Llengües de Vanuatu

Vanuatu té tres llengües oficials, l'anglès, el francès, i el bislama, un pidgin derivat de l'anglès. El bislama és la primera llengua a l'àmbit urbà, és a dir a Port Vila i Luganville. A la resta de les illes és la segona llengua més comuna. És similar al Tok Pisin de Papua Nova Guinea, i a d'altres pidgins propers.

A més a més, n'hi ha sobre un centenar més de llengües locals esteses per tot l'arxipèlag. Vanuatu és el país amb més alta densitat de llengües per capita del món: de mitja hi ha uns 1760 parlants de cada llengua indígena;.^[1] Algunes d'aquestes llengües s'hi troben en greu perill de desaparició, amb només un grapat de parlants, i de fet, diverses d'elles han desaparegut recentment. Tot i així, en genral, malgrat el baix nombre de parlants de llengües indígenes, no són considerades especialment vulnerables.^[2]

En els darrers anys, l'ús del del bislama com a primera llengua ha perjudicat considerablement les llengües indígenes, el qual ús ha abaixat des del 73.1 fins al 63.2 per cent entre 1999 i 2009.^[3]

De les tres llengües oficials, el bislama és la més parlada a Vanuatu, seguida de l'anglès i el francès.

Anglès i francès modifica

Des dels temps en què Vanuatu era un condomini anglès-francès, es manté encara una lìnia de separació no oficial entre regions on s'ensenya a l'escola una o altra de les llengües. L'anglès és la primera llengua aproximadament d'un 2% de la població,^[4] més del 1% en 1995.^[5] Més o menys un 62% de la població és capaç de parlar-lo, tenint-lo com a segona llengua.^[6] El francès és la primera llengua d'un 0.6% de la població.^[4] Sobre el 31% de la població és capaç de llegir i escriure frases simples en francès.^[7]

La majoria d'habitants del país (63.2% en 2009)^[3] té com a primera llengua una llengua indígena, amb el bislama com a segona llengua.

Llengües indígenes modifica

Vanuatu és la llar de més d'un centenar de llengües. Un recent recompte indica que són 138.^[8] D'elles tres han desaparegut en les darreres dècades. Moltes porten el nom de l'illa on es parla, tot i que a algunes de les illes més grans s'hi parlen diverses llengües. Espiritu Santo i Malakula són llingüísticament les més diverses, amb aproximadament una dotzena de llengües parlades a cada una d'elles.

Alguns noms de llengües fan referència a continus dialectas més que a llengües unificades. Per exemple, Uripiv, és un continu dialectal parlat al llarg de diverses illes a la província de Malapa. En aquests casos la decisió sobre com diverses llengües han de ser comtades esdevé considerablement difícil, i sovint és objecte de controvèrsies. La llista de 112 següent pot diferir d'altres recomptes proposats en d'altres estudis degut a aquestes dificultats.^[9]

Totes les llengües indígenes de Vanuatu són llengües oceàniques. N'hi ha llengües polinèsies: emae, mele-fila i futuna-aniwa. La resta pertanyen a algun d'aquests tres grups de les llengües oceàniques meridionals branca de les llengües oceàniques:

Ethnologue modifica

A continuació hi figura la llista Ethnologue de la majoria de llengües indígenes de Vanuatu que encara es parlen o que han estat parlades fins fa poc.^[10] S'inclouen vincles a la corresponent entrada a Ethnologue, així com a la llista d'OLAC de recursos per a cada llengua.^[11]

Tip: Click on the column title to change the sort order.

