Copiapita
La copiapita és un mineral de ferro i magnesi de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Copiapó (Xile), on va ser descoberta el 1833. Altres sinònims menys usats són: elaeita, flaveita, janosita, misleyita o niveita. Pertany i dona nom al grup de la copiapita.[2]
 Copiapita | |
|---|---|
 Copiapite de la mina Bolesław, Kłodzko District, Baixa Silèsia, Polònia | |
| Fórmula química | Fe2+Fe3+₄(SO₄)₆(OH)₂·20(H₂O) |
| Epònim | Copiapó  |
| Localitat tipus | Província Copiapó, Regió d'Atacama, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.10 |
| Dana | 31.10.5.1 |
| Heys | 25.10.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic pinacoide |
| Hàbit cristal·lí | cristalls laminars tabulars pseudo-ortoròmbics, típicament en incrustacions escatoses o agregats en forma de pols granular |
| Estructura cristal·lina | a = 7.337 Å, b = 18.76 Å, c = 7.379 Å; α = 91.47°, β = 102.18°, γ = 98.95°; Z = 4 |
| Grup puntual | triclínic 1 |
| Color | groc, groc verdós, groc ataronjat |
| Macles | macles de contacte |
| Exfoliació | {010} perfecta |
| Fractura | irregular, micàcia |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | més clara que el color |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,04 a 2,17 |
| Densitat | 2,08 a 2,17 g/cm³ (mesurada); 2,118 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.506 - 1.540 nβ = 1.528 - 1.549 nγ = 1.575 - 1.600 |
| Birefringència | δ = 0,069 |
| Pleocroisme | X = Y = groc pàl·lid a incolor; Z = groc sofre |
| Angle 2V | mesurada: 45° a 74°, calculada: 48° a 72° |
| Solubilitat | soluble en aigua |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1833 |
| Símbol | Cpi |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La copiapita és un sulfur de ferro amb fórmula Fe2+Fe3+₄(SO₄)₆(OH)₂·20(H₂O). L'hàbit dels cristalls, en les rares ocasions en què en forma, són de color entre groc i taronja. Acostuma a trobar-se en forma d'escates groc-verdoses a verd-oliva formant crostes massives granulars fines. És comú que porti com a impureses: coure, calci i alumini.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la copiapita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, rostita, jurbanita, minasragrita, ortominasragrita, anortominasragrita, bobjonesita, amarantita, hohmannita, metahohmannita, aluminocopiapita, calciocopiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.
Formació i jaciments modifica
Es troba en zones de minerals de ferro, en àrees d'oxidació de la pirita i d'altres sulfurs de ferro. Rarament també se'n troba a les fumaroles. Apareix juntament amb melanterita, alunogen, fibroferrita, halotriquita, botriògen, butlerita i amarantita. És, amb diferència, el mineral més comú en el grup copiapita. És abundant a la zona minera d'Atacama (Xile).
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la riera de Cervelló (Baix Llobregat),[3] a les mines de Rocabruna (Gavà, Baix Llobregat),[4] al Sot de les Mines (Santa Creu d'Olorda, Barcelonès),[5] a la pedrera de Rialls (Tordera, Maresme),[6] a les pedreres de feldespat d'Argelers (Rosselló)[7] i a Mas de Croanques (Teulís, Rosselló).[8]
Varietats modifica
Només es coneix una varietat de copiapita, l'anomenada knoxvillita, un sulfat de ferro i crom. Es tracta d'una espècie no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional perquè podria tractar-se en realitat d'una barreja de copiapita i redingtonita, o una varietat rica en crom de copiapita. Ha estat trobada a la mina Redington, Knoxville, Califòrnia, Estats Units.[9]
Grup copiapita modifica
El grup copiapita de minerals està format per sulfats de metall (II) i ferro (III). Com que es poden distingir per mètodes de difracció de raigs X dos subgrups estructuralment diferents, la nomenclatura podria canviar en el futur.[10] El grup està compost per les següents espècies, a banda de la copiapita, espècies majoritària que dona nom al grup: aluminocopiapita, calciocopiapita, cuprocopiapita, ferricopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.[2] Algunes copiapites sense analitzar poden ser, de fet, ferricopiapita o altres membres del grup.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copiapita |
- ↑ «Copiapite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Copiapite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2014].
- ↑ «Copiapite from Riera de Cervelló Mines, Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Mata i Perelló, Josep Maria. Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1990 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «Copiapite from Rialls quarry (Montpalau quarry), Tordera, Maresme, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Knoxvillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2014].
- ↑ J. Majzlan i R. Michallik. «The crystal structures, solid solutions and infrared spectra of copiapite-group minerals» (en anglès). Mineralogical magazine. [Consulta: 31 maig 2014].