A Manuel Carrasco i Formiguera
El monument a Carrasco i Formiguera és una obra d'art públic situada a la plaça d'Adrià, del barri de Sant Gervasi - Galvany del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la de la ciutat de Barcelona, inaugurat el setembre de 2003, en reconeixement i memòria de Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català, dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, durant la Segona República espanyola, i afusellat pel bàndol franquista en el transcurs de la Guerra Civil espanyola. És obra de l'artista Josep (Pep) Admetlla. Consta d'un cub d'acer inoxidable i, al seu costat, unes tires que contenen gravades diferents referències a Carrasco i Formiguera encastades en el paviment.[1][2]
_P1440717.JPG) | ||||
| Tipus | Obra escultòrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Josep (Pep) Admetlla | |||
| Creació | 16 setembre de 2003 | |||
| Gènere | Art públic | |||
| Material | Acer inoxidable | |||
| Mida | 200 x 200 x 200 cm. | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 5037-1 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès)  | |||
| ||||
Història modifica
Antecedents: Segona República modifica
L'actual monument té els seus orígens històrics en el període de la Guerra Civil espanyola, el 17 d'agost de 1938, quatre mesos després de l'execució, a Burgos, de Manuel Carrasco i Formiguera, per part del bàndol franquista amb l'ordre personal del dictador Francisco Franco.[3][4] L' aleshores conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Antoni Maria Sbert, va posar, a la plaça d'Adrià de Barcelona, on actualment es troba la font de la lliçó (inaugurada l'any 1961), la primera pedra d'un monument, per subscripció popular, en record a la figura de Carrasco i Formiguera. Aquella primera pedra va consistir en un tub de vidre que contenia un artístic pergamí signat pels representat de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Euskadi i d'entitats polítiques. La iniciativa partia de la Generalitat de Catalunya, presidida per Lluís Companys, que, al mateix temps, havia emplaçat a l'Ajuntament de Barcelona, amb Hilari Salvadó com a alcalde a crear un comité que impulsés aquella acció. No obstant, l'ocupació per part de les tropes franquistes de la ciutat, cinc mesos més tard, el gener de 1939, va impedir poder completar l'obra i es va desmantellar qualsevol vestigi.[5][6]
Iniciativa: Restauració de la democràcia modifica
Acabada la dictadura franquista i amb la restauració de la democràcia, el primer reconeixement i restitució de la figura de Carrasco i Formiguera en l'espai públic de Barcelona arribà pocs mesos després de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979, amb l'aprovació, per part de l'Ajuntament, del carrer de Carrasco i Formiguera (fins al moment del Doctor Amigant) al barri de Sarrià al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el 20 de desembre, d'aquell mateix any.[7]
_P1440723.JPG)
Anys més tard, el 21 d'abril de 2001, es traslladaren les restes mortals del polític des del cementiri parroquial de Sant Genís dels Agudells al Cementiri de Montjuïc. La setmana següent, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una proposició presentada per Convergència i Unió (CiU) i recolzada per totes les formacions amb representació al consistori, (PSC, PP, ERC i ICV), per erigir-li un monument a la plaça d' Adrià, per ser el lloc escollit durant la Guerra Civil, o bé "en un altre lloc rellevant de la ciutat".[6][8]
Es va optar per la plaça Adrià, situada entre els carrers de Muntaner, de Santaló i del Camp, l'artista escollit fou el gironí Josep (Pep) Admetlla. La seva proposta inicial discorria per realitzar dues escultures: una sobre l'aigua de l'estany adjacent a la font de la lliçó i, l'altra, en l'emplaçament actual de l'escultura existent, tot suprimint una gran jardinera per facilitar la correcta visualització, en perspectiva, del conjunt escultòric.
Durant el procés de creació de l'obra, que va ser de dos anys, a la mateixa plaça, es van col·locar dues plaques metàl·liques a ambdós laterals de maó de la font de la lliçó (inaugurada el 1961) encara hi són presents, on queda inscrit:[9]
| « | "Memorial Carrasco i Formiguera" | » |
| — Font de la Lliçó.Plaça d' Adrià, Barcelona | ||
_P1440724.JPG)
Inauguració modifica
Finalment, el monument va ser inaugurat el 16 de setembre de 2003 per l'alcalde de la ciutat, Joan Clos; el president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol; el president d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida; el Conseller de Governació, Josep Maria Pelegrí; la Consellera de Justícia i Interior, Núria de Gispert; tots ells, excepte l'alcalde Clos, membres d'Unió Democràtica de Catalunya; els fills de Manuel Carrasco i Formiguera, Rosa Maria, Mercè i Raimon Carrasco; i amb la presència d'agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona vestits amb l'uniforme de gala. Seixanta-cinc anys més tard del primer intent, era possible completar el reconeixement públic.[10][11]
Die Raum (L'espai) modifica
La intervenció resultant va ser l'actual, és a dir, un únic monument, en forma de cub d'acer inoxidable, de l'alçada d'una persona, a l'extrem de la plaça on hi ha la intersecció amb el carrer de Muntaner. El cub té una variació de tres graus, amb el què, per tant, és un hexàedre i porta gravades les paraules, en alemany, Die Raum (L' Espai), conté dos orificis, a mitja alçada, on es pot visualitzar el cel, un arbre i un estany al fons.[10][12]
Complementat amb unes tires, també de mateix material, que contenen gravades diferents referències, de forma trossejada i aleatòria, de Carrasco i Formiguera, extretes de les seves cartes escrites, a la familia, des de la presó, es troben encastades en el paviment, que unides, encertadament, cobren el sentit següent:[13]
| « | Catalunya desitja confia anhela avui estretament tots els pobles germans d´Espanya dintre un estat basat en la llibertat. | » |
Al mateix temps, també hi consten una sèrie de xifres que corresponen a la numeració que ell assignava a les cartes que escrivia des de la presó als llurs familiars:
| « | 26,75; 32,18; 61,25; 30,99 i 46,65. | » |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «A Manuel Carrasco i Formiguera - Barcelona | Monterols - Pobles de Catalunya». [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ Catalans, Institut d'Estudis. «Monuments Commemoratius de Catalunya - Secció històrico-arqueològica - Institut d'Estudis Catalans», 2015. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Raguer, Hilari «El zapatito de lana» (en castellà). El País [Madrid], 08-04-2008. ISSN: 1134-6582.
- ↑ NacióDigital. «Burgos, 1938: Franco afusella Carrasco i Formiguera, pare de la democràcia cristiana catalana | NacióDigital». [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Edición del martes, 16 agosto 1938, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Edición del martes, 08 mayo 2001, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «B Nomenclàtor». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Edición del martes, 08 mayo 2001, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ jmes. «font de la Lliçó», 21-10-2020. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Inaugurado en la plaza de Adrià un monumento a Carrasco i Formiguera, fusilado por Franco (Barcelona)- Foro por la Memoria». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Inauguració Monument a Carrasco i Formiguera, Barcelona». Parlament de Catalunya. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Pep Admetlla instal·la a Barcelona un cub per mirar l'infinit en homenatge a Carrasco i Formiguera». [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ Encinas, Ramón Sales. «Redescubriendo Barcelona y más allá: 06/06/2018 A Manuel Carrasco i Formiguera», 07-06-2018. [Consulta: 15 maig 2022].