2015 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2015. En aquest any es van veure els vols inaugurals dels vehicles de llançament Llarga Marxa 6 i Llarga Marxa 11 xinesos.
 La sonda New Horizons va conduir el primer sobrevol de Plutó en juliol de 2015. | |
| Llançaments orbitals | |
|---|---|
| Primer | 10 de gener |
| Total | 87 |
| Èxits | 82 |
| Fracassos | 3 |
| Fracassos parcials | 2 |
| Primícies nacionals | |
| Satèl·lit |  Turkmenistan Laos |
| Viatger espacial |  Dinamarca Kazakhstan |
| Coets | |
| Vols de prova | Llarga Marxa 3C/YZ-1 Llarga Marxa 3B/YZ-1 Llarga Marxa 6 Llarga Marxa 11 Super Strypi Falcon 9 v1.1 FT |
| Vols tripulats | |
| Orbital | 4 |
| Total dels viatgers | 12 |
En febrer de 2015, la nau espacial experimental de l'Agència Espacial Europea, el Intermediate eXperimental Vehicle, va conduir amb èxit el seu primer vol de prova.
En març, Ceres va esdevenir el primer planeta nan a ser visitat quan la sonda Dawn va entrar en òrbita. Al juliol, la sonda New Horizons es va convertir en la primera nau espacial en visitar el sistema Plutó-Caront.
En novembre, el coet suborbital Blue Origin New Shepard va aconseguir el primer aterratge controlat prop de la zona de llançament, com a pas important a la reutilització completa de la seva etapa de propulsió. El 21 de desembre, va tenir lloc el vol inaugural del Falcon 9 v1.1 FT de SpaceX, acabant amb un aterratge amb èxit de la seva primera etapa.
Vols espacials tripulats modifica
En el 2015 es van realitzar quatre llançaments orbitals tripulats, tots amb èxit, transportant un total de 12 astronautes a l'òrbita.
En març de 2015, l'astronauta de la NASA Scott Kelly i el cosmonauta Mikhaïl Kornienko van iniciar la primera missió espacial d'un any de durada a bord de l'Estació Espacial Internacional, a diferència de la rotació de tripulants habitual de 5,5 mesos en òrbita. Els científics estudien els efectes de la llarga duració espacial, tan fisiològica com psicològicament. Tenen una sèrie de controls per a la seva feina — el bessó idèntic de Scott, Mark, també un anterior astronauta de la NASA, que es va quedar en terra, serveix com un camp d'estudi de difícil repetició, ja que ambdós comparteixen gens i es pot identificar més fàcilment a través de la comparació dels seus resultats en els canvis entre germans.[2]
L'any passat, la NASA va contractar a SpaceX i Boeing per construir naus espacials comercials per transportar astronautes a i des de l'Estació Espacial Internacional. En aquest any, l'agència va escollir el primer grup d'astronautes per realitzar els primers viatges en aquests vehicles en 2017, segons es té previst.
La NASA va anunciar en juliol que va ser escollida Sunita Williams, Douglas Hurley, Robert Behnkem i Eric Boe per entrenar-se i volar amb les càpsules Dragon i CST-100 Starliner, construïdes per SpaceX i Boeing, respectivament.[2]
Quan aquestes naus espacials privades estiguin operatives, els Estats Units no seran llavors dependents de les naus Soiuz russes per portar astronautes a l'òrbita. Aquesta dependència, costa la NASA al voltant de $75 milions de dòlars per seient en una Soiuz de tres ocupants, que ha sigut el vehicle habitual des de la jubilació del Transbordador Espacial en 2011.[2]
Exploració no tripulada modifica
Sondes interplanetàries modifica
En aquest any no es va llançar cap sonda espacial per estudiar el sistema solar. En canvi van ocórrer tot una sèrie d'esdeveniments significatius de diverses sondes enviades anteriorment a altres cossos celestes:
Dawn modifica
La sonda espacial Dawn de la NASA entra en òrbita al voltant de Ceres a l'abril i va efectuar les primeres observacions properes d'aquest planeta. Com Plutó, aquest objecte astronòmic, comptà amb diverses sorpreses per als científics. Una de les primeres característiques a observar foren els inusuals punts brillants en algunes zones, les més brillants s'ubicaven al cràter d'Occator. Es va determinar que són majoritàriament dipòsits de sal, que es van quedar aposentats per l'evaporació de l'aigua, originant-se de la capa superficial de gel d'aigua salobre. Dawn també va detectar una boirina dins del cràter. La boirina és visible durant el migdia de Ceres, però no es veu en l'alba o al capvespre; el procés pot ser similar al que passa en els cometes, quan el vapor d'aigua aixeca petites partícules de pols i gel a la superfície.[4]
Dawn també va descobrir argiles riques en amoníac. Això suggereix que Ceres no va ser format on és ara, en el cinturó d'asteroides, sinó fora del sistema solar, on el nitrogen congelat és abundant.[4]
També com Plutó, pot haver criovolcans congelats, però no està confirmat. Una altra característica estranya és l'anomenada “muntanya solitària”, una muntanya cònica aïllada de 6 km d'altura. No hi ha res que se li sembli als voltants.[4]
New Horizons modifica
El 14 de juliol la sonda New Horizons va efectuar el primer sobrevol de Plutó i els seus satèl·lits com a objectiu principal d'una missió planificada faria llavors deu anys. Les dades recollides durant el seu encreuament de les llunes de Plutó foren transmeses durant tot l'any següent.
Des del seu descobriment, aquest planeta nan només era un petit punt de llum visible en els telescopis més potents, i com a màxim hi havia subtils tocs de detalls de la superfície. La passada de la sonda estatunidenca va proporcionar el primer cop d'ull. Plutó ha demostrat ser un món actiu, amb grans zones de muntanyes i l'escorça de gel d'aigua sòlida, que flueix de les glaceres de gel de nitrogen, i possiblement criovolcans. Des de dalt, l'aparició és una reminiscència de les costes entre continents i oceans, però compon de materials totalment diferents. En alguns llocs, les planes glacials estan esquitxades d'eixams inusuals de petits forats i terrenys irregulars en tota la superfície.[4]
Segons declara John Grunsfeld, ex-astronauta i administrador associat de la Science Mission Directorate de la NASA: “Aquestes imatges en primer pla, mostrant la diversitat de terrenys de Plutó, demostren el potencial dels nostres exploradors planetaris robòtics per retornar dades interessants per als científics de tornada aquí al planeta Terra”[4]
Algunes parts de la superfície de Plutó són antigues i plenes de cràters, mentre que altres, com les planes gelades, són molt més joves i amb menys cràters.[4]
Alan Stern, Investigador Principal de la New Horizons de la Southwest Research Institute (SwRI) a Boulder, Colorado, declara: “Aquestes noves imatges ens donen una finestra de resolució súper alta impressionant en la geologia de Plutó” i “Res d'aquesta qualitat estava disponible a Venus o Mart fins a dècades després dels seus primers sobrevols; però, a Plutó estem allà ja - visió entre els cràters, muntanyes i camps de gel - menys de cinc mesos després del sobrevol! La ciència que podem fer amb aquestes imatges és simplement increïble.”[4]
Fins i tot l'evidència més clara dels processos geològics es pot veure en les noves imatges, incloent capes en alguns cràters. Encara no se sap si l'estratificació és local, regional o global. Les característiques lineals fosques poden ser evidència de tectònica de plaques, segons els científics de la missió. Hi ha també un sistema de canyó gegant que s'estén per centenars de quilòmetres en tot l'hemisferi nord.[4] Hi pot haver fins i tot criovolcans (volcans de gel), però no s'han confirmat encara.[4]
Pel que fa a les llunes de Plutó, que s'han trobat per estar girant molt més ràpid del que s'esperava. Les taxes de rotació pot ser caòtica (variable) a causa de Caront, la lluna més gran, exercint un parell fort que impedeix cada petita lluna d'assentar-se a la rotació síncrona.[4]
Caront també té una superfície més activa del que es pensava, amb crestes de muntanyes altes, una regió tacada de vermell inusual en el pol nord i els canyons. Un aïllat pic de muntanya estranya es troba dins d'una depressió fossada.[4]
Rosetta i Philae modifica
La sonda espacial europea Rosetta va continuar orbitant al voltant de 67P/Txuriúmov-Herassimenko mentre que l'activitat del cometa va seguir creixent fins que va arribar al punt de la seva òrbita més propera al Sol a l'agost. La sonda no va poder reconnectar-se amb el petit mòdul de descens Philae col·locat sobre l'objecte astronòmic.
