Amarantita
La amarantita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del grec αμάραντος (amarant), en al·lusió al seu color.
 Amarantita | |
|---|---|
 Cristalls d'amarantita amb hohmannita | |
| Fórmula química | Fe3+ 2O(SO₄)₂·7H₂O |
| Localitat tipus | Caracoles, Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.30  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.01 |
| Dana | 31.9.3.1 |
| Heys | 25.10.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,9Å; b = 11,56Å; c = 6,64Å; α = 95,55°; β = 90,52°; γ = 97,42° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | amarant-vermell a vermell marronós i vermell-taronja |
| Exfoliació | perfecta en {010} i {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc llimona |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,189 a 2,286 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,516 nβ = 1,598 nγ = 1,621 |
| Birefringència | δ = 0,105 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 52° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Ama |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La amarantita és un sulfat de fórmula química Fe3+
2O(SO₄)₂·7H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els cristalls, de fins a 2 cm, són allargats al llarg de [001], amb dominant {100} i {010}, i amb secció transversal quadrada. També poden ser aplanats [100] i estriats en {001} amb més de 60 formes conegudes. Típicament son radials o formant agregats d'agulles. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la l'amarantita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, copiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.
Formació i jaciments modifica
Es tracta d'un mineral secundari format especialment en climes àrids. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hohmannita, fibroferrita, calcantita, copiapita, coquimbita i sideronatrita.[2] Va ser descoberta a Caracoles, al districte de Sierra Gorda, a la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amarantita |
- ↑ «Amarantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑ «Amarantite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 juliol 2016].