Usuari:Medograd/Hebreu tiberienc

Closeup De Aleppo Còdex, Joshua 1:1

L'hebreu tiberienc és la pronunciació canònica de la Bíblia hebrea o Tanakh comès a escriptura pels Masoretes els becaris que vivien en la comunitat jueva de Tiberíades a la regió antiga de Judea cap al 750–950 aC. Van escriure en la forma de Tiberian vocalització, el qual va emprar diacritics afegit a les cartes hebrees: signes de vocal i consonant diacritics (nequdot) i el tan-va cridar accents (dos va relacionar sistemes de cantillation signes o te'amim).[1] Aquests juntament amb les notes insignificants masora magna i masora parva fer el Tiberian apparatus.

Encara que les vocals escrites i els accents van venir en ús únic c. 750 CE, la tradició oral reflecteixen és molts segles més vell, amb arrels antigues. Tot i que no en comú ús avui, el Tiberian pronunciació d'hebreu és considerat per becaris textuals[quin?] Per ser la pronunciació més exacta i apropiada de la llengua mentre conserva tot de l'original Semitic consonàntic i sons de vocal d'hebreu antic.

Fonts modifica

 
Pàgina de Aleppo Còdex, Deuteronomy

Avui llibres de gramàtica hebrea no ensenyen el Tiberian l'hebreu descrit pels gramàtics primerencs. La vista de prevaler és que de David Qimchi sistema de dividir els signes gràfics a "vocals" curtes "i" llargues. Els val/o/rs van assignar al Tiberian signes de vocal revela un Sephardi tradició de pron/a/ciació (la qualitat dual de qames (אָ) com /un/, /o/; la pronunciació de senzill sheva (אְ) mentre //ɛ̆//).

La fonologia de Tiberian l'hebreu pot ser gleaned de la col·lació de diverses fonts:

  • El Aleppo Còdex de la Bíblia hebrea i manuscrits antics del Tanakh va citar en els marges de còdexs primerencs, tot que conserva evidència directa en una manera gràfica de l'aplicació de regles de vocalització—p. ex. l'ús estès de chateph vocals on un esperaria senzill sheva, per això aclarint el color de la vocal pronunciada sota circumstàncies segures. Més prominent és l'ús de chateph chireq dins cinc paraules sota una consonant que segueix un guttural vocalized amb regular chireq (mentre descrit per Israel Yeivin); i fins i tot l'ús anòmal del raphe signe sobre cartes que no pertanyen a בגדכפ"ת o א"ה.
  • Les declaracions explícites trobades en gramàtiques dels segles X i XI dC, incloent: el Sefer haQoloth de Moshe ben Asher (publicat per N. Allony); El Sefer Dikdukei ha-Te'amim (Gramàtica o Anàlisi dels Accents) d'Aaron ben Moses ben Asher; les feines anònimes van titular Horayath haQoré (G. Khan I Ilan Eldar l'atribueix al Karaite Abu Alfaraj Harun); el Treatise en el Schwa (publicat per Kurt Levy d'un Genizah fragment dins 1936), i Ma'amar haschewa (publicat de Genizah material per Allony); les feines de medieval Sephardi els gramàtics que inclouen Abraham Ibn Ezra i Judah ben David Hayyuj.

En el durar dos és evident que la cadena de transmissió està trencant avall, o que les seves interpretacions són influïdes per tradició local.

  • Manuscrits antics que conserven dialectes similars d'Arameu hebreu o palestí, però que és vocalized en Tiberian signes en una "manera" vulgar, i que revela un phonetic ortografia més que una ortografia fonemàtica. Aquests inclouen el tan-va cridar "pseudo-Ben Naphtali" o "palestí-Sephardi" vocalized manuscrits, el qual generalment s'adapta a les regles van enumerar a sota—per exemple pronunciant sheva mentre //ĭ// abans de consonàntic yod, mentre en //bĭji// בְּיִ.
  • Altres tradicions com la vocalització de la Terra d'Israel i (a una extensió menor) la vocalització babilònica. Cada comunitat (palestí, Tiberian, babiloni) va desenvolupar sistemes de notació per pronunciació en cada dialecte, alguns dels quals són comuns entre aquestes tradicions.
  • Transcripcions de text Bíblic a caràcters d'Àrab i llavors vocalized amb Tiberian signes (per membres del Karaite comunitat); aquests proporcionen un ajut a pronunciar Tiberian hebreu, especialment per estructura de síl·laba i longitud de vocal (quin és marcat dins Àrab per matres lectionis i el signe sukun).
  • Diverses tradicions orals, especialment que de Yemenite pronunciació hebrea i el Karaite tradició; tots dos han conservat característiques velles que corresponen a Tiberian tradició, com la pronunciació de schwa segons el seu proximity a gutturals o yod.