La sonda Rosetta recentment va celebrar un any d'aniversari des de l'aterratge històric del mòdul de descens. L'aparell va colpejar un parell de vegades abans de quedar-se aturat finalment sobre la superfície. Per primera vegada, un cometa podia ser estudiat de a prop quan aquest s'acostava al sol.[4]
A través de les imatges d'OSIRIS, hi ha Ma’at (una regió d'Agilkia), i la regió veïna Nut, principalment estan coberts per dipòsits suaus de material. La mida d'aquests grans va ser revelat per les imatges ROLIS de Philae a ser de l'ordre d'uns pocs centímetres. Encara que es desconeix la profunditat d'aquesta capa és probable que sigui altament variable a través del cometa: un cràter d'impacte de 35 metres d'amplada a la regió Ash mostra la profunditat de diversos metres, mentre que en altres zones, les parets de material més compactades suggereixen que la capa és prima.”[4] Rosetta ha observat els canvis ràpids i dramàtics de la superfície del cometa al seu pas prop del sol.[4]
Segons Olivier Groussin, astrònom al Laboratoire d'Astrophysique de Marseille, França, coinvestigador d'OSIRIS i autor principal d'un nou estudi: “Havíem estat monitoritzant de prop la regió Imhotep des d'agost de 2014 fins a maig de 2015, no havíem detectat cap canvi a les escales d'una desena part d'un metre. Llavors, un matí ens vam adonar que alguna cosa nova havia succeït: la superfície d'Imhotep havia començat a canviar dramàticament. Els canvis es van mantenir passant per una bona estona.”[4]
El 31 de juliol, es van publicar els primers resultats científics del mòdul de descens Philae, en relació amb la composició del cometa, característiques de la superfície i la seva duresa, temperatura, i magnetisme. Philae s'havia trobat amb una superfície “ple de runa gruixuda” així com descobrir “un conjunt de 16 nombrosos compostos orgànics que comprenen de carboni i compostos rics en nitrogen, incloent quatre compostos – isocianat de metil, acetona, propionaldehid i acetamida – que mai abans s'havien detectat en cometes.” Philae també va descobrir que la superfície era més difícil del que s'esperava, i no va detectar cap camp magnètic mesurable en tot el cometa.[4]
Curiosity i Opportunity modifica
A Mart, els astromòbils Curiosity i Opportunity van continuar la seva exploració, proveint més evidències que el planeta va ser més habitable del que és actualment. Curiosity va confirmar vestigis de llacs al cràter de Gale, així com de corrents. Fins i tot hi ha llits de grava, com els terrestres, sobrant de quan aquests fluxos es van esgotar fa molt temps.[4]
“Les observacions des de l'astromòbil suggereixen que una sèrie de corrents i llacs d'alta duració van existir en algun punt fa entre 3,8 a 3,3 bilions d'anys, lliurant sediment que a poc a poc va construir les capes inferiors del Mont Sharp,” segons declara Ashwin Vasavada, científic del projecte Mars Science Laboratory al Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia.[4]
L'imponent Mont Sharp al mig del cràter va ser parcialment construït a partir dels sediments d'antics llacs. La zona on ha passat el Curiosity era el fons d'un llac. Les anàlisis suggereixen que les capes del fons de la muntanya es van formar en 500 milions d'anys, construït gradualment pels llacs i rius.[4]
Segons Ashwin Vasavada, científic del projecte Mars Science Laboratory declara “durant la travessia de Gale, ens hem adonat dels patrons en la geologia on vam veure evidència d'antics fluxos de moviment ràpid amb grava gruixuda, així com els llocs on els corrents semblen haver buidat en masses d'aigua estancada” i “La predicció era que hauríem de començar a veure, roques de gra fi dipositat amb l'aigua més a prop de Mont de Sharp. Ara que hem arribat, estem veient lutites finament laminades en abundància que s'assemblen als dipòsits lacustres.”[4]
Curiosity ha examinat algunes de les enormes dunes de sorra fosca, anomenades Bagnold Dunes, que s'estenen parcialment al voltant de la base de la Mont Sharp. Les grans dunes, fins a dos pisos d'alçada, són ells mateixos coberts en moltes ones de sorra molt més petites, creant una vista similar als deserts de la Terra. Com es va esmentar anteriorment, les dunes aquí es consideren “actives”, ja que encara estan migrant lentament a través de la superfície, fins a 1 metre any terrestre. Curiosity també havia vist abans antigues dunes petrificades que s'han convertit roca endurida amb el temps. Les imatges de dues d'aquestes dunes, High Dune i Namib Dune, han estat unes de les més espectaculars de la missió fins al moment.[4]
Curiosity va marcar el seu tercer aniversari a Mart amb altres descobriments, incloent que la regió va tenir un cop la química necessària per a la vida microbiana, juntament amb la matèria orgànica en els afloraments de roca lutolita. Això no és una prova de vida passada, però mostra que les condicions haguessin donat suport. Hi ha hagut pics inusuals de metà a l'atmosfera detectats pel Curiosity. L'origen del metà és encara desconegut i molt debatut. Curiosity continua per monitorar l'atmosfera per qualsevol detecció addicional.[4]
Cassini modifica
En el 2015 també va portar la confirmació del supòsit en la lluna Encèlad de Saturn sobre que el subsòl conté un mar salat és realment un oceà global. Igual que la lluna de Júpiter, Europa, Encèlad té un enorme oceà sota l'escorça gelada exterior. També hi ha evidències d'activitat hidrotermal en el fons de l'oceà, igual que a la Terra.[4]
Segons Carolyn Porco, cap de l'equip d'imatgeria de la Cassini al Space Science Institute, Boulder, Colorado. “Aquest és un pas important més enllà del que enteníem sobre aquesta lluna, i demostra el rei dels descobriments del que podem fer amb les missions d'orbitador de llarga duració en altres planetes,” i “Cassini ha estat exemplar en aquest sentit.”[4]
La nau espacial Cassini ha fet múltiples sobrevols d'Encèlad, fins i tot passant directament a través dels plomalls de vapor d'aigua que va brollar de la regió polar sud. Aquestes plomes, que es creu que s'originen en l'oceà, ara se sap que contenen vapor d'aigua, cristalls de gel, orgànics, metà i sals. L'últim sobrevol i més proper va ser el 19 de desembre. El sobrevol anterior va ser el 28 d'octubre i va passar a només 49 quilòmetres per sobre la superfície i va ser la travessia més profunda en les plomes.[4]
Els descobriments van fer d'Encèlad un altre món d'oceà per a exploracions futures.[4]
Altres modifica
- La sonda espacial japonesa Akatsuki va efectuar una darrera temptativa amb èxit d'inserció orbital al voltant de Venus, després d'un primer intent fallit en 2010.[5]
- El 30 d'abril, la sonda espacial de la NASA MESSENGER que va estudiar Mercuri des de març de 2011 es va estavellar deliberadament sobre la superfície del planeta després d'esgotar el seu combustible.[6][7]
Satèl·lits científics modifica
- El Magnetospheric Multiscale Mission, una constel·lació de 4 satèl·lits científics de la NASA, fou llançat el 13 de març per estudiar la magnetosfera de la Terra.
- La NASA va llançar el 31 de gener el satèl·lit SMAP que pot mesurar la humitat del terra. En juliol, el radar que formava una part fonamental de la missió va fallar. L'agència espacial va posar fi a la missió el setembre del mateix any
- El satèl·lit Deep Space Climate Observatory desenvolupat inicialment com a proposta del vicepresident Al Gore fou llançat l'11 de febrer i va ser situat al Punt de Lagrange L1 amb la finalitat de controlar les erupcions solars i proporcionar una visió contínua del Planeta Terra.
- DAMPE és un observatori espacial xinès situat en òrbita el 17 de desembre que pot estudiar els raigs gamma d'alta energia així com la radiació còsmica. El satèl·lit té també com a objectiu principal la detecció d'eventuals mostres de matèria fosca.
Llançadors modifica
El petit llançador estatunidenc SPARK desenvolupat per la Universitat de Hawaiï va efectuar el seu primer vol el 4 de novembre però va ser víctima d'un error en la primera etapa. Dos coets xinesos van conduir els seus vols inaugurals: els Llarga Marxa 6 i 11 van ser llançats amb èxit respectivament el 19 i el 25 de setembre.
Una primera temptativa de recuperació de la primera etapa del llançador Falcon 9 va ser efectuada en gener. Després de tres intents d'aterratge sobre una plataforma flotant a la costa de Florida, SpaceX va aconseguir-ho el 22 de desembre posat verticalment.
Diversos llançadors van ser víctimes de fracàs durant el seu llançament. El 16 de maig un coet Proton va fallar en estabilitzar la seva càrrega útil després del fracàs d'una turbobomba d'un motor vernier de la tercera etapa del llançador. Un Falcon 9 va esclatar en vol el 28 de juny a la després d'un error en la segona etapa de l'estructura. El 5 de desembre, un llançador Soiuz-1 va experimentar un error en el sistema de separació de la càrrega útil.
