Àcid icosanoic

compost químic
(S'ha redirigit des de: Àcid araquídic)

L'àcid icosanoic (també conegut pel nom no sistemàtic àcid araquídic) és un àcid carboxílic amb una cadena lineal de vint àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és . En bioquímica se'l considera un àcid gras i se'l simbolitza per C20:0.

Infotaula de compost químicÀcid icosanoic
Substància químicacompost químic i àcids grassos de cadena lineal Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular312,303 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
pi de Sibèria, Agave decipiens, Serenoa repens, Syagrus romanzoffiana, Sabal minor, pericó, Hypericum maculatum, Hypericum olympicum, Oenothera argillicola, Bella de nit, Oenothera clavaeformis, Oenothera drummondii, Oenothera elata, Oenothera grandiflora, Oenothera laciniata, Oenothera lamarckiana, Oenothera glazioviana, Eulobus californicus, Oenothera odorata, Oenothera parviflora, Oenothera rhombipetala, Oenothera rosea, Oenothera serrulata, Oenothera striata, Alkanna froedinii, Alkanna orientalis, Amsinckia lunaris, Anchusa strigosa, Brunnera orientalis, Johnstonella grayi, Echium glomeratum, Hackelia floribunda, Nonea macrosperma, Pectocarya platycarpa, Trichodesma zeylanicum, escrofulària de ca, Scrophularia grayana, Scrophularia koraiensis, Scrophularia kakudensis, Scrophularia lanceolata, Scrophularia marilandica, Scrophularia rubricaulis, cirerola, Ribes orientale, Ribes montigenum, Hoya australis, Hoya bandaensis, Hoya cinnamomifolia, Hoya coronaria, Eriostemma coronaria, Hoya crassipes, Hoya diversifolia, Hoya fraterna, Hoya obovata, Hoya pseudolanceolata, Hoya shepherdii, Hoya longifolia, Hoya latifolia, Hoya macrophylla, Hoya bella, Hoya multiflora, Hoya imperialis, Hoya lacunosa, mango comú, Pongamia pinnata, Millettia pinnata, Acacia auriculiformis, Hyphear tanakae, cebera, Psophocarpus tetragonolobus, Amaranthus tricolor, marxant gros, Amaranthus hybridus, marxant vermell, espinac xinès, Brachystegia nigerica, Dicliptera roxburghiana, Turraea nilotica, Tectitethya crypta, Cervicornia cuspidifera, Amphimedon compressa, Haliclona compressa, Mycale laevis, Haminoea templadoi, Smenospongia aurea, Aplysina lacunosa, Aplysina fistularis, Myrmekioderma styx, Myrmekioderma rea, Agelas, Pseudosuberites, pa de gavina, Dipteryx lacunifera, Tripneustes esculentus, Tripneustes ventricosus, Kenaf, Oenothera missouriensis, Oenothera strigosa, Ribes cereum var. cereum, Aphanamixis polystachya, Stangeria eriopus, Populus grandidentata, trèmol, Populus tremuloides, Sterculia setigera, Sterculia tragacantha, Agelas conifera, Canavalia ensiformis, Prunus africana, Pygeum africanum, Allamanda cathartica, Malvaviscus arboreus, Traversia baccharoides, Lippia sidoides, Lippia origanoides, Achillea santolinoides, Hippomane mancinella, Lumbricus terrestris, Acioa longipendula, Ganoderma tornatum, Ganoderma applanatum, Erythrina suberosa, Azima tetracantha, Arbacia punctulata, melonera, rosa de Jamaica, Clitoria ternatea, pebreta, arbre del cotó, Bombax malabaricum, malví, càlam, Epilobium parviflorum, Trichosanthes nervifolia, Dovyalis caffra, Achyranthes aspera, Cucumis callosus, Lagenaria breviflora, Astragalus hamosus, ocra, Cupressus bakeri, Piptostigma fugax, Consolida regalis, Lantana camara, Arabidopsis thaliana, Calophyllum calaba, llorer d'Alexandria, herba del pastell, Synechocystis, cor de penya, Hypericum perfoliatum, Hypericum tomentosum, savina comuna, Acanthophora spicifera, Achillea fragrantissima, Allium ampeloprasum, Amphimedon complanata, Artemisia monosperma, Boerhavia diffusa, Callyspongia fallax, Croton penduliflorus, Cryptostegia grandiflora, Cynara cornigera, Cynara sibthorpiana, Dicliptera bupleuroides, Dicliptera chinensis, Eupatorium petiolare, Hibiscus, Hoya ovalifolia, Iris, Lantana strigocamara, Larix gmelinii var. gmelinii, Nanodea muscosa, Panax pseudoginseng, Pedicularis muscicola, Petrosia pellasarca, Phonus arborescens, Pinus pumila, Pulicaria gnaphalodes, Schleichera oleosa, Schleichera trijuga, Scrophularia alata, Sideritis taurica, tamarinde, Streptomyces griseoincarnatus, Conillets, Arisaema tortuosum, Cecropia pachystachya, mandariner, Eucalyptus risdoni, Fabiana imbricata, Gryllotalpa orientalis, Fernandoa adenophylla, Jatropha curcas, Jodina rhombifolia, Lippia scaberrima, menta verda, Clinopodium douglasii, Micromeria douglasii, Monascus purpureus, Phycomyces blakesleeanus, pi insigne, Pinus resinosa, llorer-cirer, Ranunculus sceleratus, Salpa thompsoni, Himalaiella deltoidea, Saussurea medusa, Scutellaria lateriflora, Solanum chacoense, Ziziphora pedicellata, Staphisagria macrosperma, ésser humà, Aiouea montana, Lipschitziella deltoidea, Iodina rhombifolia, Mischocarpus sundaicus, Caroxylon tetrandrum, Oenothera depressa, Halichondriidae, Chondrosiidae, Chondrillidae, magraner, Loranthus tanakae, Oenothera tetragona, Sterculia tomentosa, Lithospermum fruticosum, Microchloropsis, Ganoderma adspersum, Ageratina petiolaris, Calodendrum capense, Hoya spencii, Ziziphus spina-christi, Lithodora fruticosa, Psophocarpus scandens, Canavalia gladiata, Cannabis sativa, Chondrosia reniformis, Delphinium consolida, Oenothera macrocarpa, Chylismia brevipes, Chylismia cardiophylla, Cynoglossum nervosum, Cynoglossum microglochin, Hoya pottsii, Acorus calamus var. americanus, taronger agre, Juniperus rigida var. conferta, Amsinckia menziesii var. intermedia i taronger Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₄₀O₂ Modifica el valor a Wikidata
Arachinsäure Skelett.svg
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió75 °C Modifica el valor a Wikidata
Cacauets