Llengua	Ethn.	OLAC	Altres noms	Parlants	% del total de la població	Regió	Família	Notes
akei	tsr	tsr	Tasiriki	650	0.2404	Espiritu Santo	NCV
amblong	alm	alm		300	0.1109	Espiritu Santo	NCV
anejom̃	aty	aty	Aneityum	900	0.3328	Aneityum	SV
aore	aor	aor		Extinct	0.0000	Espiritu Santo, Aore	NCV
apma	app	app		7.800	2.8846	Pentecost	NCV
araki	akr	akr		8	0.0030	Araki	NCV	Moribund
aulua	aul	aul		750	0.2774	Malekula	NCV
avava	tmb	tmb	Katbol	700	0.2589	Malekula	NCV
axamb	ahb	ahb	Ahamb	750	0.2774	Malekula	NCV
baetora	btr	btr		1.330	0.4919	Maewo	NCV
baki	bki	bki	Burumba, Paki	350	0.1294	Epi	NCV
bierebo	bnk	bnk	Bonkovia-yevali	800	0.2959	Epi	NCV
bieria	brj	brj	Bieri, Vovo, Wowo	70	0.0259	Epi	NCV	Endangered
burmbar	vrt	vrt	Banan Bay, Vartavo	900	0.3328	Malekula	NCV
butmas-tur	bnr	bnr	Ati	520	0.1923	Espiritu Santo	NCV
maewo central	mwo	mwo		1.400	0.5177	Maewo	NCV
daakie	ptv	ptv	Port-Vato	1.300	0.4808	Ambrym	NCV
daakaka	bpa	bpa	Baiap, South Ambrym	1.200	0.4438	Ambrym	NCV
dixon reef	dix	dix		50	0.0185	Malekula	NCV	Shifting
dorig	wwo	wwo	Wetamut	300	0.1109	Banks Islands (Gaua)	NCV
emae	mmw	mmw		400	0.1479	Shepherd Islands (Emae)	Polynesian
eton	etn	etn		500	0.1849	Efate	NCV
fortsenal	frt	frt	Kiai	450	0.1664	Espiritu Santo	NCV
futuna-aniwa	fut	fut	West Futuna	1.500	0.5547	Futuna, Aniwa	Polynesian
hano	lml	lml	Raga	6.500	2.4038	Pentecost	NCV
hiw	hiw	hiw	Hiu	280	0.1035	Torres Islands (Hiw)	NCV
ifo	iff	iff		Extinct	0.0000	Erromango	SV
kwamera	tnk	tnk		3.500	1.2944	Tanna	SV
koro	krf	krf		250	0.0925	Banks Islands (Gaua)	NCV
lamenu	lmu	lmu	Lamen, Varmali	850	0.3143	Epi, Lamen	NCV
lakon	lkn	lkn	Lakona; Vurē	800	0.2959	Banks Islands (Gaua)	NCV
lamap	psw	psw	Port Sandwich	1.200	0.4438	Malekula	NCV
larevat	lrv	lrv	Laravat	680	0.2515	Malekula	NCV
lehali	tql	tql		200	0.0740	Banks Islands (Ureparapara)	NCV
lelepa	lpa	lpa	Havannah Harbour	400	0.1479	Lelepa, Efate	NCV
lemerig	lrz	lrz	Sasar	2	0.0007	Banks Islands (Vanua Lava)	NCV	Moribund
lenakel	tnl	tnl		11.500	4.2529	Tanna	SV
letemboi	nms	nms	Small Nambas	800	0.2959	Malekula	NCV
lewo	lww	lww	Varsu	2.200	0.8136	Epi	NCV
lonwolwol	crc	crc	West Ambrym	1.200	0.4438	Ambrym	NCV
lorediakarkar	lnn	lnn		850	0.3143	Espiritu Santo	NCV
lo-toga	lht	lht	Loh, Toga	580	0.2145	Torres Islands (Lo, Toga, Tegua)	NCV
löyöp	urr	urr	Lehalurup	240	0.0888	Banks Islands (Ureparapara)	NCV
mae	mme	mme	Dirak	1.000	0.3698	Malekula	NCV
maii	mmm	mmm		180	0.0666	Epi	NCV
malfaxal	mlx	mlx	Na’ahai	600	0.2219	Malekula	NCV
malua bay	mll	mll	Middle Nambas	500	0.1849	Malekula	NCV
maragus	mrs	mrs		15	0.0055	Malekula	NCV
maskelynes	klv	klv		1.100	0.4068	Malekula, Maskelynes Islands	NCV
mavea	mkv	mkv	Mav̋ea, Mafea	34	0.0126	Mavea	NCV
mele-fila	mxe	mxe	Ifira-Mele	3.500	1.2944	Efate, Mele, Ifira	Polynesian
merei	lmb	lmb		400	0.1479	Espiritu Santo	NCV
morouas	mrp	mrp		150	0.0555	Espiritu Santo	NCV
mota	mtt	mtt		750	0.2774	Banks Islands (Mota)	NCV
mpotovoro	mvt	mvt		430	0.1590	Malekula	NCV
mwerlap	mrm	mrm	Merlav	1.100	0.4068	Banks Islands (Merelava)	NCV
