Zaikovita
La zaikovita o zaykovita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Viktor Vladimirovitx Zaikov (Виктор Владимирович Зайков) (3 de maig de 1938, Vladivostok, URSS - 22 de desembre de 2017, Miass, Rússia), professor a l'Institut de Mineralogia, branca Urals, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.
 Zaikovita | |
|---|---|
| Fórmula química | Rh₃Se₄ |
| Epònim | Victor V. Zaykov (en)   |
| Localitat tipus | Placers de Kazan, Gogino, Districte de Bredinsky, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,877(1) Å; b = 11,192(1) Å; c = 6,4796(6) Å; β = 108,887(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-084 |
| Símbol | Zay |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La zaykovita és el primer selenur de rodi trobat a la natura, de fórmula química Rh₃Se₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada a principis de 2023.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5395/1.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta als placers de Kazan, a la localitat de Gogino, dins el districte de Bredinsky (óblast de Txeliàbinsk, Rússia). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
- ↑ «Zaykovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Belogub, Elena V.; Britvin, Sergey N.; Shilovskikh, Vladimir V.; Pautov, Leonid A.; Kotlyarov, Vasiliy A.; Zaykova, Elisaveta V. «Zaykovite, Rh3Se4, a new mineral from the Kazan placer, South Urals, Russia». Mineralogical Magazine, 87, 1, febrer 2023, pàg. 118–129. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.122 [Consulta: 31 març 2023].