L'àcid icosanoic a temperatura ambient és un sòlid blanc que fon a 76,5–77,0 °C. A pressió de només 1 mm de Hg bull a 204 °C. La seva densitat entre 4 °C i 100 °C és de 0,8240 g/cm³, i el seu índex de refracció val 1,4250 a 100 °C. És pràcticament insoluble en aigua, poc soluble en aigua freda; totalment soluble en alcohol absolut calent, benzè, cloroform, dietilèter i èter de petroli.[1] És un constituent menor de l'oli de cacauet (1,1%–1,7%). Del nom científic del cacauet (Arachis hypogaea) prové el nom d'àcid araquídic.[2] També n'hi ha en petites quantitats a l'oli de moresc (3%) i a l'oli d'oliva.[3] Es pot formar per hidrogenació de l'àcid araquidònic.

ReferènciesModifica

  1. «LipidBank - Fatty acid(DFA0020)». [Consulta: 21 febrer 2018].
  2. Beare-Rogers, J.; Dieffenbacher, A.; Holm, J.V. «Lexicon of lipid nutrition (IUPAC Technical Report)». Pure and Applied Chemistry, 73, 4, 2001, pàg. 685–744. DOI: 10.1351/pac200173040685.
  3. U.S. Department of Agriculture, Agricultural Research Service. 2007. USDA National Nutrient Database for Standard Reference, Release 20. Nutrient Data Laboratory Home Page