Àlex Ollé

Àlex Ollé (Barcelona, 1960) és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus. De la primera època destaquen Accions (1984), Suz/O/Suz (1985), Tier Mon (1988), Noun (1990) i MTM (1994), que consolidaren a La Fura dels Baus com a companyia de culte per a crítica i públic.

Infotaula de personaÀlex Ollé
Àlex Ollé.jpg
Àlex Ollé Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementÀlex Ollé
1960 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióDirector de teatre Modifica el valor a Wikidata
ArtDirector artístic

Lloc webwww.alexolle.com

ÒperaModifica

Les primeres direccions d'Àlex Ollé en el terreny de l'òpera són treballs conjunts amb Carlus Padrissa i l'artista plàstic Jaume Plensa: Atlàntida (1996), de Manuel de Falla, i El Martiri de Sant Sebastià (1997), de Claude Debussy. Van seguir La Damnation de Faust, d'Hector Berlioz, estrenada el 1999 al Festival de Salzburg; DQ. Don Quixot a Barcelona (2000), amb música de José Luis Turina i llibret de Justo Navarro, una producció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Die Zauberflöte (La Flauta Màgica) (2003), de W. A. Mozart, en el marc de la Biennal del Ruhr, en coproducció amb l'Òpera de París i el Teatro Real de Madrid, El castell de Barbablava, de Béla Bartók, i Diari d'un desaparegut (2007), de Leoš Janáček,presentades dins un mateix programa, en coproducció de l'Òpera National de París i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Amb la col·laboració de Valentina Carrasco dirigeix la posada en escena de Le Grand Macabre (2009), de György Ligeti, estrenada al teatre La Monnaie de Brussel en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, l'English National Opera i l'Òpera de Roma. L'òpera va ser escollida per l'obertura del 50 Festival d'Art d'Adelaide, Austràlia.

Juntament amb Carlus Padrissa ha dirigit Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny [Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny] (2010), de Kurt Weill i Bertolt Brecht, estrenada al Teatro Real de Madrid i retransmesa en directe, via satèl·lit, a 127 sales de cinema d'arreu d'Europa i Mèxic.

El 2011 dirigeix l'òpera de nova creació Quartett, de Luca Francesconi, a partir de l'obra teatral homònima de Heiner Müller que s'estrena al Teatre alla Scala de Milà en coproducció amb el Wiener Festwochen i en col·laboració amb l'Ircam de París. Aquesta producció ha rebut el prestigiós premi Abbiati a "La migliore Novità assoluta". El mateix any dirigeix Tristan et Isolde, de Richard Wagner, per l'Òpera National de Lyon. La crítica francesa col·loca aquesta producció com una de les tres millors de l'any al seu palmarès publicat per Le Temps. A més el 2011 dirigeix en col·laboració amb Valentina Carrasco,Oedipe, de George Enescu, coproduïda pel Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les i el Théâtre National de l'Opéra de París.

El seu primer Verdi, Un ballo in maschera, estrenat a la Sydney Opera House el gener de 2013, va guanyar el Helpmann Award a la millor direcció d'òpera de la temporada 2012-2013 a Austràlia. Una coproducció entre Opera Sidney, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les i la Norwegian National Opera & Ballet d'Oslo. Durant l'any 2013 també va estrenar Il Priggioniero de Dallapiccola / Erwartung d'Arnold Schönberg a l'Opéra de Lyon en el marc del festival Justice & Injustice i Aida de Verdi, juntament amb Carlus Padrissa, per inaugurar el Centenario de l'Arena di Verona.

L’any 2014 va estrenar les òperes Madama Butterfly de Giacomo Puccini a la Handa Opera de Sidney; Faust de Charles Gounod, una coproducció del Teatro Real de Madrid i la Nederlandse Opera d'Amsterdam, i Der Fliegende Holländer de Richard Wagner, coproduïda per l'Opéra de Lyon, l'Opéra de Lille, Opera Australia (Melbourne Opera) i la Bergen Nasjonale Opera.

