Usuari:Mcapdevila/Caponera

Esquema d'una caponera

La caponera és una obra de fortificació que, primitivament, va consistir en una simple estacada amb drassanes o troneres per a defensar el fossat. La paraula ve de la semblança amb les gàbies d'encebar capons i va substituir després la "falsa braga". A l'edat moderna, singularment en l'escola alemanya, solia ser una obra grandiosa, ben diferent per cert de la modesta i primitiva traça que va produir la seva denominació (abans, les caponeres, albergaven de 15 a 20 soldats, que feien foc per espitlleres a banda i banda de la fossa, quan intentaven travessar a l'assalt). Algunes vegades, es construïen en les sortints de les contraescarpes, però, més sovint, ha correspost, enmig d'una cortina, elevant-se sobre el mateix fons de la fossa. Al segle xix, significava una obra de fortificació i galeria de comunicació, que s'emprava per a impedir el pas a la cisterna, obres de gran capacitat que estaven disposades per a la infanteria i artilleria gruixuda i que constituïa un dels elements més importants de la fortificació permanent.

"... fent ells forts en certes casamates baixes en forma de galeria o, com des de llavors les van començar a anomenar de caponera..." (Carlos Coloma, Les guerres dels Estats Baixos, Barcelona, a costa de Miguel Manescal, 1627, imprès a casa de la vídua Elizabet Tomasa; altres obres: traductor dels Annals de Corneli Tàcit, Barcelona, ​​i Diari de Barcelona, ​​1866, 4 volums, autor addicional de Guerres del Palatí i dels Estats Baixos, Barcelona, ​​Subirana, 1884, 2 toms; Relació del socors de Bruxa, 1631).

«	Tarde cuanto pudiere En reducirse el foso Defiendale, si es seco Con casamatas, cofre, caponeras.	»
— (Bernardino Rebolledo y Villamizar, Comte de Rebolledo, "Silva militar i política", 1661)

Segons l'erudit en temes militars, Etienne-Alexandre, baró de Bardín, autor de l'obra en 4 volums, Dictionnaire de l'armee de terre, París, Llibre. militaire, de J. Correard, 1851, es deriva aquesta veu de la italiana capone i significà primerament 'cos de guàrdia casamatat, d'on es podia fer foc amb seguretat'. Però, com que els defensors es mantenien a cobert, alguns han suposat que va ser presa del vocable chapón. Segons Heinrich Adolf von Zastrow, autor de l'obra Histoire de la fortification permanent, París, C. Taner, 1866, diu que no és conegut l'inventor de les caponera, que es van proposar a Itàlia cap a l'any 1496 i que el que s'hi ha esbrinat és que l'any 1506 l'enginyer italià Pallavicini va construir una caponera. Tomás de Pugas y Rojas, al seu Compendi militar, imprès a Quesada per l'autor, el 1707, va deixar escrit el següent: "de les quals, casamates a la contraescarpa, no fan servir els francesos, que, en lloc d'aquestes, fan galeries que travessen el fossat corresponent a la meitat de les cortines, a les quals diuen caponera per ser la seva factura en forma de gàbia".

Bibliografia

• Diccionari Enciclopèdic Hispano-Americà,1887-90, Montaner i Simón Editors, Barcelona.
• Aubert de la Chesnave Des Bois, FA. Dictionnaire militaire portatif, París, Duschene, 1759, 3 volums.
• Barado, F. Lloc d'Anvers, 1584-1585, Madrid, Est Tipus-Litog. de J. Palacios, 1891.
• Belle, J-L. Van. Plans Inèdits de places fortificacions, Louivan-la-Neuve, CIAC, 1989, (Fortificacions i mapes de l'Europa dels segles xvii i XVIII, Bèlgica, França, Països-Baixos.).
• Bernáldez i Fernández de Folgueras, I. Descripció de la plaça belga d'Anvers i notícies de les obres que s'executen en algunes fortificacions alemanyes del Rhin, Madrid, Impr. del Memorial de l'Enginyer, 1866.
• Bonet Correa, A. Cartografia militar de places i ciutats espanyoles: segles XVII-XIX, Madrid, Ministeri de Cultura, DG de BA i A., I. de R. i C. de B.C., dl, 1991, 1 atles.
• Cambra Muñoz, A. Fortificació i ciutat en els regnes de Felip II, Madrid, Nerea, 1998.
• Enríquez de Villegas, Diego. Acadèmia de fortificació de places, Madrid, per Alonso de Paredes, 1651.
• Fer, Nicolau de. Introducció a la fortificació, París, 1690-1695; Les Forces de l'Europe, ou Description des principals villes, avec leurs fortifications, París, 1690-1695, de l'autor, 1690-1695, 8 volums.
• Hale, J. R. Renaissance fortification: art or engineering?, London, Thames and Hudson, 1977.
• Herrera García, J. Teoria analítica de la fortificació permanent, Madrid, Impremta Nacional, 1846.
• Li Coint, J.-L. Ciència de posts militars o Tractat de les fortificacions de campanya, València, B. Monfort, 1770.
• Muller, J. Tractat de fortificació, Barcelona, ​​T. Piferrer, 1769, 2 volums.
• Rojas, Cristobal de. Teoria i pràctica de la fortificació, Madrid, Luis Sanchez, 1598; Tres tractats sobre fortificació i milícia, Madrid, Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, DL. 1985.
• Solaruce Blond, J. R. Les fortificacions espanyoles de Sicília en el Renaixement, la Corunya, Universidade da Coruña, DL. 1998.
• Plans en relief de villes belgues: Bruxelles, Pro Civitate, 1965, (Cartografia i fortificacions de Bèlgica i França, segles xvii al XIX).