Obre el menú principal

William Rowan Hamilton

Vida i ObraModifica

Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de Trim (Comtat de Meath) fins al seu ingrés al Trinity College (Dublín) amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom John Brinkley.[1]

El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.[2] L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el de Astrònom Reial d'Irlanda.[3]

Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'òptica i la dinàmica, publicant diversos articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.

 
Placa commemorativa al pont de Broome

El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de repent la idea per la que serà sempre recordat: els quaternions i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels nombres complexos.[4]

Hamilton va ser president de l'Acadèmia Reial d'Irlanda entre 1837 i 1846 i membre de la British Association for the Advancement of Science.[5]

ReferènciesModifica

  1. O'Connor & Robertson, pàgina 61.
  2. O'Connor & Robertson, pàgina 62.
  3. Wilkins, pàgina 34.
  4. Wilkins, pàgina 35.
  5. Wilkins, pàgina 36.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Hankins, Thomas L. «Hamilton, William Rowan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2017].