mwesen	msn	msn	Mosina	10	0.0037	Banks Islands (Vanua Lava)	NCV
mwotlap	mlv	mlv	Motlav	2.100	0.7766	Banks Islands (Motalava)	NCV
nahavaq	sns	sns	South West Bay	700	0.2589	Malekula	NCV
nakanamanga	llp	llp		9.500	3.5133	Efate, Shepherd Islands (Nguna, Tongoa)	NCV
namakura	nmk	nmk	Makura	3.750	1.3868	Efate, Shepherd Islands (Tongoa, Tongariki)	NCV
naman	lzl	lzl	Litzlitz	15	0.0055	Malekula	NCV
narango	nrg	nrg		160	0.0592	Espiritu Santo	NCV
nasarian	nvh	nvh		5	0.0018	Malekula	NCV
navut	nsw	nsw		520	0.1923	Espiritu Santo	NCV
nese				160	0.0592	Malekula	NCV
neverver	lgk	lgk	Lingarak	1.250	0.4623	Malekula	NCV
ninde	mwi	mwi	Labo	1.100	0.4068	Malekula	NCV
nisvai	–		Vetbon	140	0.0518	Malekula	NCV	Unesco
nokuku	nkk	nkk		160	0.0592	Espiritu Santo	NCV
tanna del nord	tnn	tnn		5.000	1.8491	Tanna	SV
ambryn del nord	mmg	mmg		5.250	1.9416	Ambrym	NCV
ambae del nord-est	omb	omb	Lolovoli; Aoba	5.000	1.8491	Ambae	NCV
nume	tgs	tgs	Tarasag	700	0.2589	Banks Islands (Gaua)	NCV
olrat	olr	olr		3	0.0011	Banks Islands (Gaua)	NCV
paama	paa	paa	Paamese	6.000	2.2189	Paama	NCV
piamatsina	ptr	ptr		150	0.0555	Espiritu Santo	NCV
polonombauk	plb	plb		220	0.0814	Espiritu Santo	NCV
repanbitip	rpn	rpn		90	0.0333	Malekula	NCV
rerep	pgk	pgk	Pangkumu, Tisman	380	0.1405	Malekula	NCV
roria	rga	rga	Mores	75	0.0277	Espiritu Santo	NCV
saa	sax	sax	Sa	2.500	0.9245	Pentecost	NCV
sakao	sku	sku	Hog Harbour, N'kep	4.000	1.4793	Espiritu Santo, Sakao	NCV
shark bay	ssv	ssv		450	0.1664	Espiritu Santo, Litaro	NCV
sie	erg	erg	Se, Erromanga	1.900	0.7027	Erromango	SV
ske	ske	ske	Seke	300	0.1109	Pentecost	NCV
efate del sud	erk	erk	Erakor	6.000	2.2189	Efate	NCV
ambryn del sud-est	tvk	tvk		3.700	1.3683	Ambrym	NCV
tanna del sud-oest	nwi	nwi		5.000	1.8491	Tanna	SV
sowa	sww	sww		0	0.0000	Pentecost	NCV
sungwadia	mrb	mrb	Marino; North Maewo	500	0.1849	Maewo	NCV
tamambo	mla	mla	Malo; Tamabo	4.000	1.4793	Malo	NCV
tambotalo	tls	tls		50	0.0185	Espiritu Santo	NCV
tangoa	tgp	tgp		800	0.2959	Tangoa	NCV
tasmate	tmt	tmt		150	0.0555	Espiritu Santo	NCV
tiale	mnl	mnl		400	0.1479	Espiritu Santo	NCV
tolomako	tlm	tlm		900	0.3328	Espiritu Santo	NCV
tutuba	tmi	tmi		500	0.1849	Espiritu Santo, Tutuba	NCV
unua	onu	onu	Onua	520	0.1923	Malekula	NCV
ura	uur	uur		6	0.0022	Erromango	SV
uripiv-wala-wano-atchin	upv	upv	Uripiv	9.000	3.3284	Malekula	NCV
valpei	vlp	vlp		300	0.1109	Espiritu Santo	NCV
vao	vao	vao		1.900	0.7027	Vao, Malekula	NCV
v’ënen taut	nmb	nmb	Big Nambas	3.350	1.2389	Malekula	NCV
vera’a	vra	vra	Vatrata	500	0.1849	Banks Islands (Vanua Lava)	NCV
vinmavis	vnm	vnm	Neve’ei	500	0.1849	Malekula	NCV
volow	mlv	mlv	Valuwa	0	0.0000	Banks Islands (Mota Lava)	NCV
vunapu	vnp	vnp		380	0.1405	Espiritu Santo	NCV
vurës	msn	msn	Vureas, Mosina	2.000	0.7396	Banks Islands (Vanua Lava)	NCV
wailapa	wlr	wlr		100	0.0370	Espiritu Santo	NCV
ambae de l'oest	nnd	nnd	Duidui	8.700	3.2174	Ambae	NCV
whitesands	tnp	tnp		7.500	2.7736	Tanna	SV
wusi	wsi	wsi		300	0.1109	Espiritu Santo	NCV