Altres esdeveniments modifica
L'Agència espacial europea va llançar amb èxit l'11 de febrer l'IXV una sonda automàtica destinada a provar les tecnologies de reentrada atmosfèrica. El demostrador europeu LISA Pathfinder va ser llançat el 3 de desembre per validar les tecnologies que són necessàries per al futur satèl·lit LISA/NGO
Llançaments modifica
| Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | |
| Comentaris | ||||||
Gener modifica | ||||||
| 10 Gener 09:47:10 |
 Falcon 9 v1.1
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| SpaceX CRS-5
|
SpaceX/NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | 11 Febrer 00:44 |
Reeixit | |
| Flock-1d' 1
|
Planet Labs | Terrestre Baixa | Imatgeria òptica | En òrbita | Operacional | |
| Flock-1d' 2
|
Planet Labs | Terrestre Baixa | Imatgeria òptica | En òrbita | Operacional | |
 AESP-14
|
ITA | Terrestre Baixa | Ionosfèric | En òrbita | Operacional | |
| SpaceX va intentar aterrar la primera etapa en una plataforma a l'oceà Atlàntic, però va impactar-hi.[8] L'AESP-14 CubeSat va ser desplegat des de l'estació espacial el 5 de febrer de 2015,[9] mentre que els Flock-1 CubeSats van ser desplegats el 3 de març de 2015.[10] | ||||||
| 21 Gener 01:04:00 |
Atlas V 551
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| MUOS-3
|
Marina dels EUA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 26 Gener 09:13 |
Terrier-Improved Malemute
|
Poker Flat
|
NASA
| |||
| M-TEX
|
Alaska | Suborbital | Estudi d'aurores | 26 Gener | Reeixit | |
| Apogeu: ~160 km | ||||||
| 26 Gener 09:14 |
Terrier-Orion
|
Poker Flat
|
NASA
| |||
| MIST
|
Clemson | Suborbital | Estudi d'aurores | 26 Gener | Reeixit | |
| Apogeu: ~130 km | ||||||
| 26 Gener 09:46 |
Terrier-Improved Malemute
|
Poker Flat
|
NASA
| |||
| M-TEX
|
Alaska | Suborbital | Estudi d'aurores | 26 Gener | Reeixit | |
| Apogeu: ~160 km | ||||||
| 26 Gener 09:47 |
Terrier-Orion
|
Poker Flat
|
NASA
| |||
| MIST
|
Clemson | Suborbital | Estudi d'aurores | 26 Gener | Reeixit | |
| Apogeu: ~130 km | ||||||
| 28 Gener 10:41 |
Talos Terrier Oriole Nihka
|
Poker Flat
|
NASA
| |||
| ASSP
|
USU | Suborbital | Estudi d'aurores | 28 Gener | Reeixit | |
| Apogeu: ~590 km | ||||||
| 31 Gener 14:22:00 |
Delta II 7320
|
Vandenberg SLC-2W
|
United Launch Alliance
| |||
| SMAP
|
NASA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| FIREBIRD II A
|
Montana State | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| FIREBIRD II B
|
Montana State | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| GRIFEX
|
NASA JPL | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ExoCube
|
Cal Poly | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| 31 Gener 02:36:00[11] |
 Agni V
|
Integrated Test Range Launch Complex IV
|
DRDO
| |||
| DRDO | Suborbital | Prova de míssils | 31 Gener | Reeixit | ||
| Apogeu: ~800 km | ||||||
Febrer modifica | ||||||
| 1 Febrer 01:21:00 |
 H-IIA 202
|
Tanegashima LA-Y1
|
MHI
| |||
| IGS-Radar Spare
|
CSICE | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 1 Febrer 12:31:00 |
 Proton-M/Briz-M
|
Baikonur Site 200/39
|
International Launch Services
| |||
 Inmarsat 5-F2
|
Inmarsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 2 Febrer 08:50 |
 Safir
|
Semnan
|
ISA
| |||
| Fajr
|
ISA | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| 11 Febrer 13:40:00 |
 Vega
|
 Kourou ELV
|
Arianespace
| |||
| IXV
|
ESA | Transatmosfèric | Prova tecnològica | 11 Febrer 15:19 |
Reeixit | |
| La quarta etapa del coet Vega va entrar breument en òrbita terrestre baixa abans de desorbitar-se. Notable per ser el primer vol de prova de l'IXV | ||||||
| 11 Febrer 23:03:32 |
Falcon 9 v1.1
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| DSCOVR
|
NOAA | L1 Terra/Sol | Observació Terrestre/Observació solar | En òrbita | Operacional | |
| Primer llançament de SpaceX per a una càrrega destinada més enllà de GTO. La primera etapa va amarar de manera controlada al mar. | ||||||
| 17 Febrer 11:00:17 |
Soyuz-U
|
Baikonur Site 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Progress M-26M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | En òrbita | Operacional | |
| 19 Febrer 22:06 |
VS-30/Improved Orion
|
 Andøya
|
Andøya
| |||
 ICI-4 (CanoRock 4)
|
Oslo/Andøya | Suborbital | Tecnologia | 19 Febrer | Reeixit | |
| Apogeu: 365 km | ||||||
| 22 Febrer 07:52 |
VSB-30
|
Esrange
|
CNES
| |||
| Cryofenix
|
CNES | Suborbital | Microgravetat | 22 Febrer | Reeixit | |
| Apogeu: 265 km | ||||||
| 22 Febrer | UGM-133 Trident II D5
|
Submarí, Oceà Pacífic
|
Marina dels EUA
| |||
| Marina dels EUA | Suborbital | Prova de míssils | 22 Febrer | Reeixit | ||
| 22 Febrer | UGM-133 Trident II D5
|
Submarí, Oceà Pacífic
|
Marina dels EUA
| |||
| Marina dels EUA | Suborbital | Prova de míssils | 22 Febrer | Reeixit | ||
| 24 Febrer 07:30 |
Terrier-Oriole
|
Wallops Island
|
TBD
| |||
| DOD | Suborbital | Prova de defensa contra míssils | 24 Febrer | Reeixit | ||
| Objectiu de FTX-19, Apogeu: ~150 km | ||||||
| 24 Febrer 07:30 |
Terrier-Oriole
|
Wallops Island
|
TBD
| |||
| DOD | Suborbital | Prova de defensa contra míssils | 24 Febrer | Reeixit | ||
| Objectiu de FTX-19, Apogeu: ~150 km | ||||||
| 24 Febrer 07:30 |
Terrier-Oriole
|
Wallops Island
|
TBD
| |||
| DOD | Suborbital | Prova de defensa contra míssils | 24 Febrer | Reeixit | ||
| Objectiu de FTX-19, Apogeu: ~150 km | ||||||
| 25 Febrer 12:26 |
 Black Brant IX
|
White Sands
|
NASA
| |||
| MOSC 2
|
AFRL | Suborbital | Ionosfèric | 25 Febrer | Reeixit | |
| Apogeu: 300 km | ||||||
| 27 Febrer 11:01:35 |
Soyuz-2.1a
|
Zona de llançament 43/4 de Plessetsk
|
RVSN RF
| |||
| Kosmos 2503 (Bars-M)
|
VKO | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
Març modifica | ||||||
| 2 Març 03:50:00 |
Falcon 9 v1.1
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| Eutelsat 115 West B
|
Eutelsat | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
 ABS-3A
|
ABS | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Primers satèl·lits de comunicacions de propulsió exclusivament elèctrica per assolir orbites destinades des de GTO | ||||||
| 5 Març 01:44 |
VS-30
|
Andøya
|
 DLR
| |||
| WADIS-2
|
DLR | Suborbital | Atmospheric | 5 Març | Reeixit | |
| Apogeu: 126 km, també van ser llançats 13 coets meteorològics Super Loki | ||||||
| 9 Març |  Shaheen-III
|
Sonmiani
|
ASFC
| |||
| ASFC | Suborbital | Prova de míssils | 9 Març | Reeixit | ||
| Apogeu: 500 km | ||||||
| 13 Març 02:44:00 |
Atlas V 421
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| MMS-1
|
NASA | Terrestre Alta El·líptica | Investigació magnetosfèrica | En òrbita | Operacional | |
| MMS-2
|
NASA | Terrestre Alta El·líptica | Investigació magnetosfèrica | En òrbita | Operacional | |
| MMS-3
|
NASA | Terrestre Alta El·líptica | Investigació magnetosfèrica | En òrbita | Operacional | |
| MMS-4
|
NASA | Terrestre Alta El·líptica | Investigació magnetosfèrica | En òrbita | Operacional | |
| 18 Març | RS-26 Rubezh
|
Kapustin Iar
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 18 Març | Reeixit | ||
| 18 Març 22:05:00 |
Proton-M/Briz-M
|
Zona de llançament de Baikonur 200/39
|
Khrunichev
| |||
| Ekspress AM7
|
RSCC | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 23 Març 10:36 |
LGM-30G Minuteman III
|
Vandenberg LF-10
|
Força Aèria dels EUA
| |||
| Força Aèria dels EUA | Suborbital | Vol de prova | 23 Març | Reeixit | ||
| GT214GM, Apogeu: ~1300 km ? | ||||||
| 25 Març 18:36:00 |
Delta IV M+(4,2)
|
Cape Canaveral SLC-37B
|
United Launch Alliance
| |||
| USA-260 (GPS IIF-9)
|
US Air Force | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 25 Març 22:08:53 |
 Dnepr-1
|
Dombarovsky Site 13
|
ISC Kosmotras
| |||
 KOMPSat-3A
|
KARI | Terrestre Baixa (SSO) | Imatgeria terrestre | En òrbita | Operacional | |
| 26 Març 01:21:00 |
H-IIA 202
|
Tanegashima LA-Y1
|
MHI
| |||
| IGS-Optical 5
|
CSICE | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 27 Març 10:54 |
LGM-30G Minuteman III
|
Vandenberg LF-04
|
Força Aèria dels EUA
| |||
| Força Aèria dels EUA | Suborbital | Vol de prova | 27 Març | Reeixit | ||
| GT215GM, Apogeu: ~1300 km ? | ||||||
| 27 Març 19:42:57 |
Soyuz-FG
|
Zona de llançament de Baikonur 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Soyuz TMA-16M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 43/44/45/46 | 12 Setembre 00:51 |
Reeixit | |
| Vol tripulat amb tres cosmonautes, incloent dos per a una missió d'un any sencer | ||||||
| 27 Març 21:46:18 |
Soyuz-STB/Fregat
|
Kourou ELS
|
Arianespace
| |||
| Galileo FOC-3
|
ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| Galileo FOC-4
|
ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 28 Març 11:49:00 |
PSLV-XL
|
Satish Dhawan SLP
|
ISRO
| |||
| IRNSS-1D
|
ISRO | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 30 Març 13:52:30 |
Llarga Marxa 3C/YZ-1
|
Xichang LA-2
|
CASC
| |||
| BDS I1-S
|
CNSA | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 30 Març | VSB-30
|
Andøya
|
 DSTO
| |||
| HiFire-7
|
DSTO | Suborbital | Tecnologia | 30 Març | Reeixit | |
| 31 Març 13:47:56 |
Rókot/Briz-KM
|
Zona de llançament 33/3 de Plessetsk
|
VKO
| |||
| Gonets M-18
|
Gonets SatCom | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Gonets M-19
|
Gonets SatCom | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Gonets M-20
|
Gonets SatCom | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Kosmos 2504
|
VKO | Terrestre Baixa | Tecnologia/Inspecció de satèl·lit (?) | En òrbita | Operacional | |
Abril modifica | ||||||
| 9 Abril | Dhanush
|
Ship, Oceà Índic
|
DRDO
| |||
| DRDO | Suborbital | Objectiu militar | 9 Abril | Reeixit | ||
| Apogeu: ~100 km | ||||||
| 14 Abril 20:10:41 |
Falcon 9 v1.1
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| SpaceX CRS-6
|
SpaceX | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | 21 Maig 16:42 |
Reeixit | |
| Arkyd 3 Reflight
|
Planetary Resources | Planificat: Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Flock-1e x 14
|
Planet Labs | Planificat: Terrestre Baixa | Imatgeria òptica | En òrbita | Operacional | |
| No es va poder recuperar amb èxit la primera etapa; l'etapa del coet va aterrar en la plataforma marina massa ràpid, es va tombar i va explotar.[12] Totes les càrregues útils secundàries van ser desplegades des de la cambra d'aire de l'EEI més tard. Arkyd 3 Reflight és una substitució de l'Arkyd 3, que va ser perdut en l'accident de vol del Cygnus CRS Orb-3 en 2014. | ||||||
| 15 Abril | Ghauri
|
Tilla
|
Exèrcit del Pakistan
| |||
| Haft-5
|
Exèrcit del Pakistan | Suborbital | Prova de míssil | 15 Abril | Reeixit | |
| Apogeu: 100 km | ||||||
| 16 Abril 04:22 |
Agni-III
|
ITR IC-4
|
Exèrcit indi
| |||
| Exèrcit indi | Suborbital | Prova de míssils | 16 Abril | Reeixit | ||
| Apogeu: 350 km | ||||||
| 18 Abril 11:01 |
Terrier-Improved Malemute
|
Wallops Island
|
NASA
| |||
| Rocksat-X
|
Universitat de Colorado Boulder | Suborbital | Investigació estudiantil | 18 Abril | Reeixit | |
| Apogeu: ~174 km | ||||||
| 23 Abril 07:35 |
VSB-30
|
Esrange
|
EuroLaunch
| |||
| TEXUS-51
|
DLR/ESA | Suborbital | Microgravetat | 23 Abril | Reeixit | |
| Apogeu: 261 km | ||||||
| 26 Abril 20:00:07 |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| |||
| Thor 7
|
Telenor | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
 SICRAL-2
|
MDD/DGA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 27 Abril 04:55 |
VSB-30
|
Esrange
|
EuroLaunch
| |||
| TEXUS-52
|
DLR/ESA | Suborbital | Microgravetat | 27 Abril | Reeixit | |
| Apogeu: 255 km | ||||||
| 27 Abril 23:03:00 |
Falcon 9 v1.1
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| TurkmenAlem52E/MonacoSAT
|
Turkmen Telecom | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Primer satèl·lit del Turkmenistan | ||||||
| 28 Abril 07:09:50 |
Soyuz-2.1a
|
Baikonur Site 31/6
|
Roskosmos
| |||
| Progress M-27M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | 8 Maig | Error parcial | |
| Es van perdre les comunicacions i el control d'actitud de la nau poc després de l'error de separació durant el llançament.[13] Es va cancel·lar l'intent d'acoblament amb la International Space Station.[14] La missió es va declarar com a pèrdua total.[15] | ||||||
Maig modifica | ||||||
| 2 Maig 08:30:01 |
Black Brant IX
|
White Sands
|
NASA
| |||
| OGRESS
|
Universitat de Iowa | Suborbital | Astronomia de raigs X | 2 Maig | Reeixit | |
| Apogeu: 272 km | ||||||
| 16 Maig 05:47:39 |
Proton-M/Briz-M
|
Zona de llançament de Baikonur 200/39
|
International Launch Services
| |||
 Mexsat-1
|
SCT | Previst: Geosíncrona | Comunicacions | 16 Maig | Error de llançament | |
| Va fallar el motor vernier de la tercera etapa del coet Proton al segon T+497 per una degradació del recobriment de l'eix de la turbobomba causant un excés de la vibració.[16] | ||||||
| 20 Maig 10:37 |
LGM-30G Minuteman III
|
Vandenberg LF-09
|
Força Aèria dels EUA
| |||
| Força Aèria dels EUA | Suborbital | Vol de prova | 20 Maig | Reeixit | ||
| GT212GM, Apogeu: ~1300 km ? | ||||||
| 20 Maig 15:05:00 |
Atlas V 501
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| AFSPC-5 (X-37B OTV-4)
|
US Air Force | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ULTRASat
|
NASA | Terrestre Baixa | Cubesat Deployment | En òrbita | Operacional | |
| Lightsail-A
|
The Planetary Society | Terrestre Baixa | Tecnologia | 14 Juny 17:23 |
Reeixit | |
| USS Langley
|
U.S. Naval Academy | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| BRICSat-P
|
U.S. Naval Academy / George Washington | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ParkinsonSat
|
U.S. Naval Academy | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| GEARRS-2
|
Taylor | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| AeroCube-8A
|
The Aerospace Corporation | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| AeroCube-8B
|
The Aerospace Corporation | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| OptiCube 1
|
CalPoly | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| OptiCube 2
|
CalPoly | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| OptiCube 3
|
CalPoly | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| 21 Maig 19:15 |
Black Brant IX
|
White Sands
|
NASA
| |||
| EVE
|
CU Boulder | Suborbital | Calibratge del SDO | 21 Maig | Error de llançament | |
| Va fallar la segona etapa, el vol va finalitzar amb seguretat pels oficials en quatre segons després de la ignició de la segona etapa poc després de veure dades sobre la desviació del vehicle en la seva trajectòria original. La càrrega útil transportava un experiment separat del coet i va descendir a través d'un paracaigudes. | ||||||
| 27 Maig 21:16:07 |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| |||
| DirecTV-15
|
DirecTV | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Sky Mexico 1
|
SKY Mexico | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
Juny modifica | ||||||
| 5 Juny 15:23:54 |
Soyuz-2.1a
|
Zona de llançament 43/4 de Plessetsk
|
RVSN RF
| |||
| Kosmos 2505 (Kobalt-M)
|
VKO | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 6 Juny | SM-3-IIA
|
San Nicolas Island
|
Marina dels EUA
| |||
| Marina dels EUA | Suborbital | Prova d'ABM | 6 Juny | Reeixit | ||
| Vol inaugural del SM-3 Block IIA Cooperative Development Controlled Test Vehicle-01 (SCD CTV-01) | ||||||
| 23 Juny 01:51:58 |
Vega
|
Kourou ELV
|
Arianespace
| |||
| Sentinel-2A
|
ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| 23 Juny 16:44:00 |
Soyuz-2.1b
|
Zona de llançament 43/4 de Plessetsk
|
RVSN RF
| |||
| Kosmos 2506 (Persona)
|
VKO | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 25 Juny 10:00 |
Terrier-Improved Orion
|
Wallops Island
|
NASA
| |||
| RockOn
|
CU Boulder | Suborbital | Experiments estudiantils | 25 Juny | Reeixit | |
| Apogeu: 118 km | ||||||
| 26 Juny 06:22:04 |
Llarga Marxa 4B
|
Taiyuan LA-9
|
SAST
| |||
| Gaofen 8
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre/Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 26 Juny | ARAV ?
|
Kauai
|
MDA
| |||
| MDA | Suborbital | Objectiu d'ABM | 26 Juny | Error de llançament | ||
| Objectiu de radar d'Aegis | ||||||
| 28 Juny 14:21:11 |
Falcon 9 v1.1
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| SpaceX CRS-7
|
SpaceX | Planificat: Terrestre Baixa (ISS) | Abastiment de l'EEI | 28 Juny | Error de llançament | |
| Flock-1f x 8[18]
|
Planet Labs | Planificat: Terrestre Baixa | Imatgeria òptica | 28 Juny | Error de llançament | |
| El vehicle es va desintegrar al segon T+139 després que el suport del tanc d'heli de la segona etapa cedís per trencar els altres tancs de l'etapa.[17] Es va intentar lliurar el segment IDA-1 del NASA Docking System. Els CubeSats van ser desplegats des de l'Estació Espacial Internacional més tard. No es va poder provar l'aterratge de la primera etapa. | ||||||
| 30 Juny 04:55 |
VSB-30
|
Esrange
|
EuroLaunch
| |||
| MAPHEUS-5
|
DLR | Suborbital | Tecnologia | 30 Juny | Reeixit | |
| Apogeu: 252 km | ||||||
Juliol modifica | ||||||
| 3 Juliol 04:55:48 |
Soyuz-U
|
Zona de llançament de Baikonur 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Progress M-28M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | En òrbita | Operacional | |
| 7 Juliol 10:15 |
Black Brant IX
|
Wallops Island
|
NASA
| |||
| SOAREX-8
|
NASA | Suborbital | Demostració tecnològica | 7 Juliol | Reeixit | |
| Apogeu: 350 km | ||||||
| 10 Juliol 16:28:00 |
PSLV-XL
|
Satish Dhawan FLP
|
ISRO
| |||
| UK-DMC-3A
|
DMCii | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| UK-DMC-3B
|
DMCii | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| UK-DMC-3C
|
DMCii | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| CBNT-1
|
SSTL | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| DeOrbitSail
|
Surrey Space Centre | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| 15 Juliol 15:36:00 |
Atlas V 401
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| USA-262 (GPS IIF-10)
|
Força Aèria dels EUA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 15 Juliol 21:42:07 |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| |||
| Star One C4
|
Star One | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| MSG-4
|
EUMETSAT | Geosíncrona | Meteorologia | En òrbita | Operacional | |
| 22 Juliol 21:02:44 |
Soyuz-FG
|
Zona de llançament de Baikonur 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Soyuz TMA-17M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 44/45 | 11 Desembre 13:10 |
Reeixit | |
| Vol tripulat amb tres cosmonautes | ||||||
| 24 Juliol 00:07:00 |
Delta IV M+(5,4)
|
Cape Canaveral SLC-37B
|
United Launch Alliance
| |||
| USA-263 (WGS-7)
|
Força Aèria dels EUA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 25 Juliol 12:29:04 |
Llarga Marxa 3B/YZ-1
|
Xichang LA-2
|
CASC
| |||
| BDS M1-S
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| BDS M2-S
|
CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 29 Juliol 08:30 |
ARAV ?
|
Kauai
|
MDA
| |||
| MDA | Suborbital | Objectiu d'ABM | 29 Juliol | Reeixit | ||
| Apogeu: 100 km, Objectiu Aegis MMW E1, intercepció amb èxit pel míssil SM-6 Dual I | ||||||
| 30 Juliol 06:15 |
ARAV ?
