Wairauïta

mineral aliatge

La wairauïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta, a la vall Wairau (Nova Zelanda).

Infotaula de mineralWairauïta
Fórmula químicaCoFe
EpònimWairau Modifica el valor a Wikidata
DescobridorGwyneth Alva Challis Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRed Hill, vall de Wairau, Illa del Sud, Nova Zelanda
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.AE.15
Nickel-Strunz 9a ed.1.AE.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/A.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.11.6
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Grup espacialgrup espacial 221 Modifica el valor a Wikidata
Colorgris acer
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Impureses comunesNi
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1964-015
Any d'aprovació1964
SímbolWra Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

La wairauïta és un aliatge de cobalt i ferro, de fórmula química CoFe. Cristal·litza en el sistema cúbic en forma de cristalls euèdrics, normalment per sota dels 2 micròmetres de diàmetre, molts d'aquests mostrant el cub i l'octàedre com a formes comunes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wairauïta pertany a "01.AE: Metalls i aliatges de metalls, família ferro-crom" juntament amb els següents minerals: vanadi, molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè, taenita, tetrataenita, antitaenita, cromferur, fercromur, awaruïta, jedwabita i manganès.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en lizardita-serpentina en intrusiones ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cromita, magnetita, awaruïta o coure. Va ser descoberta l'any 1964 a Red Hill, a la vall de Wairau (Illa del Sud, Nova Zelanda). També n'hi ha jaciments a Canadà, República Popular de la Xina, Itàlia, Japó, el Kazakhstan, Rússia i els Estats Units.

ReferènciesModifica

  1. «Wairauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2016].
  2. «Wairauite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 gener 2016].