Fonologia modifica

Consonants modifica

Tiberian L'hebreu té 29 fonemes consonàntics van representar per 22 cartes. El punt de pecat distingeix entre els dos valors de ש, amb un punt a l'esquerra (שׂ) el ser pronunciat el mateix que la carta Samekh. Les cartes בגדכפת (begadkefat) va tenir dos valora cadascú: plosive i fricative.

Labial Interdental Alveolar Palatal Velar Uvular Pharyngeal Glottal
Senzill Emfàtic
Nasal m n
Aturada Voiceless p t k q ʔ
Voiced b d ɡ
Fricative Voiceless f θ s ʃ x ħ h
Voiced v ð z ɣ ʕ
Trinat r ʀ
Approximant w l j

El més salient característiques del Tiberian la pronunciació consonàntica hebrea és:

  • Waw "ו" La conjuntiva va ser llegida, abans que פמ"ב, mentre אוּ //ʔu//, més que וֻ //wu// (mentre és el cas dins algunes tradicions de lectura orientals).
  • El threefold pronunciació de Resh "ר". Fins i tot encara que no hi ha cap acord mentre a com va ser pronunciat, les regles de la distribució de tal pronunciació és donada en Horayath haQoré:
Un) "Normal" Resh //ʀ// pronunciat per això (segons Eldar, com a uvular so [ʀ]) dins tots altres casos (excepte les circumstàncies van descriure a sota). Exemple: אוֹר [ʔoːʀ]
b) El "estrany" resh [r] abans que o després que Lamed o Monja, qualsevol del tres ser vocalized amb senzill sheva; i Resh després de Zayin, Daleth, Pecat / Samekh, Taw, Tzadi, Teth, qualsevol d'ells punctuated amb senzill sheva. Exemple: יִשְׂרָאֵל [jisrɔːˈʔeːl], עָרְלָה [ʕɔrˈlɔː] Donat el proximity d'una consonant dental, probablement pot que aquesta forma de resh va ser pronunciat com un trinat alveolar, com resh en Sephardi hebreu.
c) Hi ha encara una altra pronunciació, va afectar per l'addició d'un dagesh en el Resh en paraules segures en la Bíblia, el qual indica va ser doblat [ʀː] Exemple: הַרְּאִיתֶם [hɐʀːĭʔiːˈθɛːm] Mentre pot ser vist, aquesta pronunciació ha de fer amb l'augment progressiu dins longitud d'aquesta consonant. Va ser conservat només per la població de Ma'azya, el qual és en Tiberias.
  • Un possible threefold pronunciació de Taw. Hi ha tres paraules en el Torah, Profetes i Escriptures del qual és dit que "el Taw és pronunciat més dur que habitual". És dit que aquesta pronunciació era halfway entre el tou Taw //θ// i el dur Taw /t/. Exemple: וַיְשִׂימֶהָ תֵּל [wɐjsiːˈmɛːhɔθ teːl]

Vocals modifica

 
Figurines Aguantant Tiberian vocal diacritics. Calcària i basalt artwork a la riba en Tiberias.
Tiberian Vocals fonemàtiques hebrees[2]
Front Enrere
Proper i u
Proper-mid e o
Obert-mid ɛ ɔ
Obert a
Va reduir ă ɔ̆ (ɛ̆)1 (ɛ̆)1
  1. Insignificant

Les qualitats de vocal //a e i ɔ o u// té estat fonemàtic: viz. אשָם הוא אשֹם אשַם (Lev. 5:19) i אשֵם 'culpable', אִם 'quan' i אֵם sócaltre'. //ɛ// Té valor fonemàtic en posició accentuada final: רעֶה רעִי רעָה, מקנֶה מקנֵה, קנֶה קנָה קנֹה, però en altres posicions pugui reflectir pèrdua de l'oposició /un : i/.[3][3] Pel Tiberian temps, tot les vocals curtes en síl·labes accentuades va haver-hi lengthened, fent longitud de vocal allophonic.[4][nb 1] Les vocals en síl·labes obertes o accentuades va haver-hi allophonic longitud (p. ex. //a// dins יְרַחֵם, el qual era anteriorment curt).[5][nb 2]

