51 d'Aquari

estrella
(S'ha redirigit des de: 51 Aquarii)

51 d'Aquari (51 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari. Té una magnitud aparent de 5,79. 51 d'Aquari és un sistema d'estrelles múltiple format per 5 components. La component principal A és una estrella de magnitud 5,78. La component B és de magnitud 6,6, separada per 0,5 segons d'arc de A i amb un angle de posició de 324 graus. La component C és de magnitud 10,1, separada per 54,4 segons d'arc de A i amb un angle de 342 graus. La component D és de magnitud 10,0, separada per 116,0 segons d'arc de A i amb un angle de 191 graus. La component E és de magnitud 8,5, separada per 132,4 segons d'arc de A i amb un angle de 133 graus. Es tracta d'una estrella blanca de seqüència principal; posseeix una magnitud absoluta de 0,21 i la seva velocitat radial positiva indica que l'estrella s'allunya del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmic51 d'Aquari
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B9V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi2,68 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,32 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,779 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.000 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi8,04 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−7,35 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)26,9 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar91 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial6 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial31.600 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 24m 6.8843s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-5° 9' 46.7307''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Observació modifica

Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste; el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'Antàrtida, sent de magnitud 5,8 està al límit de la visibilitat a ull nu, fent que sigui només visible en cels molt foscos i sense Lluna. El millor període per a la seva observació és entre els mesos d'agost i desembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.

Referències modifica

  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  3. 3,0 3,1 Joss Bland-Hawthorn «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». Astronomical Journal, 2, 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/AB9AB8.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.