923) rei de França | Beatriu | Enric I l'Ocellaire (876 † 936) rei d'Alemanya | Carles III el Simple (879 † 929) rei de France | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hug el Gran († 956) duc dels Francs | Edwiga († 965) | Otó I (912 † 973) emperador | Gerberga († 969) | Lluís IV d'Ultramar († 954) rei de França | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hug Capet († 996) rei de França | Otó II (955 † 983) emperador | Lotari († 986) rei de França | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís V († 987) rei de França | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes i referències modifica
- ↑ (anglès) Genealogia d'Hug el Gran
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier 'Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale, Armand Colin, 2003, pàg. 170
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Christian Bonnet, Christine Descatoire Les Carolingiens, 741-987, Armand Colin, 2001, pàg. 214
- ↑ 22Hugues+le+Grand% 22+Bourgogne+943&lr= Pàgina 628 a Histoire générale du Moyen Âge d'Ovide Chrysanthe Desmichels (1831)
- ↑ . Joseph Guyot Chronique d'une ancienne ville royale, Dourdan capitale du Hurepoix, París, Auguste Aubry 1869, pàg. 13