Xeiene (llengua)

Xeiene
Tsetsêhestâhese
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	2.100 (2007)
Parlants nadius	Parlat per: 1700 a Montana; 400 a Oklahoma (Golla 2007); Població ètnica: 4000 (Golla 2007) a Montana (2010 );
Rànquing	No es troba entre els 100 primers
Parlat a	Minnesota, Montana i Oklahoma
Autòcton de	Montana i Oklahoma.
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Nord; llengües àlgiques; llengües algonquines; llengües algonquines de les planes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	No està regulat
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill i 4 en perill sever
Codis
ISO 639-2	chy
ISO 639-3	chy
Glottolog	chey1247
Ethnologue	chy
UNESCO	765
IETF	chy
Endangered languages	1685

El xeiene (Tsėhesenėstsestotse o en pronúncia simplificada, Tsisinstsistots) és una llengua ameríndia parlada pels xeiene, en el que avui és Montana i Oklahoma als Estats Units. Forma part de la família de les llengües algonquines. Igual que totes les llengües algonquines, té una complexa morfologia aglutinant.

Classificació

El xeiene és una de les llengües algonquines, que és una subcategoria de les llengües àlgiques. En concret, és una llengua algonquina de les planes. No obstant això, les llengües de les planes, que també inclouen l'arapaho i el siksikà, són una àrea lingüística més que un subgrup genètic.

Distribució geogràfica

Parts d'un tipi en xeiene

El xeiene es parla a la Reserva Índia Septentrional Xeiene de Montana i a Oklahoma. A la Reserva Índia Septentrional de Xeiene, el març de 2013 hi havia aproximadament 10.050 inscrits com a membres de la tribu, dels quals uns 4.939 residien a la reserva; poc més d'un quart de la població de cinc anys o més vells parlaven una llengua diferent de l'anglès.^[2]

La llengua xeiene és considerada "definitivament en perill" a Montana, i "en perill crític" a Oklahoma per la UNESCO.^[3] Les classes en xeiene estan disponibles al Chief Dull Knife College de Lame Deer (Montana),^[4] a la Universitat del Sud-oest de l'Estat d'Oklahoma,^[5] i a la Watonga High School, a Watonga (Oklahoma),^[6]

Fonologia

La fonologia xeiene és relativament senzilla. Mentre registra només tres vocals bàsiques, cadascuna es pot pronunciar de tres maneres diferents: accent tonal alt (e.g. á), accent tonal baix (e.g. a), i sorda (e.g. ė).^[7] Els accents tonals alt i baix són fonèmics, mentre que l'ensordiment de la vocal està predeterminat per l'ambient que l'envolta, de manera que les vocals sordes són al·lòfons de les sonores. El fonema /h/ és percebut com a [s] en l'ambient entre /e/ i /t/ (h > s / e _ t). /h/ és percebut com a [ʃ] entre [e] i [k] (h > ʃ / e _ k) i.e. /nahtóna/ nȧhtona foraster, /nehtóna/ nėstona la teva filla, /hehke/ heške la seva mare (d'ell). El dígraf ‘ts' es representa assibilat /t/; una regla fonològica del xeiene és que la /t/ subjacent esdevé africada davant una /e/ (t > ts/_e). Per tant, ‘ts' no és un fonema separat, sinó un al·lòfon de /t/. El so [x] no és un fonema, sinó que es deriva d'altres fonemes, incloent /ʃ/ (quan /ʃ/ precedeix o segueix una vocal no frontal, /a/ o /o/), i el morfema de temps passat /h/, que es pronuncia [x] quan precedeix un morfema que comença amb /h/.

**Vocals**
	Anteriors	Centrals	Posteriors
Mitjanes	i		o
Altes		a

**Consonants**
	Bilabials	Dentals	Post alveolars	Velars	Glotals
Oclusives	p	t		k	ʔ
Fricatives	v	s	ʃ	(x)	h
Nasals	m	n

L'ortografia xeiene de 14 lletres no és ni un sistema fonètic pur ni una transcripció fonètica; sinó que és, segons diu el lingüista Wayne Leman, una "pronunciació ortogràfica". En altres paraules, és un sistema pràctic de lletrejar dissenyat per facilitar la pronunciació apropiada. Algunes variants al·lofòniques, com ara les vocals sordes, són transcrites. <e> no representa el fonema /e/, sinó que usualment es pronuncia com una [ɪ] fonètica i de vegades varia a [ɛ]. <š>representa el so /ʃ/.

Gramàtica

La llengua xeiene representa les persones que participen en una oració no amb pronoms separats sinó amb afixos del verb. El seu sistema pronominal usa les distincions algonquines: 3 persones gramaticals (1a, 2a, 3a) més la 3a obviativa (3 '); 2 nombres (singular i plural); animació (animat i inanimat); i inclusivitat (primera persona plural inclusiva i exclusiva).^[8] La 3 'persona (obviativa) és una 3a persona "fora de focus": quan hi ha dos o més terceres persones a una oració i alguna d'elles en deixar d'estar present o deixar de ser notòria arriba a ser obviativa. Si l'entitat obviativa és un substantiu animat serà marcat amb un sufix obviatiu, habitualment -o or -óho'. Els verbs registren la presència de participants obviatius tant si estan presents com a com substantius com si no.

