Obre el menú principal

La febre de Lassa (també coneguda erròniament com a febre mediterrània familiar) és una febre hemorrágica causada pel Lassa virus, pertanyent a respectiva família. Es transmet als humans a través del contacte amb Mastomys natalensis o objectes domèstics que resultin ser contaminats pels excrements de Mastomys natalensis (zoonosi).[1] La malaltia és endèmica en els animals rosegadors que habiten en algunes zones d'Àfrica Occidental.[2] La malaltia també pot transmetre's entre persones, fins i tot en entorns de laboratori, especialment en hospitals on no es prenen mesures adequades de control de la infecció. Gairebé sempre a través del contacte directe amb sang o altres líquids corporals dels pacients.

Infotaula de malaltiaFebre de Lassa
Lassa virus.JPG
Micrografia TEM de virions del virus Lassa, atacant una cèl·lula
Tipus febre hemorràgica per arenavirus, infecció nosocomial, febre hemorràgica vírica i infecció vírica
Especialitat infectologia
Transmissió patògena transmissió per contacte i Mastomys
Classificació
CIM-10 A96.2
CIM-9 078.8
Recursos externs
DiseasesDB 7272
MeSH D007835 i D007835
UMLS CUI C0023092 i C0023092
DOID DOID:9537 i DOID:9537
Modifica les dades a Wikidata
Infotaula d'ésser viuFebre de Lassa
Lassa virus
Lassa virus.JPG
Dades
Genoma Grup V ((-)ssRNA)
Malaltia febre de Lassa
Taxonomia
RegneVirus
FamíliaArenaviridae
GènereArenavirus
EspècieLassa virus
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

La febre de Lassa es va descriure per primera vegada en la dècada dels cinquanta, encara que el virus de Lassa no es va aïllar fins al 1969.[2] El nom es deu a la seva primera aparició a Lassa (Nigèria). Malgrat ser endèmica a Àfrica Occidental el 2009 s'han detectat casos a Europa.[3] Els països més afectats són els de la Unió del Riu Rajo (Guinea, Libèria i Sierra Leone), a part de Nigèria. Es va identificar que l'hoste més probable és Mastomys natalensis.

SimptomatologiaModifica

La malaltia té una progressió gradual, sol començar amb febre, vòmits i dolor retro-esternal. Entre els signes de la malaltia pot observar-se injecció conjuntival, edema peri-orbitari i inflamació del coll. La quarta part dels pacients manifesten sordesa. En casos greus, els pacients sofreixen xoc, hemorràgia, vessament pleural i edema cerebral. moren aproximadament la tercera part dels pacients que han estat hospitalitzats durant el transcurs de la malaltia, encara que el simple tractament de suport pot millorar el desenllaç clínic, sempre que s'administri des d'un estadi primerenc. En alguns casos el tractament específic amb ribavirina (es tracta d'un antivíric) també pot ser eficaç.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. OMS. «Fiebre de Lassa» (en español). [Consulta: 16 febrer 2009].
  2. 2,0 2,1 OMS. «Actualización sobre la fiebre de Lassa en África Occidental» (en español). [Consulta: 16 febrer 2009].
  3. «A Fatal case of Lassa Fever in London» (en anglès). Eurosurveillance Volumen 14/ Issue 6 Article 1. [Consulta: 16 febrer 2009].
  4. OMS. «Infection control for viral haemorrhagic fevers in the African health care setting» (en español). [Consulta: 16 febrer 2009].

Enllaços externsModifica