Wairauïta
La wairauïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta, a la vall Wairau (Nova Zelanda).
Wairauïta | |
---|---|
Fórmula química | CoFe |
Epònim | Wairau |
Descobridor | Gwyneth Alva Challis |
Localitat tipus | Red Hill, vall de Wairau, Illa del Sud, Nova Zelanda |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AE.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AE.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.04a |
Dana | 1.1.11.6 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Grup espacial | grup espacial 221 |
Color | gris acer |
Duresa | 5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Impureses comunes | Ni |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1964-015 |
Any d'aprovació | 1964 |
Símbol | Wra |
Referències | [1][2] |
Característiques
modificaLa wairauïta és un aliatge de cobalt i ferro, de fórmula química CoFe. Cristal·litza en el sistema cúbic en forma de cristalls euèdrics, normalment per sota dels 2 micròmetres de diàmetre, molts d'aquests mostrant el cub i l'octàedre com a formes comunes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wairauïta pertany a «01.AE: Metalls i aliatges de metalls, família ferro-crom» juntament amb els següents minerals: vanadi, molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè, taenita, tetrataenita, antitaenita, cromferur, fercromur, awaruïta, jedwabita i manganès.
Formació i jaciments
modificaEs troba en lizardita-serpentina en intrusiones ultramàfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cromita, magnetita, awaruïta o coure. Va ser descoberta l'any 1964 a Red Hill, a la vall de Wairau (Illa del Sud, Nova Zelanda). També n'hi ha jaciments al Canadà, República Popular de la Xina, Itàlia, Japó, el Kazakhstan, Rússia i els Estats Units.