Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta. És el membre principal del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1892 per l'astrònom nord-americà Edward Emerson Barnard des de l'Observatori Lick a Califòrnia. Va ser el cinquè satèl·lit de Júpiter que es va descobrir (el primer després dels satèl·lits galileans) i per tant se'l coneix també amb el nom de Júpiter V. Té la distinció de ser l'última lluna descoberta visualment a través del telescopi (tots els subsegüents descobriments de satèl·lits han estat realitzats gràcies a sondes espacials o a través de la fotografia).

Planeta extrasolarAmaltea
Amalthea PIA02532.png
Amaltea fotografiada per la sonda Galileo
Descobriment
Descobert per E.E. Barnard
Data de descobriment 9 de setembre de 1892
Periapsi 181.150 km[a]
Apoapsis182.840 km[a]
Radi orbital mitjà 181.365,84±0,02 km (2,54 RJ)[1]
Excentricitat 0,00319±0,00004[1]
Període orbital 0,49817943±0,00000007 d (11 h, 57 min, 23 s)[1]
Velocitat orbital mitjana 26,57 km/s[a]
Inclinació 0,374±0,002 ° (respecte l'equador de Júpiter)[1]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Dimensions 250 × 146 × 128 km[2]
Radi mitjà 83,5±2,0 km[2]
Volum 2,43±0,22×106
 km³
[3]
Massa 2,08±0,15×1018
 kg
[3]
Densitat mitjana 0,857±0,099 g/cm³[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
≈ 0,020 m/s² (≈ 0.002 g)[a]
Velocitat d'escapament≈ 0,058 km/s[a]
Període de rotació síncrona[2]
Obliqüitat zero[2]
Albedo0,090±0,005[4]
Temp. de superfície
   [6]
minímmitjanamàxim
120 K165 K
Magnitud aparent 14,1[5]

En la mitologia grega, Amaltea era la dida de Zeus. Aquest nom no va ser adoptat de forma oficial per la Unió Astronòmica Internacional fins al 1975, tot i que s'utilitzava de forma informal des que va ser proposat per l'astrònom Camille Flammarion. Barnard volia anomenar-la "Columbia" pel 400 aniversari del descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, però aquest nom no va tenir gaire èxit entre els astrònoms.

Amaltea es troba dins dels anells de Júpiter i és la font de part del seu material.

És l'objecte mes "vermell" del sistema solar, fins i tot més que Mart. Aquest color es deu a partícules de sofre que arriben des de . Amaltea té una forma irregular, amb unes dimensions de 262 x 146 x 134 km, amb l'eix major apuntant sempre cap a Júpiter i, per tant, es troba en rotació síncrona amb el planeta. La seva superfície presenta diversos cràters; els més grans són Pa (100 km de diàmetre) i Gaea (80 km de diàmetre).

El 5 de novembre de 2002, la sonda espacial Galileo va passar a 160 km de la seva superfície i en va obtenir imatges d'alta resolució. També en va poder mesurar la massa i la densitat mitjana.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (113) Amaltea.

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Calculat basant-se en altres paràmetres.


ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaltea