3C273
3C 273 és un quàsar situat a la constel·lació de la Verge, i fou el primer quàsar descobert.
El quàsar 3C 273 té uns jets altament visibles, que mesuren ~200 kly (60 kpc) de llarg, i té una magnitud absoluta de prop de –23. L'any 1995, la imatge òptica del raig utilitzant el telescopi espacial Hubble revelà una morfologia estructurada que mostra repetits nusos brillants entrellaçats per àrees d'emissió feble.
Història modifica
El nom de 3C 273, significa que fou l'objecte número 273 (en ordre d'ascensió) del Third Cambridge Catalog of Ràdio Sources (3C), publicat l'any 1959.[6] Després de millorar la posició de l'objecte observant l'ocultació de la font per la Lluna amb el Parkes Ràdio Telescope d'Austràlia, la radiofont fou ràpidament associada amb una contrapartida en l'òptic, un objecte estel·lar no resolt.[7]
L'astrònom neerlandès Maarten Schmidt (1929-2022) que estava treballant al Caltech, Califòrnia, aconseguí l'espectre d'aquesta font, el qual presentava unes línies d'emissió molt brillants. Sense arribar a comprendre encara el significat d'aquestes línies, decidí publicar-ne els resultats. El febrer de 1963, mentre estava preparant l'article, Schmidt trobà l'explicació. Les quatre línies més brillants de l'espectre de 3C 273 eren les quatre línies de Balmer, les que produeixen l'hidrogen gasós i, per tant, molt conegudes. Tot i això, les seves longituds d'ona no eren normals, sinó que estaven desplaçades cap al vermell en un 16 %.[7]
Schmidt comunicà aquest descobriment al seu supervisor Jesse L. Greenstein (1909-2002), que també observà a l'espectre del quàsar 3C 48 línies d'elements químics conegudes, novament desplaçades cap al vermell. En aquest cas, 3C 48 s'allunyava de la Terra a un 37 % de la velocitat de la llum. Aquestes fonts de ràdio no eren clarament estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, sinó objectes extragalàctics molt llunyans, situats a 2 000 i 4 500 milions d'anys llum, respectivament. S'allunyaven de la Terra a gran velocitat com a resultat de l'expansió de l'Univers i, a més, eren objectes més lluminosos, amb una potència cent vegades més gran que les galàxies més lluminoses mai vistes.[8]
Schmidt envià un article a Nature titulat «3C 273: Star'like Object with Large Red-shift» (3C 273: un objecte semblant a una estrella amb un gran desplaçament cap al vermell).[9] Greenstein, amb Thomas A. Matthews com a coautor, n'envià un altre article titulat «Red-shift of the Unusual Radio Source 3C 48» (Desplaçament al vermell de la inusual font de ràdio 3C 48).[10] Tots dos articles van aparèixer, amb alguns més sobre fonts de ràdio, al número del 16 de març de 1963.[8] Schmidt, amb John Beverly Oke (1928-2004) publicaren el setembre l'article «Optical Observations of the Radio Source 3C 273» a l'Astronomical Journal ampliant la informació.[11]
Arran del descobriment de 3C 273, moltes altres radiofonts foren associades amb contrapartides òptiques de similar naturalesa. També, moltes galàxies actives que havien estat erròniament identificades com estrelles variables s'identificaren com a aquest nou tipus d'objecte, incloent-hi objectes tan famosos com la constel·lació dels Llebrers o com la cabellera de Berenice. No obstant això, no es comprengué la veritable naturalesa d'aquests objectes, ja que no s'assemblaven a l'espectre de cap estrella coneguda a l'època. 3C 273 fou el primer objecte identificat com el que ara anomenem quàsar, que són objectes extremadament lluminosos a distàncies cosmològiques. La denominació «quàsar» prové de la contracció de la denominació anglesa quasi-stellar radio source ('font de ràdio quasiestel·lar'), atès que els primers objectes descoberts d'aquesta categoria eren forts emissors d'ones radioelèctriques; posteriorment es descobrí, però, que la major part dels quàsars, prop del 90 %, no emeten en la banda de ràdio.[12]
Com a resultat d'aquest treball, Maarten Schmidt fou portada de la revista Time l'11 de març de 1966.[7]
Lluminositat i distància modifica