Notes modifica

↑ See François et al. (2015:8-9); and also Crowley (2000:50); François (2012:86).
↑ Nettle, Daniel and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2016, p. 9. ISBN 0-19-515246-8.
↑ ^3,0 ^3,1 François (2012:104).
↑ ^4,0 ^4,1 ^{[enllaç sense format]} https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nh.html Arxivat 2016-05-15 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20130421035933/http://www.ethnologue.com/country/VU/languages
Note: the current Ethnologue figure for English first language speakers is sourced from the World Factbook.
↑ David Crystal, The Cambridge Encyclopedia of the English Language, 2003
David Crystal, English as a Global Language, 2003
Note: Both books are by the same author and use the same source data. Either way, this is the reference Ethnologue uses. Note that Ethnologue arrives at a total figure by adding estimates for L1 and L2 speakers from different years, even though these figures are incomparable due to significant population growth in the intervening period.
↑ Estimation des francophones dans le monde en 2015.
Note: the figures don't quite seem to match, but this is Ethnologue's source.
↑ See François et al. (2015).
↑ Thus while Tryon (1976) lists 113 separate languages, Lynch & Crowley (2001), using different criteria, propose a lower figure of 88 languages, many of which are dialect continua. See the discussion in François et al. (2015:4-7).
↑ This table lists 112 languages. See François et al. (2015:18-21) for a list of 138 items.
↑ The bibliographical references that underlie this table can be found with each individual language entry.

Referències modifica

Crowley, Terry «The language situation in Vanuatu». Current Issues in Language Planning, 1, 1, 2000, p. 47–132.
François, Alexandre «The dynamics of linguistic diversity: Egalitarian multilingualism and power imbalance among northern Vanuatu languages». International Journal of the Sociology of Language, 214, 2012, p. 85–110. DOI: 10.1515/ijsl-2012-0022..
François, Alexandre; Franjieh, Michael; Lacrampe, Sébastien; Schnell, Stefan. «The exceptional linguistic density of Vanuatu». A: The Languages of Vanuatu: Unity and Diversity. Canberra: Asia Pacific Linguistics Open Access, 2015, p. . ISBN 9781922185235. .
Lynch, John; Crowley, Terry (2001). Languages of Vanuatu: A new survey and bibliography. Research School of Pacific and Asian Studies. ISBN 0-85883-469-3

Enllaços externs modifica

[1] See François et al. (2015:8-9); and also Crowley (2000:50); François (2012:86).

[2] Nettle, Daniel and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2016, p. 9. ISBN 0-19-515246-8.

[diversity-3] 3,0 ^3,1 François (2012:104).

[cia-twf-4] 4,0 ^4,1 ^{[enllaç sense format]} https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nh.html Arxivat 2016-05-15 a Wayback Machine.

[eth-5] {[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20130421035933/http://www.ethnologue.com/country/VU/languages
Note: the current Ethnologue figure for English first language speakers is sourced from the World Factbook.

[6] David Crystal, The Cambridge Encyclopedia of the English Language, 2003
David Crystal, English as a Global Language, 2003
Note: Both books are by the same author and use the same source data. Either way, this is the reference Ethnologue uses. Note that Ethnologue arrives at a total figure by adding estimates for L1 and L2 speakers from different years, even though these figures are incomparable due to significant population growth in the intervening period.

[7] Estimation des francophones dans le monde en 2015.
Note: the figures don't quite seem to match, but this is Ethnologue's source.

[8] See François et al. (2015).

[9] Thus while Tryon (1976) lists 113 separate languages, Lynch & Crowley (2001), using different criteria, propose a lower figure of 88 languages, many of which are dialect continua. See the discussion in François et al. (2015:4-7).

[10] This table lists 112 languages. See François et al. (2015:18-21) for a list of 138 items.

[11] The bibliographical references that underlie this table can be found with each individual language entry.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]