|
Kauai
|
MDA
| |||
| MDA | Suborbital | Objectiu d'ABM | 30 Juliol | Reeixit | ||
| Apogeu: 100 km, Objectiu Aegis MMW E2, intercepció amb èxit pel míssil SM-2 Block IV | ||||||
Agost modifica | ||||||
| 12 Agost 10:14 |
Terrier-Improved Malemute
|
Wallops Island
|
NASA
| |||
| Rocksat-X
|
Diverses universitats | Suborbital | Investigació estudiantil | 12 Agost | Reeixit | |
| Apogeu: ~156 km (97 milles).[19] | ||||||
| 19 Agost 10:03 |
LGM-30G Minuteman III
|
Vandenberg LF-10
|
Força Aèria dels EUA
| |||
| Força Aèria dels EUA | Suborbital | Vol de prova | 19 Agost | Reeixit | ||
| GT213GM, Apogeu: ~1300 km ? | ||||||
| 19 Agost 11:50:49 |
H-IIB
|
Tanegashima LA-Y2
|
MHI
| |||
| HTV-5
|
JAXA | Terrestre Baixa (ISS) | Abastiment de l'EEI | 29 Setembre | Reeixit | |
| SERPENS
|
Universitat de Brasília / Agència espacial brasilera | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| S-CUBE
|
Chiba Institute of Technology | Terrestre Baixa | Observació de meteors | En òrbita | Operacional | |
| Flock-1 x 14[21]
|
Planet Labs | Planificat: Terrestre Baixa | Imatgeria òptica | |||
| AAUSAT5
|
Aalborg | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| GOMX-3
|
GomSpace | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Els CubeSats van ser desplegats de l'EEI més tard. SERPENS i S-CUBE van ser desplegats el de 17 de setembre. AAUSAT5, GOMX-3, i Dove Flocks ho van fer el 5–7 d'octubre, però dos dels catorze Dove Flocks no es van desplegar a causa d'un malfuncionament del desplegador.[20] | ||||||
| 20 Agost 20:34:08 |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| |||
| Eutelsat 8 West B
|
Eutelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Intelsat 34
|
Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 22 Agost 15:13 |
RS-12M Topol
|
Kapustin Iar
|
RVSN
| |||
| RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 22 Agost | Reeixit | ||
| 27 Agost 02:31:35 |
Llarga Marxa 4C
|
Taiyuan LA-9
|
SAST
| |||
| Yaogan 27
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 27 Agost 11:22:00 |
GSLV Mk II
|
Satish Dhawan SLP
|
ISRO
| |||
| GSAT-6
|
Indian Armed Forces/ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 27 Agost 17:45 |
Black Brant IX
|
White Sands
|
NASA
| |||
| MOSES-2
|
MSU | Suborbital | Astronomia solar | 27 Agost | Reeixit | |
| Apogeu: 185 milles[22] | ||||||
| 28 Agost 11:44:00 |
Proton-M/Briz-M
|
Zona de llançament de Baikonur 200/39
|
International Launch Services
| |||
| Inmarsat 5-F3
|
Inmarsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
Setembre modifica | ||||||
| 2 Setembre 04:37:43 |
Soyuz-FG
|
Zona de llançament de Baikonur 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Soyuz TMA-18M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 45/46/iriss[25] | En òrbita | Operacional | |
| Vol tripulat amb tres cosmonautes: incloent l'astronauta de l'ESA Andreas Mogensen, el primer danès a l'espai, i Aidyn Aimbetov, el primer cosmonauta d'un Kazakhstan independent. Sarah Brightman estava destinada a volar en aquesta missió com a participant del vol espacial, però es va retirar de l'entrenament el 13 de maig de 2015 per raons personals.[23] El turista espacial japonès Satoshi Takamatsu anava a ocupar el lloc de Brightman, però ell ho va cancel·lar i Roscosmos va escollir a Aimbetov com a alternativa.[24] | ||||||
| 2 Setembre 10:18:00 |
Atlas V 551
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| MUOS-4
|
Marina dels EUA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 3 Setembre 17:01 |
Black Brant IX
|
White Sands
|
NASA
| |||
 CLASP
|
NASA/JAXA/IAC/IAS | Suborbital | Astronomia solar | 3 Setembre | Reeixit | |
| Apogeu: 167 milles[26] | ||||||
| 11 Setembre 02:08:10 |
Soyuz-STB/Fregat
|
Kourou ELS
|
Arianespace
| |||
| Galileo FOC-5
|
ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| Galileo FOC-6
|
ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 11 Setembre 11:00:00 |
S-520
|
Uchinoura
|
JAXA
| |||
|
|
HU/UT/TU/JAXA | Suborbital | Microgravetat | 11 Setembre | Reeixit | |
| Apogeu: 312 km[27] | ||||||
| 12 Setembre 15:42:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-2
|
CASC
| |||
| TJS-1
|
CNSA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 14 Setembre 04:42 |
Llarga Marxa 2D
|
Jiuquan LA-4/SLS-2
|
SAST
| |||
| Gaofen 9
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre/Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 14 Setembre 19:00:00 |
Proton-M/Blok DM-03
|
Zona de llançament de Baikonur 81/24
|
Khrunichev
| |||
| Ekspress AM8
|
RSCC | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 16 Setembre 19:06 |
Black Brant XI
|
Andøya
|
NASA
| |||
| CARE II
|
NRL | Suborbital | Aeronomia | 16 Setembre | Reeixit | |
| Apogeu: 299 km | ||||||
| 19 Setembre 23:01:14 |
Llarga Marxa 6
|
Taiyuan LA-16
|
SAST
| |||
| ZDPS-2A
|
ZJU | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ZDPS-2B
|
ZJU | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Xiwang-2A
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | |
| Xiwang-2B
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | |
| Xiwang-2C
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | |
| Xiwang-2D
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | |
| Xiwang-2E
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | |
| Xiwang-2F
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | |
| XY-2
|
CASC | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| DCBB
|
CAMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Educatiu | En òrbita | Operacional | |
| LilacSat-2
|
HIT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Tiantuo-3
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| NUDT-Phone-Sat
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Xingchen 1
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Xingchen 2
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Xingchen 3
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Xingchen 4
|
NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| NS-2
|
Tsinghua | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ZJ-1
|
Tsinghua | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ZJ-2
|
Tsinghua/Xidian | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Vol inaugural del vehicle Llarga Marxa 6 | ||||||
| 23 Setembre 21:59:38 |
Rókot/Briz-KM
|
Zona de llançament 133/3 de Plessetsk
|
VKO
| |||
| Kosmos 2507 (Strela-3M)
|
VKO | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Kosmos 2508 (Strela-3M)
|
VKO | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Kosmos 2509 (Strela-3M)
|
VKO | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 25 Setembre 01:41:40 |
Llarga Marxa 11
|
Jiuquan
|
CASC
| |||
| Pujiang-1
|
SAST | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Tianwang 1A
|
ShanghaiTech | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Tianwang 1B
|
ShanghaiTech | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Tianwang 1C
|
ShanghaiTech | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Vol inaugural del vehicle Llarga Marxa 11 | ||||||
| 28 Setembre 04:30:00 |
PSLV-XL
|
Satish Dhawan FLP
|
ISRO
| |||
| Astrosat
|
ISRO | Terrestre Baixa | Astronomia de raigs X | En òrbita | Operacional | |
 LAPAN-A2
|
LAPAN | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| ExactView 9
|
exactEarth | Terrestre Baixa | Observació marítima | En òrbita | Operacional | |
| Lemur-2 1
|
NanoSatisfi Inc | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Lemur-2 2
|
NanoSatisfi Inc | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Lemur-2 3
|
NanoSatisfi Inc | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Lemur-2 4
|
NanoSatisfi Inc | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| 29 Setembre 23:13:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-3
|
CASC
| |||
| BDS I2-S
|
CNSA | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 30 Setembre 08:28 |
M51
|
Landes
|
DGA/Marine nationale
| |||
| DGA/Marine nationale | Suborbital | Vol de prova | 30 Setembre | Reeixit | ||
| Apogeu: 500 km, aparentment llançat des d'una plataforma de proves terrestre, en comptes des d'un submarí. | ||||||
| 30 Setembre 20:30:07 |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| |||
| NBN-Co 1A (Sky Muster)
|
NBN Co | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
 ARSAT-2
|
ARSAT | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
Octubre modifica | ||||||
| 1 Octubre 16:49:40 |
Soyuz-U
|
Zona de llançament de Baikonur 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Progress M-29M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | En òrbita | Operacional | |
| 2 Octubre 05:39:00 |
/ VSB-30/Improved Orion
|
Esrange
|
Swedish Space Corporation
| |||
| O-STATES 1
|
SNSB | Suborbital | Investigació atmosfèrica | 2 Octubre | Reeixit | |
| Apogeu: 246 km | ||||||
| 2 Octubre 10:28:00 |
Atlas V 421
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| Mexsat-2
|
SCT | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 7 Octubre 04:13:04 |
Llarga Marxa 2D
|
Jiuquan LA-4/SLS-2
|
SAST
| |||
| Jilin-1A
|
CAS CIOMP | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Jilin-1B
|
CAS CIOMP | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Jilin-1C
|
CAS CIOMP | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Jilin-1D
|
CAS CIOMP | Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| 7 Octubre 23:07:00 |
Black Brant IX
|
Wallops Island
|
NASA
| |||
| Technology Test Flight
|
NASA GSFC | Suborbital | Rocket motor test | 7 Octubre | Reeixit | |
| LEO-1
|
Orbital ATK | Suborbital | Materials Testing | 7 Octubre | Reeixit | |
| NNS
|
NASA | Suborbital | Materials Testing | 7 Octubre | Reeixit | |
| Apogeu: 257,5 km (160mi).[28] Vol de prova del nou motor sustentador Black Brant Mk4. Altres càrregues s'inclouen un núvol de bari i estronci, que va ser desplegat per provar el sistema d'ejecció de càrrega del coet que va ser vist per moltes zones de la Costa Est dels Estats Units. | ||||||
| 8 Octubre 12:49:30 |
Atlas V 401
|
Vandenberg SLC-3E