Afixos pronominals

Hi ha tres prefixos pronominals bàsics en xeiene:

ná- Primera persona
né- Segona persona
é- Tercera persona

Aquests tres prefixos bàsics poden presentar-se combinats amb diversos sufixos per expressar totes les diferenciacions pronominals d'aquesta llengua. Per exemple, el prefix nà- pot ser combinat en un verb amb el sufix -me per expressar la primera persona del plural exclusiva ("nosaltres, no incloent-te a tu"), com amb nátahpetame, "nosaltres.EXCLsom grans"

Desenvolupament històric

Tal com la resta de les llengües algonquines, el xeiene deriva d'un ancestre reconstruït anomenat proto-algonquí (sovint abreujat com a "PA").

Alguns mots xeiene amb reconstrucció coneguda des del proto-algoquí són:

hetane (PA *erenyiwa, "home")
hē'e (PA **eθkwe·wa, "dona")
ma'heo'o ("Esperit Sagrat, Déu")
ame (PA *pemyi, "greix")
he'e (PA *weθkweni, "el seu fetge")
matana (PA *meθenyi, "llet")

El canvi en el so des del proto-algonquí al xeiene és complex, com es pot observar en la paraula erenyiwa (proto-algonquí) que significa "home", fins a la moderna hetane (xeiene).

Primer el sufix PA -wa desapareix (*erenyi)
La seqüència vocal geminada -yi- se simplifica a /i/ (semivocals eren fonèmicament vocals a PA i quan apareixen abans que una altra vocal arriben a ser no sil·làbiques (*ereni)
PA */r/ canvia a /t/ (*eteni)
/h/ és afegida abans de la vocal inicial de la paraula (*heteni)
A causa d'un canvi en la cadena vocàlica, en la paraula les vocals es trastoquen com a /e/, /a/ i /e/ (PA */e/ correspon de vegades en xeiene a la /e/ i de vegades la /a/; no obstant això, PA */i/ correspon gairebé sempre a la /e/ xeiene) (hetane)

Bibliografia

Fisher Louise, Leroy Pine Sr., Marie Sanchez, and Wayne Leman, 2004. Cheyenne Dictionary. Lame Deer, Montana: Chief Dull Knife College.
Leman, Wayne, 1980. A Reference Grammar of the Cheyenne Language. University of Colorado Press. (fora d'impressió; revisat i reeditat com a Leman, 2012)
Leman, Wayne, 2012. A Reference Grammar of the Cheyenne Language. Lulu Press. (revisió de Leman, 1980)
Mithun, Marianne, 1999. The Languages of Native North America. Cambridge Language Surveys. Cambridge: Cambridge University Press.
Petter, Rodolphe, 1915. English-Cheyenne Dictionary. Kettle Falls, Washington. Versió anotada Arxivat 2012-09-10 a Wayback Machine. també disponible en línia.

Referències

↑ Xeiene a l'Ethnologue
↑ Northern Cheyenne Tribe website[1]
↑ «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger». [Consulta: 29 setembre 2012].
↑ «Course Descriptions: Cheyenne Studies». Chief Dull Knife College. [Consulta: 6 gener 2013].
↑ «Southwestern Oklahoma State University - Course Availability». Arxivat de l'original el 2006-09-03. [Consulta: 6 gener 2013].
↑ Rebecka Lyman «Keeping Cheyenne Language Alive». Cheyenne & Arapaho Tribal Tribune, 15-10-2012 [Consulta: 6 gener 2013]. Arxivat 2013-02-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-13. [Consulta: 22 febrer 2015].
↑ Hi ha també dues altres variants dels tons fonèmics: el mitjà (e.g. ā) i l'alt ascendent (e.g. ô). Aquests no representen generalment en l'escriptura, encara que hi ha signes diacrítics estàndard per indicar-los. El lingüista Wayne Leman va incloure una variant més d'accent tonal en la seva obra "Cheyenne Pitch Rules" (International Journal of American Linguistics 47 (4): 283-309) en línia aquí Arxivat 2007-11-23 a Wayback Machine., però ha reconegut que no es diferencia de l'accent tonal baix.
↑ Petter, Rodolphe Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine. 1952. Cheyenne Grammar . Newton, Kansas: Mennonite Publication Office.

Enllaços externs

Hi ha una edició en xeiene de la Viquipèdia

[1] Xeiene a l'Ethnologue

[Cheyenne_Tribe_website-2] Northern Cheyenne Tribe website[1]

[3] «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger». [Consulta: 29 setembre 2012].

[4] «Course Descriptions: Cheyenne Studies». Chief Dull Knife College. [Consulta: 6 gener 2013].

[5] «Southwestern Oklahoma State University - Course Availability». Arxivat de l'original el 2006-09-03. [Consulta: 6 gener 2013].

[6] Rebecka Lyman «Keeping Cheyenne Language Alive». Cheyenne & Arapaho Tribal Tribune, 15-10-2012 [Consulta: 6 gener 2013]. Arxivat 2013-02-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-13. [Consulta: 22 febrer 2015].

[7] Hi ha també dues altres variants dels tons fonèmics: el mitjà (e.g. ā) i l'alt ascendent (e.g. ô). Aquests no representen generalment en l'escriptura, encara que hi ha signes diacrítics estàndard per indicar-los. El lingüista Wayne Leman va incloure una variant més d'accent tonal en la seva obra "Cheyenne Pitch Rules" (International Journal of American Linguistics 47 (4): 283-309) en línia aquí Arxivat 2007-11-23 a Wayback Machine., però ha reconegut que no es diferencia de l'accent tonal baix.

[8] Petter, Rodolphe Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine. 1952. Cheyenne Grammar . Newton, Kansas: Mennonite Publication Office.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]