Obre el menú principal

La copiapita és un mineral de ferro i magnesi de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Copiapó (Xile), on va ser descoberta el 1833. Altres sinònims menys usats són: elaeita, flaveita, janosita, misleyita o niveita. Pertany i dóna nom al grup de la copiapita.[2]

Infotaula de mineralCopiapita
Copiapite-159310.jpg
Copiapite de la mina Bolesław, Kłodzko District, Baixa Silèsia, Polònia
Fórmula química Fe2+Fe3+4(SO4)6(OH)2·20(H2O)
Localitat tipus Província Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DB.35
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DB.35
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.10
Dana 31.10.5.1
Heys 25.10.22
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic pinacoide
Hàbit cristal·lí cristalls laminars tabulars pseudo-ortoròmbics, típicament en incrustacions escatoses o agregats en forma de pols granular
Estructura cristal·lina a = 7.337 Å, b = 18.76 Å, c = 7.379 Å; α = 91.47°, β = 102.18°, γ = 98.95°; Z = 4
Simetria triclínic 1
Color groc, groc verdós, groc ataronjat
Macles macles de contacte
Exfoliació {010} perfecta
Fractura irregular, micàcia
Tenacitat fràgil
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor nacrada
Color de la ratlla més clara que el color
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,04 a 2,17
Densitat 2,08 a 2,17 g/cm3 (mesurada); 2,118 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.506 - 1.540 nβ = 1.528 - 1.549 nγ = 1.575 - 1.600
Birefringència δ = 0,069
Pleocroisme X = Y = groc pàl·lid a incolor; Z = groc sofre
Angle 2V mesurada: 45° a 74°, calculada: 48° a 72°
Solubilitat soluble en aigua
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1833
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La copiapita és un sulfur de ferro amb fórmula Fe2+Fe3+4(SO4)6(OH)2·20(H2O). L'hàbit dels cristalls, en les rares ocasions en què en forma, són de color entre groc i taronja. Acostuma a trobar-se en forma d'escates groc-verdoses a verd-oliva formant crostes massives granulars fines. És comú que porti com a impureses: coure, calci i alumini.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la copiapita pertany a "07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites" juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en zones de minerals de ferro, en àrees d'oxidació de la pirita i d'altres sulfurs de ferro. Rarament també se'n troba a les fumaroles. Apareix juntament amb melanterita, alunogen, fibroferrita, halotriquita, botriògen, butlerita i amarantita. És, amb diferència, el mineral més comú en el grup copiapita. És abundant a la zona minera d'Atacama (Xile).

VarietatsModifica

Només es coneix una varietat de copiapita, l'anomenada knoxvillita, un sulfat de ferro i crom. Es tracta d'una espècie no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional perquè podria tractar-se en realitat d'una barreja de copiapita i redingtonita, o una varietat rica en crom de copiapita. Ha estat trobada a la mina Redington, Knoxville, Califòrnia, Estats Units.[3]

Grup copiapitaModifica

Article principal: Grup de la copiapita

El grup copiapita de minerals està format per sulfats de metall (II) i ferro (III). Com que es poden distingir per mètodes de difracció de raigs X dos subgrups estructuralment diferents, la nomenclatura podria canviar en el futur.[4] El grup està compost per les següents espècies, a banda de la copiapita, espècies majoritària que dóna nom al grup: aluminocopiapita, calciocopiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.[2] Algunes copiapites sense analitzar poden ser, de fet, ferricopiapita o altres membres del grup.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Copiapita
  1. «Copiapite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 «Copiapite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2014].
  3. «Knoxvillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2014].
  4. J. Majzlan i R. Michallik. «The crystal structures, solid solutions and infrared spectra of copiapite-group minerals» (en anglès). Mineralogical magazine. [Consulta: 31 maig 2014].