ZZ de la Balena
ZZ de la Balena (ZZ Ceti) és una nana blanca situada en la constel·lació de la Balena a 103 anys llum de distància del sistema solar.[4][5]
.svg){kind=small}
La lluminositat de ZZ de la Balena amb prou feines suposa el 0,7 % de la lluminositat solar mentre que l'estudi del seu espectre amb models matemàtics correspon a una temperatura efectiva de 11.900 K. La seva massa s'estima en 0,54 masses solars i té un radi aproximadament doble que el radi de la Terra. El seu període de rotació és d'un dia i mig.[6]
Variabilitat
modificaZZ de la Balena és una nana blanca polsant de tipus espectral DAV4, prototip de les variables que porten el seu nom, variables ZZ de la Balena.[5] En aquests estels les variacions són degudes a pulsacions no radials, amb períodes de pulsació típics entre 100 i 1200 s. La variabilitat de ZZ de la Balena va ser descoberta en 1970 per B.M. Lasker i J.I. Hesser; al costat de HL Tau 76 i G 44-32 eren les úniques nanes blanques variables llavors conegudes.[7]
L'energia dominant en l'espectre polsàtil de ZZ de la Balena resideix en dos doblets a 213 i 274 s amb un espaiament de 0,5 s (vegeu taula inferior).[8]
| Període (s). | Amplitud (mma)* |
|---|---|
| 213,1326… | 6,7 |
| 212,7684… | 4,1 |
| 274,2508… | 4,1 |
| 274,7745… | 2,9 |
Una amplitud de mil·limodulació (mma) equival a un canvi de 0,1% en intensitat. Constraining the Evolution of ZZ Ceti
La variació en el temps del període principal de 213,13 s és tan petit, que ZZ de la Balena és un dels rellotges òptics coneguts més estables, comparable als rellotges atòmics i més estable que la majoria dels púlsars.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alexandros Gianninas «A spectroscopic survey and analysis of bright, hydrogen-rich white dwarfs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 30-11-2011, pàg. 138. DOI: 10.1088/0004-637X/743/2/138.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ «ZZ Cet -- Pulsating White Dwarf» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Farihi, J.; Becklin, E. E.; Zuckerman, B. «Low-Luminosity Companions to White Dwarfs». The Astrophysical Journal Supplement Series. pp. 394-428.
- ↑ Kaler. Springer. The Hundred Greatest Stars (en anglès). ISBN 9780387954363.
- ↑ Lasker, B.M. & Hesser, J.E. «High-Frequency Stellar Oscillations.VI. R548, a Periodically Variable White Dwarf». Astrophysical Journal. p. L89.
- ↑ 8,0 8,1 Mukadam, Anjum S.; Kepler, S. O.; Winget, D. E.; Nather, R. E.; Kilic, M.; Mullally, F.; von Hippel, T.; Kleinman, S. J.; Nitta, A.; Guzik, J. A.; Bradley, P. A.; Matthews, J.; Sekiguchi, K.; Sullivan, D. J.; Sullivan, T.; Shobbrook, R. R.; Birch, P.; Jiang, X. J.; Xu, D. W.; Joshi, S.; Ashoka, B. N.; Ibbetson, P.; Leibowitz, E.; Ofek, E. O.; Meištas, E. G.; Janulis, R.; Ališauskas, D.; Kalytis, R.; Handler, G.; Kilkenny, D.; O'Donoghue, D.; Kurtz, D. W.; Müller, M.; Moskalik, P.; Ogłoza, W.; Zoła, S.; Krzesiński, J.; Johannessen, F.; Gonzalez-Perez, J. M.; Solheim, J.-E.; Silvotti, R.; Bernabei, S.; Vauclair, G.; Dolez, N.; Fu, J. N.; Chevreton, M.; Manteiga, M.; Suárez, O.; Ulla, A.; Cunha, M. S.; Metcalfe, T. S.; Kanaan, A.; Fraga, L.; Costa, A. F. M.; Giovannini, O.; Fontaine, G.; Bergeron, P.; O'Brien, M. S.; Sanwal, D.; Wood, M. A.; Ahrens, T. J.; Silvestri, N.; Klumpe, E. W.; Kawaler, S. D.; Riddle, R.; Reed, M. D.; Watson, T. K. «Constraining the Evolution of ZZ Ceti». Astrophysical Journal. pp. 961-970.