Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. L'actual conseller és Ramon Espadaler i Parcerisas, des de l'11 d'agost de 2024.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, nova seu del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica des de 2020  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Departament de la Generalitat de Catalunya administració de justícia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reemplaça | Departament de Justícia, Drets i Memòria | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 17 desembre 2003 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Seu (2020–) |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Part de | Govern de Catalunya 2003-2006 Govern de Catalunya 2016-2017 Govern de Catalunya 2018-2021 Govern de Catalunya 2021-2024 Govern de Catalunya 2012-2016 Govern de Catalunya 2006-2010 Govern de Catalunya 2010-2012 Govern de Catalunya 2024-present | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | justicia.gencat.cat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
Funcions
modificaCorresponen al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica les funcions:[1]
- Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
- Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
- La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
- Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
- Els notaris i registradors.
- La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
- La memòria democràtica.
- Els processos electorals.
- Els afers religiosos.
- Les polítiques de qualitat democràtica.
- Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC)
modificaL'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i dependent de la Secretaria per a l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]
Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)
modifica
El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[6]
Centre de Mediació de Catalunya
modificaEl Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[7] és una institució, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.[8]
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)
modificaEl Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.
La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.
Memorial Democràtic
modifica
El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.
Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)
modifica
El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.
Llista de consellers
modifica
.jpg)
.png)
Notes
modifica- ↑ Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
- ↑ Restitució del govern.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
- ↑ A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
- ↑ Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[11]
- ↑ A proposta de Junts pel Sí
Referències
modifica- ↑ «DECRET 133/2024, d'11 d'agost, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 11-08-2024. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4.
- ↑ «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
- ↑ «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
- ↑ Pla Nacional d'Impuls de la Mediació (
PDF). Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.
- ↑ «DECRET 253/2002, de 4 de novembre, de creació i reorganització de diferents departaments». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «DECRET 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
- ↑ «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
Enllaços externs
modifica