El Tiberian la tradició posseeix tres reduït (ultrashort, hatuf) vocals //ă ɔ̆ ɛ̆// del qual //ɛ̆// té qüestionable phonemicity. //ă// Sota una carta no guttural va ser pronunciada com un ultrashort còpia de la vocal següent abans d'un guttural, p. ex. וּבָקְעָה [uvɔqɔ̆ˈʕɔ], i mentre [ĭ] precedint //j//, p. ex. תְדַמְּיוּנִי [θăðammĭˈjuːni], però era sempre pronunciat mentre [ă] sota gutturals, p. ex. חֲיִי [ħăˈji].[6][7][nb 3][8][9]

Estrès modifica

Tiberian L'hebreu té estrès fonemàtic, p. ex. בָּנוּ֫ //bɔˈnu// 'van construir' vs. בָּ֫נוּ //ˈbɔnu// 'Dins ens'; l'estrès és més generalment definitiu, menys generalment penúltim, i antipenultimate l'estrès existeix marginalment, p. ex. הָאֹ֫הֱלָה //hɔˈʔohɛ̆lɔ// 'a la tenda'.[10][nb 4]

Phonotactics modifica

Tan descrit damunt, longitud de vocal era dependent damunt estructura de síl·laba. Les síl·labes obertes han d'agafar llargues o ultrashort vocals, va accentuar va tancar les síl·labes agafen vocals llargues, i unstressed va tancar les síl·labes agafen vocals curtes. La filologia hebrea tradicional considera ultrashort vocals no per constituir nuclis de síl·laba.

Orthography modifica

transliteration ʾ b g d h w z y k l m n s ʿ p q r š, ś t
letter א ב ג ד ה ו ז ח ט י כך ל מם נן ס ע פף צץ ק ר ש ת
pronunciation (standard) [ʔ] [b]

[v]

[ɡ] [d] [h] [v] [z] [χ] [t] [j] [k]

[χ]

[l] [m] [n] [s] [ʔ] [p]

[f]

[ts] [k] [ʁ] [ʃ]

[s]

[t]
pronunciation (Yemenite) [ʔ] [b]

[v]

[ɡ]

[ɣ]

[d]

[ð]

[h] [w] [z] [ħ] [] [j] [k]

[x]

[l] [m] [n] [s] [ʕ] [p]

[f]

[] [q] [r] [ʃ]

[s]

[t]

[θ]

pronunciation (tiberian?) [ʔ] [b]

[v]

[ɡ]

[ɣ]

[d]

[ð]

[h] [w] [z] [ħ] [] [j] [k]

[x]

[l] [m] [n] [s] [ʕ] [p]

[f]

[] [q] [r] [ʃ]

[s]

[t]

[θ]

niqqud Amb א אַ אֶ אֵ אִ אָ אֹ אֻ אוּ
Nom patah segol tzere hiriq qamatz holam qubutz shuruq
Valor /a/ /ɛ/ /e/ /i/ /ɔ/ /o/ /u/
niqqud Amb א אְ אֲ אֱ אֳ
Nom shva hataf patah hataf segol hataf qamatz
Valor /ă/, ⌀ /ă/ /ɛ̆/ /ɔ̆/

El senzill sheva el signe canvia la seva pronunciació que depén en la seva posició en la paraula (mòbil/vocal o quiescent/zero), així com a causa del seu proximity a consonants segures.

En els exemples donats a sota, ha estat preferit per mostrar un funda precisament en la Bíblia que representa cada fenomen en una manera gràfica (i.e. un chateph vocal), tot i que aquests governa encara aplicar quan hi ha únic senzill sheva (depenent en el manuscrit o l'edició utilitzada).

