Alfa del Sextant

(S'ha redirigit des de: Alfa Sextantis)

Alfa del Sextant (α Sextantis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Sextant, de magnitud aparent +4,48.[9] Es troba a 287 anys llum del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicAlfa Sextantis
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A0III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSextant Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra130,579 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,29[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,49 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.865 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,6582 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−9,669 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−13,06 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar21 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 7m 56.2838s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-1° 37' 41.9867''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat120 lluminositats solars[8] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada295 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Alfa del Sextant està classificada com una geganta blanca de tipus espectral A0III, si bé el seu diàmetre és només 3,8 vegades més gran que el del Sol. Té una temperatura efectiva de 9900 K i, amb una massa 3 vegades major que la massa solar, la seva lluminositat equival a la de 122 sols. Als seus 300 milions d'anys, està acabant l'etapa de fusió de l'hidrogen, per d'aquí uns altres 60 milions d'anys passar a ser una autèntica geganta de color ataronjat molt més brillant. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 7 km/s, una xifra baixa per a un estel de les seves característiques, per la qual cosa es pensa que el seu eix de rotació pot estar apuntant aproximadament cap a la Terra.[10] Observacions del telescopi espacial Spitzer no han detectat excés tèrmic en la radiació infraroja emesa per Alfa Sextantis; aquest excés es relaciona amb la presència d'un disc circumestelar de pols com l'existent al voltant de Vega (α Lyrae) i Fomalhaut (α Peixos Austrini).[11]

Alfa del Sextant és, al costat de Heze (ζ Virginis) i ζ Aquarii, un dels estels que marquen l'equador celeste, estant situat només un quart de grau al sud del mateix. A causa del moviment de precessió de la Terra, que fa que l'equador celeste vagi desplaçant-se al llarg d'un cicle de 25.767 anys, fins al desembre de 1923, Alfa del Sextant es trobava en l'hemisferi nord celeste.

Referències modifica

  1. Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1051%2Faas%3A1999248.
  4. Afirmat a: SIMBAD.
  5. «Towards a fundamental calibration of stellar parameters of A, F, G, K dwarfs and giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, novembre 1998, pàg. 858–871.
  6. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2966.2012.21873.x.
  9. Alfa Sextantis (SIMBAD)
  10. Alpha Sextantis (Stars, Jim Kaler)
  11. Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006. pp. 675-689.