Obre el menú principal

L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà. Té 32 lletres.

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet lituà
Tipus alfabet derivat del llatí
Modifica les dades a Wikidata
A Ą B C Č D E Ę Ė F G H I Į Y J K L M N O P R S Š T U Ų Ū V Z Ž
a ą b c č d e ę ė f g h i į y j k l m n o p r s š t u ų ū v z ž

Els accents agut i greu així com els màcrons i les titlles poden ser emprats per marcar l'accent tònic i la llargària (vegeu Accentuació del lituà).

VocalsModifica

El lituà té 12 vocals escrites. A més de les lletres llatines estàndards, l'ogonek « ˛ » (del polonès 'petita cua'), anomenat nosinė en lituà, s'afegeix a les quatre vocals breus fonamentals del lituà (a, e, i, u):

  • Ą ą
  • Ę ę
  • Į į
  • Ų ų


Aquestes lletres es consideraven abans vocals nasals, però actualment la nasalitat s'ha perdut i ha passat a ser una simple llargària.

Es pot considerar, doncs, aquestes nasals històriques com vocals llargues recents, per oposició a les vocals llargues històriques: o, ė, y, ū. El į i el ų es confonen respectivament en la pronunciació amb les vocals llargues y i ū, mentre que el ą i el ę són diferents de les vocals llargues no nasals o i ė, més tancades.

Majúscula A Ą E Ę Ė I Į Y O U Ų Ū
Minúscula a ą e ę ė i į y o u ų ū
IPA ɐ
ɐː
ɐː æ
æː
æː eː i oː
o
u

ConsonantsModifica

El lituà fa servir 20 lletres de consonants de l'alfabet llatí:

Majúscula B C Č D F G H J K L M N P R S Š T V Z Ž
Minúscula b c č d f g h j k l m n p r s š t v z ž
IPA b ts d f g ɣ j k l m n p r s ʃ t ʋ z ʒ

Els dígrafs són també emprats però considerats com seqüències de dues lletres. El dígraf ch representa una fricativa velar sorda, mentre que les altres corresponen simplement a les lletres que les componen:

Ch Dz Ie Uo
ch dz ie uo