Viquipèdia

(4179) Toutatis

asteroide
(S'ha redirigit des de: 1989 AC)

(4179) Toutatis (pron.: /tuːˈtɑːtɨs/) és un asteroide Apol·lo, Alinda i creuant de Mart amb una òrbita caòtica produïda per una ressonància de 3:1 amb el planeta Júpiter, una ressonància d'1:4 amb el planeta Terra, i freqüents apropaments a planetes tel·lúrics, incloent la Terra. Va ser descobert a Caussols (França), el 4 de gener de 1989 per Christian Pollas.[8] Està llistat com un objecte potencialment perillós,[9] tot i que la probabilitat d'una col·lisió amb la Terra és baixíssima.[10] El 12 de desembre de 2012 a les 06:40 UT, Toutatis va passar a unes 18 distàncies lunars de la Terra.[9][11]

Infotaula objecte astronòmic(4179) Toutatis 
Imatge de radar del Goldstone el 1996 Modifica el valor a Wikidata
Designació provisional1934 CT, 1989 AC Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide, asteroide potencialment perillós i objecte proper a la Terra Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsasteroide Apol·lo i cinturó d'asteroides Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus S[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perChristian Pollas[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment4 gener 1989[3] Modifica el valor a Wikidata, Observatori de la Costa Blava[4] i Caussóus[5] Modifica el valor a Wikidata
EpònimTeutatès Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època14 de març de 2012 (DJ 2456000,5)
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside4,135 ua[6]
4,13353 ua[5] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside0,942 ua
(arg (ω): 278,58229)[6]
0,95476 ua
(arg (ω): 278,58229)[5] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a2,5383 ua[6] i 2,54415 ua[5] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,635
0,62889[6]
0,62472[5] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P4,04 a[6] i 1.482,22 d[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana16,69 km/s
Anomalia mitjana M117,05278 °[6]
242,54114 ° (13 setembre 2023)[3] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,44602 °
0,44797 °[6]
0,44816 °[5] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω124,6082 °[6] i 125,33948 °[5] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre5,4 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta15,3[6]
15,31[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,8 (banda V)
22,4 (banda V)[7] Modifica el valor a Wikidata
Massa50.000.000.000.000 kg[7] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana2,1 g/cm³[7] Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació176 h[1] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,001 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament0,0019 km/s
Albedo0,13 (albedo geomètrica)
0,405 (albedo geomètrica)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
174 K Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20004179 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« (4178) Mimeev Modifica el valor a Wikidata • (4180) Anaxagoras Modifica el valor a Wikidata »

En el 13 de desembre de 2012, la sonda lunar xinesa Chang'e 2, que va ser llançada l'1 d'octubre de 2010, finalitzant amb èxit la seva missió lunar i que ara es troba en la seva missió ampliada, s'espera que faci un sobrevol de l'asteroide a una distància d'uns pocs centenars de quilòmetres i a una velocitat relativa de 10,7 km/s quan arribi al màxim apropament a la Terra.[12]

Rep el seu nom de Tutatis un dels déus gals, protector de les tribus (*teuteh, *teuta). Anteriorment se'l coneixia per la designació provisional 1989 AC. També té com a designació 1934 CT. Les historietes d'Astèrix i Obèlix el van fer conegut durant el segle xx per mitjà de les contínues invocacions que li fan els personatges.[13]

Els seus elements orbitals per a l'equador i equinocci mitjà J2000.0, són:

Propietats modifica

 
Un model 3D de les diferents cares de Toutatis

El 4179 Toutatis va ser vist per primer cop el 10 de febrer de 1934, com a objecte 1934 CT, i després es va perdre ràpidament. Va romandre com a asteroide perdut durant diverses dècades fins que va ser redescobert el 4 de gener de 1989, per Christian Pollas, i va ser reanomenat després al déu celta Teutatès.

Les propietats espectrals suggereixen que és un asteroide pedregós de tipus S, que consisteix principalment de silicats. Té una lluentor moderada amb albedo de Bond de 0,13.[14] Les imatges per radar mostren que Toutatis és un òrgan altament irregular que consisteix en dos "lòbuls" diferents, amb amplades màximes d'aproximadament 4,6 km i 2,4 km respectivament. Es planteja la hipòtesi que Toutatis va ser format a partir de dos cossos separats originalment que es van reunir en algun moment, amb la forma de l'asteroide resultant comparable en una «pila de runa».

