Zubeneschamali

Zubeneschamali o Zuben Elschemali és el nom de l'estel β Librae (β Lib / 27 Librae), de magnitud aparent +2,61 i la més brillant de la constel·lació de la Balança.[23][24]

Infotaula d'estrellaZubeneschamali
Nomenclatura
Bayerβ Lib Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed27 Lib Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalança Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 17m 0.4138s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 37' 1.5081''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,62[2] Modifica el valor a Wikidata
VariabilitatVariable W Virginis Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−98,1 mas/a[1] (ascensió recta)
−19,65 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial−35,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,16 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi17,62 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB8V[21] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat130 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi1,2 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva11.117 K[22] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació250 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* bet Lib Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

NomModifica

El nom de Zubeneschamali prové de la frase àrab الزبن الشمالية Al Zuban al Shamaliyyah, «la pinça nord», referint-se a la veïna constel·lació d'Escorpí. Kiffa Borealis, un altre nom ocasional, prové tant de l'àrab com del llatí, significant «el plat nord de la balança»; Lanx Septentrionalis, una altra denominació d'aquest estel, té el mateix origen.[25]

Es pensa que aquest estel marcava la 22 constel·lació eclíptica de Babilònia, Nura sha-Iltānu, «la llum del nord». Al costat de Zubenelgenubi (α Librae) eren conegudes en l'antiga Pèrsia com Çrob, «la banyuda», mentre que en Sogdiana eren Ghanwand, «la que té arpa».[25]

Característiques físiquesModifica

A una distància de 160 anys llum del sistema solar, Zubeneschamali és un estel de la seqüència principal de tipus espectral B8V. Aquest tipus d'estels solen semblar de color blau clar, però Zubeneschamali ha estat descrita sovint com a verd, sent en aquest cas l'única d'aquest color visible a simple vista. Amb una lluminositat 130 vegades major que la del Sol, la seva temperatura superficial és de 12 000 K. Aquesta elevada temperatura produeix llum amb un espectre simple, fent que sigui ideal per a l'estudi del gas i pols interestel·lar entre nosaltres i l'estel.[26] Igual que altres estels similars, la velocitat de rotació de Zubeneschamali és molt alta —d'almenys 260 ± 26 km/s—, unes 130 vegades superior a la del Sol. Té una massa de 3,85 masses solars, essent la seva edat estimada de 100 milions d'anys.[27][28]

Astrònoms de l'antiguitat van testificar que Zubeneschamali era tan brillant o més que la propera Antares (α Scorpii). D'acord amb Eratosthenes (200 a. C.), Zubenschamali era més brillant que Antares; Ptolemeu, 350 anys després, va dir que era tan brillant com aquesta. La diferència de lluentor actual entre ambdues estels és notable, ja sigui perquè Antares ha augmentat la seva lluentor o perquè Zubeneschamali ha perdut intensitat.[26]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zubeneschamali
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «The He-weak stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1972, pàg. 453–464. DOI: 10.1086/151570.
  6. Afirmat a: Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity. Autor: Olin J. Eggen. Pàgina: 79. Data de publicació: 1962.
  7. Afirmat a: Spectral classification of Southern fundamental stars. Pàgina: 1. Data de publicació: 1962.
  8. «Three-colour photometry in the Southern Coalsack» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1960, pàg. 163–172. DOI: 10.1093/MNRAS/120.2.163.
  9. Afirmat a: The equivalent widths of absorption lines in the spectra of 62 B8-F2 type stars. Pàgina: 189. Data de publicació: 1959.
  10. Afirmat a: On the precision of the determination of spectral classes and colour excesses of O-A2 stars by the methods of two color diagrams. Pàgina: 25. Data de publicació: 1959.
  11. «Two-dimensional spectral classification by narrow-band photometry for B stars in clusters and associations» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 185–206. DOI: 10.1086/146536.
  12. «The color-luminosity array for some galactic clusters». Astronomical Journal, 1955, pàg. 407–414. DOI: 10.1086/107249.
  13. «Magnitudes and colors for 833 Northern and Southern stars». Astronomical Journal, 1955, pàg. 65–92. DOI: 10.1086/107118.
  14. «Three-color observations of 108 stars intended for use as photometric standards» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1954, pàg. 196–199. DOI: 10.1086/145903.
  15. «The spectra and rotational velocities of the bright stars of Draper types B8-A2» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1954, pàg. 146–167. DOI: 10.1086/145804.
  16. «Red and infrared magnitudes for 138 stars observed as photometric standards» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1953, pàg. 502–510. DOI: 10.1086/145778.
  17. «Some characteristics of color systems» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1953, pàg. 92–105. DOI: 10.1086/145729.
  18. «Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, maig 1953, pàg. 313–352. DOI: 10.1086/145697.
  19. Afirmat a: Absolute Helligkeiten von 115 B-Sternen. Pàgina: 262–268. Data de publicació: 1951.
  20. «The Stark effect of the higher Balmer lines in stars of spectral types A and B» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1949, pàg. 452–470. DOI: 10.1086/145150.
  21. Afirmat a: An atlas of stellar spectra with an outline of spectral classification. Pàgina: 0. Data de publicació: 1943.
  22. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012, pàg. 120–120. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  23. Bet Lib -- Variable Star (SIMBAD)
  24. Zuben Elschemali (The Bright Star Catalogue)
  25. 25,0 25,1 Allen, Richard Hinckley. «Libra». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  26. 26,0 26,1 Zubeneschamali (Stars, Jim Kaler)
  27. Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
  28. Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006. pp. 675-689.