Wolfgang Hahn
Wolfgang Hahn (Potsdam, 30 d'abril de 1911 - Kassel, 10 de gener de 1998) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra modifica
Hahn va estudiar matemàtiques a les universitat de Berlín i de Göttingen. Es va doctorar el 1933 amb una tesi dirigida per Issai Schur. Els anys següents, des de 1933 fins a 1940, va ser professor de matemàtiques a escoles de secundària a Berlín i a Züllichau (actual Sulechów, Polònia) on va tenir d'alumna Irmgard Pollack amb qui es va casar més tard.[1] El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, va ser reclutat per la Wehrmacht i en viat a la Noruega ocupada. No en va retornar fins al 1946 i com que no va poder tornar a l'ensenyament va estar treballant de peó industrial, mentre preparava la seva habilitació docent que va aconseguir el 1950 a la universitat de Berlín.[2]
Des de 1952 fins a 1963 va ser professor titular de la universitat tècnica de Brunsvic, excepte el període 1959-1961 en el qual es va desplaçar a Chennai (Índia) per ajudar a posar en marxa l'Institut Tecnològic d'aquesta ciutat.[3] Després de fer unes estances a universitats americanes, el 1964 va ser nomenat professor de la universitat tècnica de Graz (Àustria),[4] de la qual va arribar a ser rector el bienni 1969-1970.[5] Es va retirar el 1981 i es va quedar a viure a Graz, fins que el 1997 el seu estat de salut va fer que es traslladés a Kassel, on vivia el seu fill. Va morir a Kassel pocs mesos després.
El principal camp de treball de Hahn va ser l'anàlisi matemàtica, particularment les funcions especials i els polinomis ortogonals. Va ser el màxim exponent de l'anomenada escola austríaca del q-càlcul.[6] Va publicar dos llibres notables sobre l'estabilitat del moviment: Theorie und Anwendungen der direkten Methode von Ljapunov (1959), sobre els treballs del matemàtic rus Aleksandr Liapunov,[7] i Stability of Motion (1967), escrit mestre estava als Estats Units. També va publicar una setantena d'articles científics[8] i va editar i traduir els manuals de matemàtiques elementals (1976) i de matemàtiques superiors (1977) del matemàtic rus Mark Vigodski.[9]
Referències modifica
- ↑ Kappel, 1982, p. xi.
- ↑ Dieter i Lehnigk, 1999, p. 3.
- ↑ Dieter i Lehnigk, 1999, p. 4.
- ↑ Aigner, 1985, p. 62.
- ↑ Dieter i Lehnigk, 1999, p. 5.
- ↑ Ernst, 2012, p. 28.
- ↑ Dieter i Lehnigk, 1999, p. 7.
- ↑ Dieter i Lehnigk, 1999, p. 8-11.
- ↑ Dieter i Lehnigk, 1999, p. 12.
Bibliografia modifica
- Aigner, Alexander. Das Fach Mathematik an der Universität Graz (en alemany). Akademische Druck- u. Verlagsanstalt, 1985. ISBN 9783201012683.
- Dieter, Ulrich; Lehnigk, Siegfried H. «Wolfgang Hahn, 1911–1998» (en alemany). Internationale Mathematische Nachrichten, Vol. 53, Num. 181, 1999, pàg. 2-12. ISSN: 0020-7926.
- Ernst, Thomas. A Comprehensive Treatment of q-Calculus (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0430-1.
- Kappel, F. «Wolfgang Hahn - an address in honour of his 70th birthday». A: F. Kappel, W. Schappacher (eds.). Evolution Equations and Their Applications (en anglès). Pitman, 1982, p. xi-xvi. ISBN 9780273085676.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wolfgang Hahn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.