La seva rotació combina dos moviments periòdics independents en un resultat no periòdic; sobre la superfície de Toutatis, el Sol sembla que surt i es pon en llocs aparentment a l'atzar en l'horitzó de l'asteroide. Té un període de rotació al voltant del seu eix llarg (Pψ) de 5,38 dies. Aquest eix té una precessió amb un període (Pφ) de 7,38 dies.[15] L'asteroide pot haver perdut la major part del seu moment angular original i va entrar en aquest moviment caient com a resultat de l'efecte YORP.[16]

Òrbita modifica

 
Òrbita durant el 2003

Amb un semieix major de 2,5294 ua, o aproximadament 2,5 vegades la separació de la Terra del Sol, Toutatis té una ressonància orbital de 3:1 amb Júpiter i 1:4 amb la Terra.[8][17] Per tant, completa una òrbita al voltant del Sol cada 4,02 òrbites anuals de la Terra. Les pertorbacions gravitationals causades per acostaments freqüents a planetes tel·lúrics han permès aquest comportament caòtic en l'òrbita de Toutatis,[18] fent necessàries les prediccions a llarg termini de la seva ubicació progressivament amb el temps incorrecte.[18] Les estimacions del 1993 van posar l'horitzó dels temps de Liapunov de previsibilitat en uns 50 anys,[18] després de la qual cosa la s'amplia la incertesa en cada sobrevol prop d'un planeta. Sense les pertorbacions dels planetes terrestres el temps de Liapunov estaria prop dels 10.000 anys.[18] Les observacions inicials que van mostrar el seu comportament caòtic van ser fetes per Wiśniewski.[19]

La baixa inclinació (0,47°) de l'òrbita permet trànsits freqüent, on els planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra, i Mart poden aparèixer creuant el Sol vist des de la perspectiva de l'asteroide. La Terra ho va fer en el gener de 2009 i el juliol de 2012, i també ho farà el juliol de 2016 i 2020.[20]

Aproximacions i el risc de col·lisió modifica

Aproximacions Màximes Terrestres[21]
Any UA (LD)
1985 .28
1988 .12
1992 .02 9
1996 .03 14
2000 .07 29
2004 .01 4
2008 .05 20
2012 .05 18
2016 .25 98
2065 .36 142
2069 .02 8
2074 .43

Toutatis fa freqüents acostaments a la Terra, amb una distància mínima possible actualment (MOID Terra) de només 0,006 ua (2,3 vegades la distància a la Lluna).[14] L'acostament del 29 de setembre de 2004, va ser realment propera, a 0,0104 UA[22] (a 4 distàncies lunars) de la Terra, presentant una bona oportunitat per a l'observació, amb Toutatis brillant en magnitud de 8,8 en el seu màxim.[23] També hi va haver un acostament de prop de 0,0502 ua (7.510.000 km) del 9 de novembre de 2008.[9][22] L'acostament més recent va ser el 12 de desembre de 2012, a una distància de 0,046 ua (6.900.000 km),[9][22] amb una magnitud de 10,7.[24] A una magnitud de 10,7, l'asteroide no va ser visible per a l'ull nu, però pot ser visible per als observadors experimentats usant binoculars potents. Toutatis va ser redescobert el 21 de maig de 2012, pel Siding Spring Survey a una magnitud aparent de 18,9.[25] La següent aproximació propera important serà el 5 de novembre de 2069, a una distància de 0,0198486 ua (2.969.310 km).[9]

Tenint en compte que Toutatis fa moltes aproximacions a la Terra, com en el 1992, 1996, 2000, 2004, 2008, i 2012, està catalogat com un objecte potencialment perillós.[9] Amb una incertesa de paràmetres de 0,[14] l'òrbita de Toutatis està prou determinada per als propers cent anys.[9] La probabilitat de la intersecció de l'òrbita terrestre és essencialment zero durant almenys sis segles següents.[26] La probabilitat de col·lisió en un futur llunyà és baixíssima.[10] Com un asteroide d'encreuament de planetes, Toutatis és probable que sigui expulsat del sistema solar interior amb una escala de temps d'uns pocs milions d'anys o menys, donant-li un nombre limitat d'oportunitats per colpejar la Terra. Com passa amb molts objectes propers a la Terra, Toutatis va ser en el 2004, objecte d'alarmisme per alguns creients de la fi del món.[27]

En el 2006, Toutatis va estar a 2 ua de Júpiter.[21] Pot aproximar-se a Júpiter en les dècades de 2100 diversos cops a una distància similar.[21]

Observació modifica

El Toutatis va ser observat per radar en l'Observatori d'Arecibo i el Goldstone Solar System Radar durant els sobrevols asteroidals prop de la Terra en el 1992, 1996, 2000, 2004, i 2008. També va ser observat en radar durant el sobrevol de desembre de 2012 i va és possible un proper sobrevol distant en el 2016.[28] Després del 2016, Toutatis o passarà prop de la Terra de nou fins al 2069.

La resolució de les imatges de radar són de 3,75 m per pixel,[29] aportant les dades de la forma i estat.