La seva lluminositat és variable en gairebé totes les longituds d'ona, des de les ones de ràdio als rajos gamma en escala de dies a dècades. S'ha observat polarització en ràdio, infraroja i òptica, la qual cosa suggereix que una gran quantitat d'emissió és per radiació de sincrotró, creada pel jet de partícules carregades movent-se a velocitats relativistes. Les observacions de VLBI en radi de 3C 273 mostren moviments propis de la font d'algunes regions d'emissió que aparentment es mouen a velocitats superlumíniques.[13]
La posició del 3C 273 és (J2000) ascensió recta 12h 29m 6,7s, declinació + 2d 3m 8,6s, i és visible a la primavera a ambdós hemisferis. I és prou brillant per a ser vist amb telescopis grans d'aficionat.[13]
És el quàsar més brillant conegut a l'espectre òptic, (magnitud aparent ~12,9), i un dels més propers amb un desplaçament cap al roig (z = 0,16). Usant la constant de Hubble obtinguda per la missió WMAP de 71 km/s per megaparsec, aquest desplaçament cap al roig correspon amb una distància de ~670 milions de parsecs, o sigui, al voltant de 2 200 milions d'anys-llum. També és un dels quàsars més lluminosos coneguts, amb una magnitud absoluta de –26,7.[13]
El 3C 273 és un quàsar ràdio-silenciós, i fou també la primera font extragalàctica de raigs X descoberta l'any 1970.
Propietats físiques modifica
3C 273 està situat al cor d'una galàxia el·líptica gegant que fa 30 segons d'arc (segons sexagesimals) en el seu eix major i una magnitud aparent d'aproximadament 16, que es tradueixen a la distància a la qual es troba en una magnitud absoluta del voltant de 23, la lluminositat esperable en una galàxia més brillant d'un cúmul de galàxies, comparable a galàxies del seu tipus molt més properes però amb descomptat molta menys activitat com ara el M87 o cúmul de la Verge— i un diàmetre en el seu eix major de més de 300 000 anys-llum, respectivament. Aquest quàsar té també un jet observable en longitud d'ona visible, que mesura 150 000 anys-llum de llarg associat a un forat negre supermassiu, de més de sis mil milions de masses solars, i al seu disc d'acreció.[13]
Curiositats modifica
La cançó To the Quasar, de la banda holandesa Ayreon tracta sobre aquest objecte, aquesta es pot trobar a l'àlbum Universal Migrator Part 2: Flight of the Migrator.
Referències modifica
- ↑ Andreas Zezas «The Star Formation Reference Survey. I. Survey description and basic data». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 2011, pàg. 1011–1029. DOI: 10.1086/661920.
- ↑ 2,0 2,1 «A redshift survey of IRAS galaxies. VII - The infrared and redshift data for the 1.936 Jansky sample». The Astrophysical Journal Supplement Series, novembre 1992, pàg. 29–63. DOI: 10.1086/191730.
- ↑ Ulrich Bastian «The Tycho-2 catalogue of the 2.5 million brightest stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2009, pàg. 583–586.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ «HubbleSite: Black Holes: Gravity's Relentless Pull interactive: Encyclopedia». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Parkes and 3C273. The Identification of the First Quasar». Australia Telescope National Facility. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «Maarten Schmidt, el padre de los cuásares» (en castellà), 28-09-2022. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Schmidt, M. «3C 273 : A Star-Like Object with Large Red-Shift» (en anglès). Nature, 197, 4872, 1963-03, pàg. 1040–1040. DOI: 10.1038/1971040a0. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Greenstein, Jesse L.; Matthews, Thomas A. «Red-Shift of the Unusual Radio Source: 3C 48» (en anglès). Nature, 197, 4872, 1963-03, pàg. 1041–1042. DOI: 10.1038/1971041a0. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Oke, J. B.; Schmidt, M. «Optical Observations of the Radio Source 3C 273.». The Astronomical Journal, 68, 1963-09, pàg. 288. DOI: 10.1086/109103.
- ↑ «Diccionari de física | TERMCAT». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «The Quasar 3C 273 | aavso». [Consulta: 29 gener 2024].