Waldo de los Ríos

compositor argentí

Waldo de los Ríos (7 de setembre de 1934, Buenos Aires, Argentina28 de març de 1977, Madrid) va ser el pseudònim d'Osvaldo Nicolás Ferraro,[1] pianista, compositor, arreglista i director d'orquestra argentí.

Infotaula de personaWaldo de los Ríos
Waldo de los Ríos.JPG
Biografia
NaixementOsvaldo Nicolás Ferraro
7 de setembre de 1934
Buenos Aires, Argentina Argentina
Mort28 de març de 1977(1977-03-28) (als 42 anys)
Madrid
Causa de mortSuïcidi (Suïcidi)
Lloc d'enterramentCementiri de la Chacarita
  Eurovision Song Contest conductor (en) Tradueix 

Dades personals
Altres nomsWaldo de los Ríos
Frank Ferrar
NacionalitatArgentina
Formació professionalConservatori Nacional de la Música d'Argentina
Activitat
Ocupaciópianista, compositor i director d'orquestra
Activitat1958-1977
GènereMúsica en el cinema
InstrumentPiano
DiscogràficaHispavox
Família
CònjugeIsabel Pisano
MareMartha de los Ríos

IMDB: nm0753854 Musicbrainz: e8c890bc-0bc2-4c27-ba4b-11e6ab01a24b Discogs: 140042 Allmusic: mn0001512843 Find a Grave: 6924419
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ferraro va néixer en el si d'una família musical: el seu pare —de cognom Ferraro— era músic, i la seva mare —Martha de los Ríos— era cantant folklòrica. Va estudiar composició i arranjaments en el Conservatori Nacional de la Música amb Alberto Ginastera i Teodoro Fuchs. Va treballar amb una gamma eclèctica i va formar un grup musical anomenat Los Waldos (format per ell, César Gentili, Alberto Carbia, Willy Rubio i Roberto Stella) que va unir la música folklòrica amb sons electrònics. En 1958 (als 23 anys) es va traslladar als Estats Units i en 1962 a Espanya.

Va realitzar una banda sonora per a la pel·lícula Pampa salvaje (1967), per la qual va rebre un premi de l'Associació Argentina Cinematogràfica.

És recordat pel seu recurs de transformar obres molt conegudes de música clàssica en música pop. En 1970 Dels Rius ja havia arribat pel cap alt alt en les llistes d'èxits d'Europa i Amèrica amb l'«Oda a l'alegria» de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven, que ell va arreglar i va dirigir per al cantant Miguel Ríos.

En 1971 va realitzar l'arranjament de la Simfonia n. 40 de Mozart, gravat amb l'orquestra Manuel de Falla, aconseguint el número 1 en la llista d'èxits dels Països Baixos i entrant entre els 10 primers en altres països europeus.

El seu disc Mozart en los años setenta va recompondre diverses peces famoses de Mozart a un estil contemporani, amb un gran pes de la bateria. Diverses d'aquestes peces van ser usades com a melodies dels programes de la BBC d'aquella època, incloent el tema de l'espectacle Horse of the Year.

També va publicar l'àlbum Sinfonías para los años setenta que inclou la Simfonia núm. 40 de Mozart i altres compositors principals inclosa la Simfonia del Nou Món, de Dvořák.

En 1971, va realitzar els arranjaments i va dirigir l'orquestra en la cançó espanyola pel Festival de la Cançó d'Eurovisió, En un mundo nuevo cantada per Karina. La cançó va aconseguir una segona respectable posició i va entrar en les llistes d'èxits a diversos països europeus. En 1974 el seu enregistrament de Nabucco va arribar a ser número 1 en les llistes franceses i va aconseguir a entrar en diverses llistes d'Europa.

Va estar casat amb l'actriu i més tard periodista Isabel Pisano —nascuda en 1944 a Montevideo (Uruguai)—. Isabel Pisano va documentar més tard aquesta part de la seva vida en la seva autobiografia El amado fantasma (Plaza y Janés, 2002).[2]

Quan es trobava en la cúspide de la fama, va ser víctima d'una depressió aguda quan treballava en una obra sobre Don Juan Tenorio, i es va suïcidar en Madrid el 28 de març de 1977, quan tenia 43 anys.[3][4]

DiscografiaModifica

Abans d'arribar a Espanya, havia fet nombrosos enregistraments de folklore a Argentina, moltes d'aquestes amb la seva mare Martha de los Ríos, que van ser editats per la discogràfica Columbia a Mèxic i als Estats Units. A Argentina, en 1961 sota el pseudònim de Frank Ferrar o "Frankie i su conjunto" va acompanyar al cantant Tony Vilar. Després d'arribar a Espanya els seus discos van ser registrats sota l'etiqueta d'Hispavox. Els seus primers enregistraments van ser fetes amb el seu grup Los Waldos.

Durant finals dels anys seixanta i començament dels anys setanta va fer diversos arranjaments per a artistes famosos com Raphael, de qui Waldo era director artístic, i per a qui realitzà nombroses orquestracions, les primeres d'elles sota el pseudònim Frank Ferrar, per a Jeanette ja escindida del seu grup original Pic-Nic, Karina, Tony Landa, María Ostiz, Los Payos, Los Pekenikes, Miguel Ríos (a qui llançà a l'estrellat mundial amb el seu discutit però mundialment aclamat arranjament de l'Himne a l'Alegria de Beethoven), Paloma San Basilio, Mari Trini, així com per als seus compatriotes argentins Tony Vilar, Facundo Cabral i Alberto Cortez. A més Waldo de los Ríos va compondre per a Bebu Silvetti El Tiempo Pasa que fou usat en el seu LongPlay Lluvia de Primavera de 1977.

A ArgentinaModifica

  • ¿Bailamos folklore?
  • ¿Seguimos bailando folklore?
  • Waldo de los Ríos en al-fi
  • Suite sudamericana
  • Kiss of fire
  • Martha y Waldo de los Ríos: La última palabra
  • Concierto de las catorce provincias

A EspanyaModifica

  • Los Waldos, 1965 (amb Los Waldos)
  • Waldo de los Ríos en Europa, 1965 (amb Los Waldos)
  • España electrodinámica vol. 1, 1966
  • Folklore dinámico, 1966 (amb Los Waldos)
  • España en tercera dimensión, 1967
  • Waldo en la TVE, 1968
  • El sonido mágico vol. 1, 1969
  • El sonido mágico vol. 2, 1970
  • Sinfonías, 1970
  • Mozartmanía, 1971
  • Óperas, 1973
  • Navidad con Waldo de los Ríos, 1973
  • Sinfonías 2, 1974
  • Oberturas, 1974
  • Concierto para la guitarra criolla, 1974
  • Conciertos, 1976
  • Corales, 1977 (obra pòstuma)

Treballs per al cinemaModifica

Música
Intèrpret
Direcció musical

ReferènciesModifica

  1. Fitxa. Acceso 28-3-2015
  2. El amado fantasma
  3. «Parece confirmarse el suicidio de Waldo de los Ríos». El País, 31-03-1977 [Consulta: 7 abril 2009].
  4. «Waldo de los Ríos, muerto de dos disparos en la cabeza». El País, 31-03-1977 [Consulta: 7 abril 2009].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Waldo de los Ríos