Exploració modifica

La sonda lunar xinesa Chang'e 2 va partir del punt L2 Sol–Terra el 15 d'abril de 2012[30][31] i va sobrevolar l'asteroide el 13 de desembre de 2012, a una distància de 3,2 quilòmetres i a una relativa velocitat de 10,73 km/s, quan Toutatis era al punt més proper a la Terra.[32][12]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 7 novembre 2023].
  2. ↑ Afirmat a: Minor Planet Center Database.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 7 octubre 2023].
  4. ↑ Afirmat a: JPL Small-Body Database.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 31 gener 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Afirmat a: Minor Planet Center Database. Identificador Minor Planet Center de cos celeste: 4179.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 2004179.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Trick or Treat: It's Toutatis!». Science@Nasa, 31-10-2000. Arxivat de l'original el 2009-01-29. [Consulta: 27 gener 2009].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 «JPL Close-Approach Data: 4179 Toutatis (1989 AC)», 2011-05-22 last obs (arc=77.28 years). [Consulta: 13 novembre 2011].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Close call for earth ahead? – possible collision with asteroid Toutatis». USA Today (Society for the Advancement of Education). «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-06-28. [Consulta: 13 desembre 2012].
  11. ↑ «NEO Earth Close Approaches». Arxivat de l'original el 2014-03-07. [Consulta: 12 desembre 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 Lakdawalla, Emily. «Chang'E 2 has departed Earth's neighborhood for.....asteroid Toutatis!?». The Planetary Society, 14-06-2012. [Consulta: 15 novembre 2012].
  13. ↑ Lakdawalla, Emily. «Asteroid 4179 Toutatis' upcoming encounters with Earth and Chang'E 2». The Planetary Society, 06-12-2012. [Consulta: 12 desembre 2012].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «JPL Small-Body Database Browser: 4179 Toutatis (1989 AC)». [Consulta: 23 març 2012].
  15. ↑ Mueller, Béatrice E. A.; Samarasinha, Nalin H.; Belton, Michael J. S. «The Diagnosis of Complex Rotation in the Lightcurve of 4179 Toutatis and Potential Applications to Other Asteroids and Bare Cometary Nuclei». Icarus, 158, 2, agost 2002, pàg. 305–311. Bibcode: 2002Icar..158..305M. DOI: 10.1006/icar.2002.6892.
  16. ↑ Bottke, William, Jr. «Implications of the YORP Effect for Our Understanding of Asteroid Evolution». Bulletin of the American Astronomical Society, 39, octubre 2007, pàg. 416. Bibcode: 2007DPS....39.0507B.
  17. ↑ «Toutatis is in a 3:1 mean-motion resonance with Jupiter (rotating frame)». Gravity Simulator. [Consulta: 27 gener 2009].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Whipple, L.; Shelus, Peter J. «Long-Term Dynamical Evolution of the Minor Planet (4179) Toutatis». Icarus, 105, 2, 1993, pàg. 408–419. Bibcode: 1993Icar..105..408W. DOI: 10.1006/icar.1993.1137.
  19. ↑ Binzel, Richard P. «In Memoria: Wiezlaz Wisniewski (1931-1994)» (en anglès). minorplanet.info. Arxivat de l'original el 12 març 2017. [Consulta: 14 desembre 2020].
  20. ↑ «Solex by Aldo Vitagliano». Arxivat de l'original el 2008-03-01. [Consulta: 3 març 2009].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 4179 Toutatis
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «NEODys (4179) Toutatis Close Approaches». Department of Mathematics, University of Pisa, Italy. [Consulta: 20 març 2009].
  23. ↑ «AstDys (4179) Toutatis Ephemerides for 2004». Department of Mathematics, University of Pisa, Italy. [Consulta: 27 juny 2010].
  24. ↑ «NEODys (4179) Toutatis Ephemerides for December 2012». Department of Mathematics, University of Pisa, Italy. [Consulta: 27 juny 2010].
  25. ↑ «(4179) Toutatis = 1934 CT = 1989 AC». IAU Minor Planet Center. [Consulta: 19 octubre 2012].
  26. ↑ Ostro, S. J.; Hudson, R. S.; Rosema, K. D.; Giorgini, J. D.; Winkler, R.; Yeomans, D. K.; Chodas, P. W.; Slade, M. A «Asteroid 4179 Toutatis: 1996 Radar Observations». Icarus, 137, 1998, pàg. 122–139. HDL 2014/19433.
  27. ↑ David Morrison. «Close Flyby This Week from Asteroid Toutatis». Asteroid and Comet Impact Hazards (NASA), 27-09-2004. Arxivat de l'original el 2013-02-14. [Consulta: 13 novembre 2011].
  28. ↑ «2012 Goldstone Radar Observations of (4179) Toutatis». [Consulta: 15 novembre 2012].
  29. ↑ Big Asteroid Tumbles Harmlessly Past Earth
  30. ↑ Lakdawalla, Emily. «Chang'E 2 imaging of Toutatis succeeded beyond my expectations!». The Planetary Society, 14-12-2012. [Consulta: 15 desembre 2012].
  31. ↑ «"Pseudo-MPEC" for 2010-050A = SM999CF = Chang'e 2 probe». [Consulta: 15 novembre 2012].
  32. ↑ «[视频“嫦娥二号”飞越探测小行星 ([Vídeo] "Chang'e-2" sobrevola per detectar asteroides)]» (en xinès). 中国新闻 (Xina News). [Consulta: 14 desembre 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (4179) Toutatis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=(4179)_Toutatis&oldid=33142424»