YZ de Perseu
YZ de Perseu (YZ Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +8,23.[5] És possible membre de l'Associació estel·lar Perseus OB1 i la seva distància aproximada del sistema solar és de 1.780 parsecs (5.800 anys llum).[6]
YZ de Perseu és una supergegant vermell de tipus espectral M2Iab amb una temperatura efectiva de 3.660 K. Amb un radi 540 vegades més gran que el radi solar, és un supergegant de grans dimensions similar a Antares (α Scorpii), però la seva grandària queda lluny de la de VY Canis Majoris o μ Cephei, dos dels estels més grans de la galàxia.[7] El radi de YZ Persei equival a 2,5 ua; si estigués en el lloc del Sol, les òrbites dels primers quatre planetes —Mart inclusivament— quedarien englobades a l'interior de l'estel. Conseqüentment és un estel molt lluminós —la seva magnitud absoluta bolomètrica és -7,0—, lluint amb una lluminositat 51.000 vegades superior a la del Sol.[8]
Catalogat com una variable polsant semiregular SRB, la lluentor de YZ de Perseu varia 1,9 magnituds a o llarg d'un període de 378 dies.[9]
Referències modifica
- ↑ Bertrand Plez «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not as Cool as We Thought» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, agost 2005, pàg. 973–985. DOI: 10.1086/430901.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 4,0 4,1 Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
- ↑ «YZ Per - Semi-regular pulsating Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ Famaey, B.; Jorissen, A.; Luri, X.; Mayor, M.; Udry, S.; Dejonghe, H.; Turon, C. «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data. Revisiting the concept of superclusters». Astronomy and Astrophysics. pp. 165-186.
- ↑ Verhoelst, T.; van der Zypen, N.; Hony, S.; Decin, L.; Cami, J.; Eriksson, K. «The dust condensation sequence in red supergiant stars». Astronomy and Astrophysics. pp. 127-138.
- ↑ Levesque, Emily M.; Massey, Philip; Olsen, K. A. G.; Plez, Bertrand; Josselin, Eric; Maeder, Andre; Meynet, Georges «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not As Cool As We Thought». The Astrophysical Journal. pp. 973-985.
- ↑ YZ Persei (Catàleg General d'Estrelles Variables)