61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne. És una de les estrelles més properes al sistema solar, a només 11,4 anys llum, però és especialment important per ser una de les que presenten un moviment propi més gran. Per aquesta raó, 61 Cygni fou la primera estrella (a part del Sol) a la qual es pogué mesurar la seva distància mitjançant paral·laxi: això ho aconseguí Friedrich Wilhelm Bessel els 1838 i trobà un valor molt semblant a l'acceptat actualment d'11,4 anys llum.

Infotaula objecte astronòmic61 del Cigne
Tipusestrella múltiple Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K5V[1]
K7V Modifica el valor a Wikidata
EpònimFriedrich Bessel Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Excentricitat e0,49 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra11,36 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Radi0,665 R☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta7,507[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,216 (banda V)[1] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,7 M☉[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi287,18 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar1,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−66 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 6m 53.9501s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)38° 44' 57.9012''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,27[3] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

En realitat es tracta d'un sistema doble (61 Cygni A i 61 Cygni B).[8] Durant dècades, a partir dels anys 40 l'anàlisi de les irregularitats del moviment dels dos estels van portar a la conclusió que un dels estels o tots dos tenien un o més planetes molt grans (diverses vegades la massa de Júpiter),[8] però anàlisis posterior van revelar que les irregularitats periòdiques detectades eren espúries i que no provaven la presència de planetes.[9][10] En canvi, mesures més precises fetes per la missió Gaia el 2018 indicaven la possibilitat d'un tercer cos al sistema.[11]

Moviment propi de 61 Cygni mostrant la seva posició amb intervals d'un any.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: http://simbad.u-strasbg.fr/sim-id.pl?protocol=html&Ident=HD+201091. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/65SHgJRQK?url=http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?Ident=HD+201091. Data d'arxivament: 14 febrer 2012.
  2. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1983ApJS...53..643J.
  3. 3,0 3,1 3,2 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  4. URL de la referència: http://joy.chara.gsu.edu/RECONS/. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/65SHfovkj?url=http://joy.chara.gsu.edu/RECONS/. Data d'arxivament: 14 febrer 2012.
  5. URL de la referència: http://simbad.u-strasbg.fr/sim-id.pl?protocol=html&Ident=HD+201091.
  6. «H_{alpha}_-activity and ages for stars in the SARG survey» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2016, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201628531.
  7. 7,0 7,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  8. 8,0 8,1 Asimov, Isaac. Contando los eones. 1. ed. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Plaza & Janés, 1984. ISBN 84-01-33222-2. 
  9. Heintz, W. D. «Reexamination of suspected unresolved binaries». The Astrophysical Journal, vol. 220, 1978, pàg. 931–934. Bibcode: 1978ApJ...220..931H. DOI: 10.1086/155982.
  10. Walker, G. A. H. «A search for Jupiter-mass companions to nearby stars». Icarus, vol. 116, 2, 1995, pàg. 359–375. Bibcode: 1995Icar..116..359W. DOI: 10.1006/icar.1995.1130.
  11. Kervella, Pierre; Arenou, Frédéric; Mignard, François; Thévenin, Frédéric «Stellar and substellar companions of nearby stars from Gaia DR2». Astronomy & Astrophysics, vol. 623, 2019, pàg. A72. arXiv: 1811.08902. Bibcode: 2019A&A...623A..72K. DOI: 10.1051/0004-6361/201834371. ISSN: 0004-6361. «"This PMa offset between 61 Cyg A and B points at the possible presence of a third body in the system, likely orbiting around 61 Cyg B."»