Quan el senzill sheva apareix dins qualsevol de les posicions següents, és considerat tan mòbil (na):

  • A principis d'una paraula. Això inclou el sheva (al principi el primer de la paraula) seguint el va subjectar partícules bi-,ki-,li- i u- i precedit per metheg (la línia vertical col·locada a l'esquerra del signe de vocal, el qual està per qualsevol estrès secundari, o el seu lengthening). Exemples: וּזֲהַב //ˌʔuːzɐ̆ˈhɐːv// Genesis 2:12; בִּסֲבָךְ //ˈbiːsɐ̆vɔx// Salms 74:5. Però no és pronunciat si hi ha no metheg; allò és, formen una síl·laba tancada.
  • El sheva seguint aquestes tres vocals /e/, /ɔ/, /o/, excepte tipus coneguts de va tancar síl·labes (i precedit o no, per metheg). Exemples: נֵלֲכָה-נָּא //ˌneːlɐ̆xɔˈnːɔː// Èxode 3:18; אֵלֲכָה נָּא //ˈʔeːlɐ̆xɔː ˈnɔː// Èxode 4:18.
  • El segon de dos adjacent shevas, quan ambdós aparèixer sota consonants diferents. Exemples: אֶכְתֲּבֶנּוּ //ʔɛxtɐ̆ˈvɛːnːuː// Jeremiah 31:33; וָאֶשְׁקֲלָה-לֹּו //wɔːʔɛʃqɐ̆lɔˈlːoː// Jeremiah 32:9 (excepte al final d'una paraula, אָמַרְתְּ //ʔɔːˈmɐːrt//).
  • El sheva sota el primer de dues consonants idèntiques, va precedir per metheg. Exemples: בְּחַצֲצֹן //bɐ̆ˌћɐːsˤɐ̆ˈsˤoːn// Gen. 14:17; צָלֲלוּ //sˤɔːlɐ̆ˈluː// Èxode: 15:10.
  • El sheva sota una consonant amb dagesh forte o lene. Exemples: סֻבֳּלוֹ //suɓbɔ̆ˈloː// Isaiah 9:3; אֶשְׁתֳּלֶנּוּ //ʔɛʃtɐ̆ˈlɛːnːuː// Ezekiel 17:23.
  • El sheva sota una consonant que espera geminació, però no és marcat així, per exemple, el funda sota ר. I de vegades fins i tot מ quan precedit per l'article. Exemples: מְבָרֲכֶיךָ //mɐ̆vɔːʀɐ̆ˈxɛːxɔː// Genesis 12:3; הַמֲדַבְּרִים //hɐːmɐ̆ðɐɓbɐ̆ˈʀiːm// 2 Cròniques 33:18.
  • Dins cas un quiescent sheva va ser seguit qualsevol per un guttural o yodh, converteixi en mòbil segons les regles donades a sota, si precedit per un metheg. Els manuscrits antics donen suport aquesta vista. Exemples: נִבֳהָל //niːvɔ̆ˈhɔːl// Proverbis 28:22; שִׁבֲעַת //ʃiːvɐ̆ˈʕɐːθ// Job 1:3.
  • Gaire sheva amb el signe metheg va subjectar a ell, canviaria un ultrashort vocal a un curt, o vocal de longitud normal. Per aquest, només manuscrits antics, fiables ens poden donar una fotografia clara, de llavors ençà, amb temps, més tard vocalizers afegit al número de methegs trobat en la Bíblia.

El gutturals (אהח"ע), i yodh (י), afectar la pronunciació del sheva precedint-los. Els al·lòfons del fonema /ă/ segueixen aquestes dues regles:

  • El Canviaria el seu so per imitar que del següent guttural. וּקֳהָת //ˌʔuːqɔ̆ˈhɔːθ// Numera 3:17; וְנִזְרֳעָה //wɐ̆nizrɔ̆ˈʕɔː// Numera 5:28.
  • El Seria pronunciat com ḥireq abans de consonàntic yodh. Exemples: יִרְמִיָהוּ //jiʀmĭˈjɔːhuː// Jeremiah 21:1; עִנִייָן //ʕiːnĭˈjɔːn// en Maimonides' autograph en el seu commentary al Mishnah.[nb 5]

L'Ha de ser dit que, fins i tot encara que no hi ha cap signe especial a part /ɛ̆/, /ɐ̆/, /ɔ̆/ per denotar la gamma plena de furtive vocals, aquests restant quatre (/u/, /i/, /e/, /o/) és representat per senzill sheva (chateph chireq (אְִ) en el Aleppo el còdex és un scribal raresa, i certament no regular en manuscrits hebreus amb Tiberian vocalització).