|
United Launch Alliance
| |||
| USA-264 (NOSS)
|
NRO | Terrestre Baixa | ELINT | En òrbita | Operacional | |
| USA-264 (NOSS)
|
NRO | Terrestre Baixa | ELINT | En òrbita | Operacional | |
| Aerocube-5c
|
The Aerospace Corporation | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Aerocube-7
|
The Aerospace Corporation | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| SNaP-3 x 3
|
US Army SMDC | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| PropCube x 2
|
Tyvak Nano-Satellite Systems | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| SINOD-D x 2
|
SRI International | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| ARC-1
|
UAF | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| BisonSat
|
SKC | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| AMSAT Fox-1
|
AMSAT | Terrestre Baixa | Ràdio amateur/Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| LMRST-Sat
|
NASA JPL | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| NRO Launch 55 | ||||||
| 16 Octubre 16:16:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-2
|
CASC
| |||
 APStar-9
|
APT Satellite Holdings | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 16 Octubre 20:40:11 |
Proton-M/Briz-M
|
Zona de llançament de Baikonur 200/39
|
International Launch Services
| |||
 Türksat 4B
|
Türksat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 19 Octubre 14:09:00 |
/ VSB-30/Improved Orion
|
Esrange
|
Swedish Space Corporation
| |||
| O-STATES 2
|
SNSB | Suborbital | Investigació atmosfèrica | 19 Octubre | Reeixit | |
| Apogeu: 244 km | ||||||
| 21 Octubre 12:45:00 |
LGM-30G Minuteman III
|
Vandenberg LF-04
|
Força Aèria dels EUA
| |||
| Força Aèria dels EUA | Suborbital | Vol de prova | 21 Octubre | Reeixit | ||
| GT216GM, Apogeu: ~1300 km ? | ||||||
| 26 Octubre 07:10:04 |
Llarga Marxa 2D
|
Jiuquan LA-4/SLS-2
|
SAST
| |||
| Tianhui 1C
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Cartografia | En òrbita | Operacional | |
| 31 Octubre 16:13:00 |
Atlas V 401
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| USA-265 (GPS IIF-11)
|
Força Aèria dels EUA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
Novembre modifica | ||||||
| 3 novembre 16:25:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-3
|
CASC
| |||
| ChinaSat 2C
|
CNSA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 4 novembre 03:45:00 |
SPARK
|
Pacific Missile Range Facility LP-41
|
ORS
| |||
| HiakaSat
|
ORS | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | 4 novembre | Error de llançament | |
| EDSN x 8
|
NASA | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | 4 novembre | Error de llançament | |
| PrintSat
|
Montana State University | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | 4 novembre | Error de llançament | |
| Argus
|
St. Louis University i Vanderbilt University | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | 4 novembre | Error de llançament | |
| STACEM
|
Utah State University | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | 4 novembre | Error de llançament | |
| Supernova-Beta
|
Pumpkin, Inc. | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | 4 novembre | Error de llançament | |
| Vol inaugural del vehicle de llançament SPARK/Super Strypi El vehicle va perdre el control d'actitud al minut T+1 | ||||||
| 6 novembre 15:01 |
SpaceLoft XL
|
Spaceport America
|
UP Aerospace
| |||
| FOP-4
|
NASA | Suborbital | Quatre experiments tecnològics | 6 novembre | Reeixit | |
| Missió SL-10, Apogeu: 120,7 km. Primer coet privat suborbital a demostrar l'ejecció de càrregues útils recuperables.[29] | ||||||
| 8 novembre 07:06:04 |
Llarga Marxa 4B
|
Taiyuan LA-9
|
SAST
| |||
| Yaogan 28
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
| 10 novembre 21:34:07 |
Ariane 5 ECA
|
Kourou ELA-3
|
Arianespace
| |||
 Arabsat 6B
|
Arabsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| GSAT-15
|
ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 14 novembre | RSM-56 Bulava
|
K-551 Vladimir Monomakh, Mar Blanca
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 14 novembre | Reeixit | ||
| 14 novembre | RSM-56 Bulava
|
K-551 Vladimir Monomakh, Mar Blanca
|
VMF
| |||
| VMF | Suborbital | Prova de míssils | 14 novembre | Reeixit | ||
| 17 novembre 06:33:41 |
Soyuz-2.1b/Fregat
|
Zona de llançament 43/4 de Plessetsk
|
RVSN RF
| |||
| Kosmos 2510 (EKS (Tundra))
|
VKO | Mòlnia [31] | Alerta primerenca | En òrbita | Operacional[32] | |
| Primer component espacial pel nou sistema d'alerta primerenca de míssils unificat.[30] | ||||||
| 20 novembre 16:07:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-2
|
CASC
| |||
| LaoSat-1
|
Laos National Authority for Science and Technology | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Primer satèl·lit laosià[33] | ||||||
| 23 novembre 17:21 |
New Shepard
|
Corn Ranch
|
Blue Origin
| |||
| New Shepard
|
Blue Origin | Suborbital | Vol de prova | 23 novembre | Reeixit | |
| Apogeu: 100,5 km. Segon vol de prova del sistema de llançament New Shepard, primer en creuar la línia de Kármán, i primer en assolir un aterratge propulsat de la seva etapa de coet. | ||||||
| 24 novembre 06:50:00 |
H-IIA 204
|
Tanegashima LA-Y1
|
MHI
| |||
| Telstar 12V
|
Telesat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 26 novembre 21:24:04 |
Llarga Marxa 4C
|
Taiyuan LA-9
|
SAST
| |||
| Yaogan 29
|
CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | |
Desembre modifica | ||||||
| 3 Desembre 04:04:00 |
Vega
|
Kourou ELV
|
Arianespace
| |||
| LISA Pathfinder
|
ESA/NASA | Planificat: Sol/Terra L1 | Prova tecnològica | En òrbita | Operacional | |
| 5 Desembre 14:08:33 |
Soyuz-2.1v/Volga
|
Zona de llançament 43/4 de Plessetsk
|
RVSN RF
| |||
| Kosmos 2511 (Kanopus-ST)
|
VKO | Previst: Terrestre Baixa (SSO) | Observació Terrestre | 8 Desembre 2015 05:43 |
Error de llançament | |
| Kosmos 2512 (KYuA-1)
|
Almaz-Antey | Terrestre Baixa (SSO) | Calibratge de radar | En òrbita | Operacional | |
| Kanopus-ST va fallar en separar-se del tram superior del Volga.[34] | ||||||
| 6 Desembre 21:44:57 |
Atlas V 401
|
Cape Canaveral SLC-41
|
United Launch Alliance
| |||
| Cygnus CRS OA-4 S.S. Deke Slayton II |
Orbital ATK | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | En òrbita | Operacional | |
| Flock-2e x 12
|
Planet Labs | Planificat: Terrestre Baixa | Observació Terrestre | |||
| CADRE
|
Universitat de Michigan | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | |||
| MinXSS 1
|
Universitat de Colorado Boulder | Planificat: Terrestre Baixa | Observació solar | |||
| Nodes x 2
|
NASA | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | |||
| STMSat 1
|
St. Thomas More Cathedral School | Planificat: Terrestre Baixa | Educatiu | |||
| SIMPL
|
NovaWurks | Planificat: Terrestre Baixa | Prova tecnològica | |||
| Vol cancel·lat a causa que el llançament del coet Antares 130 fracassés en lliurar el Cygnus CRS Orb-3. Originalment programat per l'1 d'abril de 2015.[35] | ||||||
| 9 Desembre 16:46:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-3
|
CASC
| |||
| ChinaSat 1C
|
CNSA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 11 Desembre 13:45:33 |
Zenit-3F
|
Baikonur Site 45/1
|
Roskosmos
| |||
| Elektro-L No.2
|
Roskosmos | Geosíncrona | Meteorologia | En òrbita | Operacional | |
| Possible vol final del vehicle de llançament Zenit després de les tensions entre Ucraïna i Rússia. | ||||||
| 13 Desembre 00:19:00 |
Proton-M/Briz-M
|
Zona de llançament de Baikonur 81/24
|
Khrunichev
| |||
| Kosmos 2513 (Garpun No. 12L)
|
VKO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 15 Desembre 11:03:09 |
Soyuz-FG
|
Zona de llançament de Baikonur 1/5
|
Roskosmos
| |||
| Soyuz TMA-19M
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 46/47 | En òrbita | Operacional | |
| Vol tripulat amb tres cosmonautes | ||||||
| 16 Desembre 12:30:00 |
PSLV-CA
|
Satish Dhawan FLP
|
ISRO
| |||
 TeLEOS-1
|
AgilSpace | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| VELOX C1
|
NTU | Terrestre Baixa | Investigació atmosfèrica | En òrbita | Operacional | |
| VELOX 2
|
NTU | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | |
| Kent Ridge 1
|
NUS | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| Galassia
|
NUS | Terrestre Baixa | Investigació atmosfèrica | En òrbita | Operacional | |
| Athenoxat-1
|
NTU | Terrestre Baixa | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
| 17 Desembre 00:12:04 |
Llarga Marxa 2D
|
Jiuquan LA-4/SLS-2
|
SAST
| |||
| DAMPE
|
CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Astronomia d'alta energia | En òrbita | Operacional | |
| 17 Desembre 11:51:56 |
Soyuz-STB/Fregat
|
Kourou ELS
|
Arianespace
| |||
| Galileo FM08
|
ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| Galileo FM09
|
ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | |
| 21 Desembre 08:44:39 |
Soyuz-2.1a
|
Zona de llançament de Baikonur 31/6
|
Roskosmos
| |||
| Progress MS-1
|
Roskosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Abastiment de l'EEI | En òrbita | Operacional | |
| Primer llançament de la nova versió Progress-MS. | ||||||
| 22 Desembre 01:29:00 |
Falcon 9 v1.1 FT
|
Cape Canaveral SLC-40
|
SpaceX
| |||
| Orbcomm-2 F2
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F5
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F8
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F10
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F12
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F13
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F14
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F15
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F16
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F17
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Orbcomm-2 F18
|
Orbcomm | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| Primer vol de la versió actualitzada "full thrust" del Falcon 9 v1.1, primer vol de Falcon 9 després de l'error de llançament en juny. Primer retorn a la zona de llançament i aterratge vertical amb èxit d'una primera etapa, va fer demostrar com a part d'una prova de descens controlat. | ||||||