El 2015 estrenà Pélleas et Mélisande de Claude Debussy a la Semperoper de Dresden. Posteriorment va dirigir Il Trovatore de Giuseppe Verdi, una posada en escena inspirada en la I Guerra Mundial coproduïda per la De Nederlandse Opera d’Amsterdam i l'Opéra National de Paris. Durant el febrer de 2016, aquest muntatge es va retransmetre en directe a 180 cinemes d'arreu d’Europa durant la seva representació a l'Opéra National de Paris. El febrer de 2016, es va retransmetre en directe a 180 cinemes d'arreu d’Europa durant la seva representació a l'Òpera de la Bastille de París. 

Ell mateix any, Àlex Ollé obre la temporada del The Royal Opera House de Londres amb Norma de Vincenzo Bellini, espectacle retransmès en directe a més de 100 cinemes europeus. També estrena La Bohème de Giacomo Puccini al Teatro Regio de Torino, per commemorar el 120è aniversari de l'estrena, una coproducció amb el Teatro dell'Opera di Roma.

Durant l'any 2017 va estrenar Alceste de Christoph Willibald Gluck a l'Opéra Lyon, i el díptic Jeanne d’Arc au Bûcher (Arthur Honegger) i La damoiselle élue (Claude Debussy) coproducció entre l'Oper Frankfurt i el Teatro Real de Madrid.

El 2018, suma a la seva constant revisió del mite fàustic el Mefistofele d'Arrigo Boito, coproducció de l'Ópera de Lyon i la Staatsoper Stuttgart.

En 2019, estrena al teatre de La Monnaie de Munt, Brussel·les, l'òpera contemporània de nova creació Frankenstein, amb música de Marc Grey i llibret de Julia Canosa, a partir d'una idea original d'Àlex Ollé inspirada en la novel·la de Mary Shelley. Encara dins de 2019 estrena una de les grans òperes de Giacomo Puccini, Turandot, al Tokio Bunka Kaikan (Japó) dins de la programació de l'Olimpíada Cultural, Tòquio 2020, en una gira per quatre teatres del Japó. A l'octubre estrena Manon Lescaut a l'Òpera de Frankfurt.

MacroespectaclesModifica

En col·laboració amb Carlus Padrissa crea i dirigeix Mediterrani, mar olímpic, epicentre de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, espectacle que va impactar i va fascinar milions d'espectadors de tot el món.

També ha participat en nombrosos macroespectacles, en solitari o al costat de Carlus Padrissa, com La navalla a l'ull, per a la inauguració de la Biennal de València 2001; Naumaquia, creat per al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004; la inauguració del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de Palma de Mallorca el 2007 o Window of the City l'espectacle temàtic de l'Expo Xangai-Xina 2010. I el 2012, Istambul, Istambul, amb motiu de la celebració del 40è aniversari de l'Istanbul Foundation for Culture and Arts (IKSV) d'Istanbul.

El 2014 va crear, juntament amb l'arquitecta Benedetta Taggliabue, BCN RE.SET, un circuit d'arquitectura efímera pels carrers de Barcelona.

TeatreModifica

En l'àmbit del teatre, Àlex Ollé ha dirigit: F@ust 3.0 (1998), a partir de la novel·la homònima de Goethe, XXX, basat en Filosofia al tocador del Marquès de Sade (ambdues en col·laboració amb Carlus Padrissa), Metamorfosi (2005), junt amb Javier Daulte, sobre el text de Franz Kafka; Boris Godunov (2008), amb David Plana, un espectacle inspirat en l'assalt al teatre Dubrovka de Moscou i en l'obra d'Alexander Pushkin. El 2010 codirigeix Primer Amor de Samuel Beckett amb Miquel Gorriz, una coproducció del Festival Internacional de Teatre Chéjov de Moscú i el Festival Grec 2010 de Barcelona. I al 2018 estrena al Théâtre Radiant-Bellevue L'Histoire du Soldat, de Igor Stravinski, coproduïda per l'Òpera National de Lyon, l'Opéra de Laussane i l'Opéra National de Montpellier, per celebrar la commemoració del 100 aniversari de la seva estrena.

CinemaModifica

La seva única incursió en el terreny cinematogràfic és Faust 5.0, pel·lícula que codirigí amb Carlus Padrissa i Isidro Ortiz. Estrenada el 2001 al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, va rebre, entre d'altres, el premi Méliès d'Or 2003 a la millor pel·lícula fantàstica europea.

FontsModifica