Tots altres casos haurien de ser tractats mentre zero vocal (quiescent, nah), inclosa la final doble sheva (doble inicial sheva no existeix en aquest dialecte hebreu), i el sheva en la paraula שְׁתַּיִם //ˈʃtɐːjim//, llegit pel Tiberian Masoretes com אֶשְׁתַּיִם /ʔɛʃˈtɐːjim/. Això dura el cas té semblances amb els fenòmens que ocorren en el Samaritan pronunciació i la llengua fenícia.

Depenent en l'escola de pronunciació (i confiant en terres musicals, potser), el metheg el signe servit per canviar alguns van tancar síl·labes a obert uns, i per això, canviant la vocal de curt a molt de temps, i el quiescent sheva, a un mòbil un.

Notes modifica

  1. In fact, first all stressed vowels were lengthened in pause, see Janssens (1982:58–59)
  2. This is attested to by the testimony of Rabbi Joseph Qimḥi (12th century) and by medieval Arabic transcriptions, see Janssens (1982:54–56)
  3. See אֳנִי /ʔɔ̆ˈni/ 'ships' אֲנִי /ʔăˈni/ 'I', חֳלִי /ħɔ̆ˈli/ 'sickness' חֲלִי /ħăˈli/ 'ornament', עֲלִי /ʕăˈli/ 'ascend!'
  4. In fact, it is not clear that a reduced vowel should be considered as comprising a whole syllable.
  5. These two rules, as well as the rule that metheg changes sheva from an ultrashort to a normal vowel, are recorded by Solomon Almoli in his Halichot Sheva (Constantinople 1519), though he states that these differences are dying out and that in most places vocal sheva is pronounced like segol.

References modifica

Bibliografia modifica

  • Bar-Asher, M. (1998). Bar-Asher, M. Scripta Hierosolymitana Volume XXXVII Studies in Mishnaic Hebrew, 1998.  
  • Blau, Joshua. Phonology and Morphology of Biblical Hebrew. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns, 2010. ISBN 1-57506-129-5.  Blau, Joshua. Phonology and Morphology of Biblical Hebrew. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns, 2010. ISBN 1-57506-129-5.  
  • Dotan, Un. (1967). Dotan, A. The Diqduqe Hatte'amim of Aharon ben Moshe ben Asher, 1967.  
  • Eldar, jo. (1994). Eldar, I. The Art of Correct Reading of the Bible, 1994.  
  • Ginsburg, C.D. (1897). Ginsburg, C.D.. Introduction to the Massoretico-Critical Edition of the Hebrew Bible, 1897.  
  • Golomb, D. M. (1987). Treballant sense Dades: Semitic i els estudis egipcis van presentar a Thomas O. Lambdin. 
  • Hayyim, Z. B. (1954). Hayyim, Z. B.. Studies in the Traditions of the Hebrew Language, 1954.  
  • Malone, Joseph L. (1993). Malone, Joseph L. Tiberian Hebrew phonology. Winona Lake, IN: Eisenbrauns, 1993. Winona Llac, DINS: Eisenbrauns. 
  • Sáenz-Badillos, Angel (1993). Sáenz-Badillos, Angel. A History of the Hebrew Language. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0-521-55634-1.  Sáenz-Badillos, Angel. A History of the Hebrew Language. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0-521-55634-1.  
  • Steiner, Richard C. (1997), "hebreu Antic", en Hetzron, Robert, Steiner, Richard C. The Semitic Languages. Routledge, 1997, p. 145–173. ISBN 0-415-05767-1. «Ancient Hebrew» , Routledge, pp. Steiner, Richard C. The Semitic Languages. Routledge, 1997, p. 145–173. ISBN 0-415-05767-1. «Ancient Hebrew» , Steiner, Richard C. The Semitic Languages. Routledge, 1997, p. 145–173. ISBN 0-415-05767-1. «Ancient Hebrew»  Steiner, Richard C. The Semitic Languages. Routledge, 1997, p. 145–173. ISBN 0-415-05767-1. «Ancient Hebrew»  
  • Yeivin, Israel (1980). Yeivin, Israel. Introduction to the Tiberian Masorah. Scholars Press, 1980. ISBN 0-89130-373-1.  Yeivin, Israel. Introduction to the Tiberian Masorah. Scholars Press, 1980. ISBN 0-89130-373-1.