73P/Schwassmann-Wachmann

El 73P/Schwassmann-Wachmann o Schwassmann-Wachmann 3 és un cometa periòdic del sistema solar que està en procés de desintegrar-se. Va ser descobert per Arnold Schwassmann i Arno Arthur Wachmann el 2 de maig de 1930. El diàmetre del nucli es va estimar en 3 km. Té un període orbital d'aproximadament 5 anys i 4 mesos i cada 16 anys passa excepcionalment a prop de la Terra.

Infotaula d'objecte astronòmic73P/Schwassmann-Wachmann
06-0419 sw3 fal martinez vcastro.com IMG 9799.JPG
Tipuscometa periòdic Modifica el valor a Wikidata
Descobert perFriedrich Karl Arnold Schwassmann
Arno Arthur Wachmann Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment2 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Apoàpside5,183 ua Modifica el valor a Wikidata
Periàpside0,939 ua Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a3,061 ua Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,6932 ua Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P5,36 a Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i11,39572 ° Modifica el valor a Wikidata
Dates de periàpside16 març 2017
25 agost 2022 Modifica el valor a Wikidata

El 1995, va començar a desintegrar-se. Inicialment, es va partir en 3 grans fragments designats 73P-A, 73P-B i 73P-C. Després es van anar descobrint nous fragments: el març de 2006 se'n comptaven 8, el 10 d'abril ja n'hi havia 19 i el dia 17 d'abril de 2006 ja s'havien observat fins a 33 fragments. El 23 d'abril el VLT de l'ESO va detectar que el fragment B s'havia fragmentat de nou.[1] Sembla que, finalment, el cometa es podria desintegrar completament i deixar de ser observable (tal com va fer el cometa 3D/Biela al segle xix). En aquest cas la seva designació canviaria de 73P a 73D.

Els fragments van passar relativament a prop de la Terra entre finals d'abril i principis de maig de 2006, amb la màxima aproximació el dia 13 de maig. El fragment més brillant 73P-C va acostar-se fins a una distància d'unes 0,0735 ua de la Terra mentre que els altres dos grans fragments 73P-B i 73P-E van passar una mica més a prop, a 0,0515 i a 0,0505 ua, respectivament. En termes astronòmics, això és una distància petita. El 1930, quan el cometa va passar a aproximadament aquesta mateixa distància de la Terra, hi va haver una pluja de meteors (les τ Hercúlides) d'aproximadament 60 meteors per hora. Tanmateix, un estudi recent fet per P. A. Wiegert i cols.[2] suggereix que la recurrència d'aquest espectacle és improbable.

Els fragments del cometa van ser visibles, especialment els dies 12, 13 i 14 de maig de 2006, a les constel·lacions del Cigne i de Pegàs. Els fragments més grans van brillar com estrelles de magnitud 3 o 4, visibles a ull nu en condicions favorables, però no van arribar a ser tan brillants com els cometes Hyakutake i Hale-Bopp, ja que aquells eren grans cometes mentre que aquests són tan sols petits fragments d'un cometa.

El 2022 s'espera que els fragments del cometa passin encara més a prop que el 2006, però es desconeix quina és la seva trajectòria exacta. Molts astrònoms estaran observant el pas dels fragments el 2006 per a calcular les seves trajectòries per al futur. Si els fragments continuen partint-se, podria esdevenir impossible seguir els múltiples fragments, donat que cada vegada que un fragment es divideix, els fragments resultants prenen trajectòries progressivament divergents.

El cometa havia de ser visitat per la sonda CONTOUR de la NASA el 18 de juny de 2006. Desafortunadament, el 14 d'agost de 2002 la sonda no va enviar el senyal esperat conforme havia sortit de l'òrbita de la Terra. Tots els intents per intentar restablir el contacte van resultar infructuosos.

ReferènciesModifica

  1. Anunci a Spaceflight Now.
  2. P. A. Wiegert, P. G. Brown, J. Vaubaillon i H. Schijns: «The τ Herculid meteor shower and Comet 73P/Schwassmann–Wachmann 3»[Enllaç no actiu]. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 361, 638.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 73P/Schwassmann-Wachmann