| 24 Desembre 21:31:19 |
Proton-M/Briz-M
|
Zona de llançament de Baikonur 200/39
|
Khrunichev
| |||
| Ekspress AMU1
|
RSCC | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | |
| 28 Desembre 16:04:04 |
Llarga Marxa 3B/E
|
Xichang LA-2
|
CASC
| |||
| Gaofen 4
|
CNSA | Geosíncrona | Observació Terrestre | En òrbita | Operacional | |
Encontres espacials modifica
| Data (GMT) | Nau espacial | Esdeveniment | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 10 Gener | Chang'e 5-T1 | Injecció en òrbita selenocèntrica | Va passar pel punt L2 Terra–Lluna el 4 Gener. |
| 11 Gener[36] | Cassini | 109è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 970 quilòmetres. |
| 12 Febrer | Cassini | 110è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 1,200 quilòmetres. |
| 6 Març[37] | Dawn | Entra en òrbita de Ceres | 1a visita a un planeta nan. |
| 16 Març | Cassini | 111è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 2.275 quilòmetres. |
| 30 Abril | MESSENGER | Impacte a Mercuri[38] | L'impacte es va produir en el costat del planeta no visible des de la Terra. |
| 7 Maig | Cassini | 112è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 2722 km. |
| 16 Juny | Cassini | 4è sobrevol de Dione | Acostament màxim: 516 km. |
| 7 Juliol | Cassini | 113è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 10953 km. |
| 14 Juliol | New Horizons | Primer sobrevol de Plutó i Caront | 2a visita a un planeta nan. Acostament màxim: 12.500 km. |
| 17 Agost | Cassini | 5è sobrevol de Dione | Acostament màxim: 474 km. |
| 28 Setembre | Cassini | 114è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 1.036 quilòmetres. |
| 14 Octubre | Cassini | Sobrevol d'Encèlad | Acostament màxim: 1.839 quilòmetres. |
| 28 Octubre | Cassini | Sobrevol d'Encèlad | Acostament màxim: 49 km. |
| 12 Novembre | Cassini | 115è sobrevol de Tità | Acostament màxim: 11.920 quilòmetres. |
| 3 Desembre[39] | Hayabusa 2 | Sobrevol de la Terra | Assistència gravitatòria |
| 3 Desembre[40] | PROCYON | Sobrevol de la Terra | Assistència gravitatòria en ruta a un sobrevol d'asteroide cancel·lat. |
| 4 Desembre[41] | Shin'en 2 | Sobrevol de la Terra | Assistència gravitatòria |
| 7 Desembre[42] | Akatsuki | Inserció orbital a Venus | 2n sobrevol de l'Akatsuki a Venus i 2n intent (amb èxit) d'inserció orbital. |
| 19 Desembre | Cassini | Sobrevol d'Encèlad | Acostament màxim: 4999 km. |
Activitats extravehiculars modifica
| Inici Data/Temps | Duració | Fi | Nau espacial | Tripulació | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| 21 Febrer 12:45 |
6 hores 41 minuts |
19:26 | Expedició 42/43 | Barry E. Wilmore
|
Es van muntar i ordenar cables de dades i elèctrics a la part final davantera del mòdul Harmony com a part de preparacions per la instal·lació del International Docking Adapter al PMA-2.[43] |
| 25 Febrer 11:51 |
6 hores 43 minuts |
18:34 | Expedició 42/43 | Barry E. Wilmore
|
Es va finalitzar el muntatge dels cables elèctrics i de dades al capdavant del mòdul Harmony. Es van treure les fixacions de llançament dels ports d'acoblament davanters i de popa del Tranquility per preparar la reubicació del Permanent Multipurpose Module i la instal·lació del Bigelow Expandable Activity Module. Es va lubricar l'efector d'extrem del Canadarm2.[44][45] |
| 1 Març 11:52 |
5 hores 38 minuts |
17:30 | Expedició 42/43 | Terry W. Virts
|
Es va finalitzar la instal·lació de cables, antena i retroreflector en ambdues bandes de l'esquelet del l'EEI i en altres mòduls en preparació per a la instal·lació del International Docking Adapter al PMA-2 i 3.[46][47] |
| 10 Agost 14:20 |
5 hores 31 minuts |
19:51 | Expedició 44/45 | Gennady Padalka
|
Es van instal·lar claus femella en la carcassa de l'estació per facilitar el moviment de la tripulació en futurs passeigs espacials, es van netejar les finestres del mòdul de servei Zvezdà, es van instal·lar unes fixacions en les antenes de comunicacions, es va substituir una antiga antena d'acoblament, es van fotografiar diversos punts i el maquinari del Zvezdà i els mòduls propers, i es va recuperar un experiment d'entorn espacial.[48][49] |
| 28 Octubre 12:03 |
7 hores 16 minuts |
19:19 | Expedició 45 | Scott Kelly
|
Es va preparar la reparació d'un Main Bus Switching Unit, es va instal·lar una coberta tèrmica en l'Alpha Magnetic Spectrometer, es van lubricar diversos elements del Space Station Remote Manipulator System, i es va passar cables elèctrics i de dades per preparar la instal·lació del International Docking Adaptor al PMA-2 i 3.[50] |
| 6 Novembre 11:22 |
7 hores 48 minuts |
19:10 | Expedició 45 | Scott Kelly
|
Es va treballar en la restaurar una part del sistema de ventilació de l'estació a la seva configuració inicial, retornar els nivells de refrigerant d'amoníac als normals en els radiadors primaris i de reserva.[51] |
| 21 Desembre 13:45 |
3 hores 16 minuts |
16:01 | Expedició 46 | Scott Kelly
|
Es va alliberar un fre en el Mobile Servicing System per permetre que sigui emmagatzemat correctament abans de l'arribada d'un vehicle Progress. Es van passar cables en preparació per a la instal·lació del mòdul Nauka i el International Docking Adapter, i es va recuperar unes eines d'una caixa.[52] |
Resum de llançaments orbitals modifica
Per país modifica
| País | Llançaments | Èxits | Fracassos | Fracassos parcials |
Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
 Europa |
9 | 9 | 0 | 0 | |
| Índia |
5 | 5 | 0 | 0 | |
| Iran |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Japó |
4 | 4 | 0 | 0 | |
| República Popular de la Xina |
19 | 19 | 0 | 0 | |
| Rússia |
29 | 26 | 1 | 2 | Inclou Sea Launch i Soiuz des de Kourou (3) |
| Estats Units |
20 | 18 | 2 | 0 |
Per coet modifica
Per familia modifica
| Família | País | Llançaments | Èxits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ariane | Europa |
6 | 6 | 0 | 0 | |
| Atlas | Estats Units |
9 | 9 | 0 | 0 | |
| Delta | Estats Units |
3 | 3 | 0 | 0 | |
| Enérguia |  Ucraïna / Rússia |
1 | 1 | 0 | 0 | Inclou Zenit |
| Falcon | Estats Units |
7 | 6 | 1 | 0 | |
| H-II | Japó |
4 | 4 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa | República Popular de la Xina |
19 | 19 | 0 | 0 | |
| R-7 | Rússia |
17 | 15 | 0 | 2 | |
| R-36 | Ucraïna |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Safir | Iran |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| SLV | Índia |
5 | 5 | 0 | 0 | |
| Strypi | Estats Units |
1 | 0 | 1 | 0 | |
| Universal Rocket | Rússia |
10 | 9 | 1 | 0 | |
| Vega | Europa |
3 | 3 | 0 | 0 |
Per tipus modifica
| Coet | País | Família | Llançaments | Èxits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ariane 5 | Europa |
Ariane | 6 | 6 | 0 | 0 | |
| Atlas V | Estats Units |
Atlas | 9 | 9 | 0 | 0 | |
| Delta II | Estats Units |
Delta | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Delta IV | Estats Units |
Delta | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Dnepr | Ucraïna |
R-36 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Falcon 9 | Estats Units |
Falcon | 7 | 6 | 1 | 0 | |
| GSLV | Índia |
SLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| PSLV | Índia |
SLV | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| H-IIA | Japó |
H-II | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| H-IIB | Japó |
H-II | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 2 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa | 9 | 9 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 4 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 6 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| Llarga Marxa 11 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| Proton | Rússia |
Universal Rocket | 8 | 7 | 1 | 0 | |
| Safir | Iran |
Safir | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Soyuz | Rússia |
R-7 | 17 | 15 | 0 | 2 | |
| Super Strypi | Estats Units |
Strypi | 1 | 0 | 1 | 0 | Vol inaugural |
| UR-100 | Rússia |
Universal Rocket | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Vega | Europa |
Vega | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Zenit | Ucraïna |
Enérguia | 1 | 1 | 0 | 0 |
Per configuració modifica
| Coet | País | Tipus | Llançaments | Èxits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ariane 5 ECA | Europa |
Ariane 5 | 6 | 6 | 0 | 0 | |
| Atlas V 401 | Estats Units |
Atlas V | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Atlas V 421 | Estats Units |
Atlas V | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Atlas V 501 | Estats Units |
Atlas V | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Atlas V 551 | Estats Units |
Atlas V | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Delta II 7320 | Estats Units |
Delta II | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Delta IV Medium+ (4,2) | Estats Units |
Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Delta IV Medium+ (5,4) | Estats Units |
Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Dnepr-1 | Ucraïna |
R-36 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Falcon 9 v1.1 | Estats Units |
Falcon 9 | 6 | 5 | 1 | 0 | |
| Falcon 9 v1.1 FT | Estats Units |
Falcon 9 | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| GSLV Mk II | Índia |
GSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| H-IIA 202 | Japó |
H-IIA | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| H-IIA 204 | Japó |
H-IIA | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| H-IIB | Japó |
