Adolfo Díaz-Ambrona Moreno

polític espanyol

Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Badajoz, 26 de juliol de 1908 - Madrid, 17 de desembre de 1971) va ser un polític espanyol, advocat i ramader. Fill de María Dolores Moreno, Mestra de l'Escola Nacional de Cheles i de Juan Díaz Ambrona, advocat, natural de Cheles, assassinat per milicians exaltats el 10 d'agost de 1936 a Badajoz. Va ser gendre de Luis Bardají López que va ser Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts en la Segona República Espanyola i pare de Adolfo Díaz-Ambrona Bardají, fundador i primer president del PP d'Extremadura.

Plantilla:Infotaula personaAdolfo Díaz-Ambrona Moreno
Biografia
Naixement26 juliol 1908 Modifica el valor a Wikidata
Badajoz (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid
  Ministre d'Agricultura[1]
7 de juliol de 1965 – 29 d'octubre de 1969
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, ramader, advocat de l'Estat, agricultor Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
FillsAdolfo Díaz-Ambrona Bardají Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 21 febrer 1972
Procurador a Corts
29 desembre 1969 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
← Cirilo Cánovas GarcíaManuel Carracedo Blázquez →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 2 juliol 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Modifica el valor a Wikidata

Va cursar els seus estudis de dret en la Universitat de Madrid i va ingressar per oposició en el Cos d'Advocats de l'Estat l'any 1931.

President de la Diputació de Badajoz des de 1949 fins a 1965. Gràcies a la seva labor en 1953 es recupera el cicle teatral a Mèrida. Promou la realització del Pla Badajoz sent membre de la seva direcció i del desenvolupament agro-industrial de la regió. Va ser conseller econòmic del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Procurador en les Corts Espanyoles, on va presidir la comissió d'hisenda, va ser membre de la comissió de lleis, fonamentals i presidència del Govern, de la de pressupostos i de la permanent, i de la de govern interior de les Corts Espanyoles. Va presidir també la comissió transformadora en regadius del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social (Plan de Desarrollo).

Va exercir la cartera del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació entre el 8 de juliol de 1965 i el 29 d'octubre de 1969. En 1968 es crea, sota el seu mandat, el Fondo d'Ordenació i Regulació de les Produccions i Preus Agraris (FORPPA). Crea l'Agència de Desenvolupament Ramader, reorganitza el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació refonent l'Institut Nacional de Colonització, Concentració Parcel·lària i Ordenació Rural en un sol organisme que serà posteriorment el IRYDA (Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari) que acabarà transformant-se en l'empresa estatal Tragsa (Transformacions Agràries, S.A.); elabora la Llei de Caça, millora la Seguretat Social Agrària i la Llei d'Ordenació Rural, entre altres. Presideix la V conferència regional de la FAO que se celebra s Sevilla del 5 a l'11 d'octubre de 1966, sobre “l'estat de l'agricultura i l'alimentació s Europa”.[2][3][4]

Va exercir com a propietari agrícola i ramader. Impulsor i promotor de l'Asociación Nacional de Criadores de Ganado Vacuno Selecto de Raza Retinta(ACRE), associació de ramaders que es constitueix en 1970.

Referències

modifica
  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Díaz-Ambrona, Adolfo. Agricultura, 1965-1969. España: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1970, p. 406. 
  3. Díaz-Ambrona, Adolfo. Tres temas importantes para el desarrollo agrario. España: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1968, p. 55. 
  4. La Vanguardia «Reorganización del Gobierno». La Vanguardia Española, LXXXI, 30820, 1965. 1133-4932, 5-6.


Càrrecs públics
Precedit per:
Cirilo Cánovas García
Ministre d'Agricultura
 

1965- 1969
Succeït per:
Tomás Allende y García-Baxter