H-IIB | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 2D | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 2 | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3B/E | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 3 | 7 | 7 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 3B/YZ-1 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 3 | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| Llarga Marxa 3C/YZ-1 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 3 | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| Llarga Marxa 4B | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 4 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 4C | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 4 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Llarga Marxa 6 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 6 | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| Llarga Marxa 11 | República Popular de la Xina |
Llarga Marxa 11 | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
| Proton-M/Blok DM-03 | Rússia |
Proton | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Proton-M/Briz-M | Rússia |
Proton | 7 | 6 | 1 | 0 | |
| PSLV-CA | Índia |
PSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| PSLV-XL | Índia |
PSLV | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Rókot/Briz-KM | Rússia |
UR-100 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
| Safir-1B | Iran |
Safir | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Soyuz-2.1a | Rússia |
Soyuz | 4 | 3 | 0 | 1 | |
| Soyuz-2.1b | Rússia |
Soyuz | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Soyuz-2.1b/Fregat | Rússia |
Soyuz | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Soyuz-FG | Rússia |
Soyuz | 4 | 4 | 0 | 0 | |
| Soyuz-U | Rússia |
Soyuz | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Soyuz-2.1v / Volga | Rússia |
Soyuz | 1 | 0 | 0 | 1 | |
| Super Strypi | Estats Units |
Strypi | 1 | 0 | 1 | 0 | Vol inaugural |
| Vega | Europa |
Vega | 3 | 3 | 0 | 0 | |
| Zenit-3F | Ucraïna / Rússia |
Zenit | 1 | 1 | 0 | 0 |
Per zona de llançament modifica
| Lloc | País | Llançaments | Èxits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Baikonur | Kazakhstan |
18 | 16 | 1 | 1 | |
| Barking Sands | Estats Units |
1 | 0 | 1 | 0 | |
| Cape Canaveral | Estats Units |
17 | 16 | 1 | 0 | |
| Dombarovsky | Rússia |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Kourou | França |
12 | 12 | 0 | 0 | |
| Jiuquan | República Popular de la Xina |
5 | 5 | 0 | 0 | |
| Plessetsk | Rússia |
7 | 6 | 0 | 1 | |
| Satish Dhawan | Índia |
5 | 5 | 0 | 0 | |
| Semnan | Iran |
1 | 1 | 0 | 0 | |
| Taiyuan | República Popular de la Xina |
5 | 5 | 0 | 0 | |
| Tanegashima | Japó |
4 | 4 | 0 | 0 | |
| Vandenberg | Estats Units |
2 | 2 | 0 | 0 | |
| Xichang | República Popular de la Xina |
9 | 9 | 0 | 0 |
Per òrbita modifica
| Règim orbital | Llançaments | Èxits | Fracassos | Aconseguit accidentalment |
Comentaris |
|---|---|---|---|---|---|
| Transatmosfèric | 1 | 1 | 0 | 0 | |
| Terrestre Baixa | 44 | 41 | 2 | 1 | 14 a l'EEI (1 error, 1 error parcial) |
| Geosíncrona/transferència | 32 | 31 | 1 | 0 | |
| Terrestre Mitjana | 7 | 7 | 0 | 0 | |
| Terrestre Alta | 3 | 3 | 0 | 0 |
Galeria modifica
-
Soyuz TMA-16M és llançat transportant els tripulants de la missió d'un any a la EEI, Scott Kelly i Mikhaïl Kornienko i el comandant de la Soiuz Gennady Padalka. -
Fotografia de Ceres presa per al sonda Dawn a una distància de 13.600 km. -
Fotografia de Plutó presa per la sonda New Horizons. -
Primera etapa del coet Falcon 9 Flight 20 immediatament abans de tocar terra al Landing Zone 1.
.jpg)
.jpg)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2015 en els vols espacials |
|
Referències genèriques:
|
Notes modifica
- ↑ Eric Berger. «Year-long mission the next step for Kelly, NASA». Houston Chronicle, 20-03-2015. [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «The Biggest Spaceflight Moments of 2015» (en anglès). Space.com, desembre 2015. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ ; Dyches, Preston«Fly Over Ceres in New Video». NASA, 08-06-2015. [Consulta: 9 juny 2015].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 «2015 in review: a year of spectacular planetary missions and discoveries» (en anglès). Planetaria.ca, gener 2016. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ Emily Lakdawalla. «Akatsuki's new orbit, first images, and science plans». JAXA, 10-12-2015.
- ↑ «Details of MESSENGER's Impact Location» (en anglès), 29-04-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-30. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ «NASA Completes MESSENGER Mission with Expected Impact on Mercury's Surface» (en anglès). NASA, 30-04-2015.
- ↑ «Elon Musk on Twitter: "Rocket made it to drone spaceport ship, but landed hard. Close, but no cigar this time. Bodes well for the future tho."». Twitter.com, 10-01-2015. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ «Brazilian AESP-14 CubeSat was deployed from Kibo», 05-02-2015. [Consulta: 17 setembre 2015].
- ↑ «Flock-1, -1b, -1c, -1d, -1d', -1e, -1f, -2, -2b, -2c, -2d, -2e». space.skyrocket.de. [Consulta: 17 setembre 2015].
- ↑ «Agni-V's maiden canister trial successful | Zee News». Zeenews.india.com, 31-01-2015. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ Elon Musk at Twitter: "Ascent successful. Dragon enroute to Space Station. Rocket landed on droneship, but too hard for survival."
- ↑ «РОСКОСМОС: "ПРОГРЕСС М-27М" - ОПРЕДЕЛЕНА ПРИЧИНА АВАРИИ (ROSCOSMOS: "Progress M-27M" - cause of accident determined)» (en rus). Roscosmos, 01-06-2015. Arxivat de l'original el 11 de juny 2015. [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ «Progress Cargo Vessel Docking With Space Station Canceled». Sputnik, 29-04-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
- ↑ «Russian spacecraft Progress M-27M 'out of control'». British Broadcasting Company, 29-04-2015. [Consulta: 30 abril 2015].
- ↑ «РОСКОСМОС: НАЗВАНА ПРИЧИНА АВАРИИ РН "ПРОТОН-М" (ROSCOSMOS: Named cause of the accident "Proton-M")» (en rus). Roscosmos, 29-05-2015. Arxivat de l'original el 30 de maig 2015. [Consulta: 30 maig 2015].
- ↑ «CRS-7 INVESTIGATION UPDATE». SpaceX, 20-07-2015. Arxivat de l'original el 26 de març 2017. [Consulta: 28 juliol 2015].
- ↑ «Jonathan McDowell». Twitter, 27-06-2015.
- ↑ Black, Patrick. «NASA Launches Student Experiments from Wallops». NASA, 12-08-2015.
- ↑ «ISS Daily Summary Report – 10/7/15». NASA, 07-10-2015. [Consulta: 26 octubre 2015].
- ↑ «Stork Set to Make Special Space Station Delivery». NASA, 14-08-2015. Arxivat de l'original el 2 de gener 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ Frazier, Sarah. «NASA-Funded MOSES-2 Sounding Rocket to Investigate Coronal Heating / Update». NASA, 28-08-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ «Brightman steps down from station flight». spaceflightnow.com, 13-05-2015.
- ↑ Jeff Foust. «Kazakh Cosmonaut To Take Brightman's Place On Soyuz Flight». SpaceNews.com, 22-06-2015.
- ↑ ESA. «Andreas Mogensen's mission name links cosmos and Earth». [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ «NASA's 'CLASP' Mission Set to Gauge Upper Solar Chromosphere's Magnetic Field / Update - Sept. 4, 2015», 04-09-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ «観測ロケットS-520-30号機 打上げ結果について» (en japonès). JAXA, 16-09-2015. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ Latrell, Joe. «NASA Launches Student Experiments from Wallops». Spaceflight Insider, 08-10-2015.
- ↑ «Spaceport America’s 24th Launch – an UP Aerospace SpaceLoft Rocket Demonstrated the Capability to Eject Separate Payloads Requiring Independent Re-entry». Spaceport America, 06-11-2015. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ «Russia to Launch First Satellite for New Space Defense Network in Novembre». [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ «Russia’s 1st EKS Missile Warning Satellite enters surprising Orbit». [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Новейший спутник Минобороны РФ вышел на связь и работает нормально РИА Новости». [Consulta: 17 novembre 2015].
- ↑ «China launches first satellite for Laos». Spaceflight Now. [Consulta: 27 novembre 2015].
- ↑ Wall published, Mike. «Russian Military Satellite Suffers Launch Failure, Will Crash Soon» (en anglès), desembre 07, 2015.
- ↑ «Private Cargo Spacecraft Gets New Rocket Ride After Accident». Space.com. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ «Cassini Solstice Mission: Saturn Tour Dates: 2015». Cassini Solstice Mission.
- ↑ «Dawn Spacecraft Begins Approach to Dwarf Planet Ceres». NASA, 29-12-2014.
- ↑ «From Mercury orbit, MESSENGER watches a lunar eclipse». Planetary Society, 10-10-2014.
- ↑ «Asteroid Explorer "Hayabusa2" Topics». JAXA, 02-11-2015.
- ↑ Emily Lakdawalla. «PROCYON update: Asteroid 2000 DP107 target selected, ion engine stopped». The Planetary Society, 13-04-2015.
- ↑ «Keiichi Okuyama-Lab». Kyushu Institute of Technology.
- ↑ «Crippled space probe bound for second chance at Venus». Spaceflight Now. [Consulta: 21 novembre 2011].
- ↑ «First of Three Spacewalks Complete | Space Station». Blogs.nasa.gov, 21-02-2015. [Consulta: 4 abril 2015].
- ↑ «Wilmore and Virts Begin Their Second Spacewalk». NASA, 25-02-2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ Pete Harding. «EVA-30 concluded latest ISS commercial crew preparations». NASASpaceflight.com, 25-02-2015. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Spacewalkers Install C2V2 Cables». NASA, 01-03-2015. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ Chris Bergin. «Spacewalkers install new comms system for future vehicles». NASASpaceflight.com, 01-03-2015. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ «Cosmonauts Complete Russian Spacewalk». NASA, 10-08-2015. Arxivat de l'original el 2019-04-23. [Consulta: 11 agost 2015].
- ↑ David Štula. «RS-41: Cosmonaut duo complete the only Russian spacewalk of 2015». NASASpaceflight.com, 10-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
- ↑ «NASA Astronauts Complete Their First Spacewalk – Space Station» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Pair of NASA Astronauts Wrap Up Second Spacewalk – Space Station» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Astronauts Make Quick Work of Short Spacewalk – Space Station» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2019-10-19. [Consulta: 10 octubre 2021].