Alunogen
L'alunogen (del llatí alumen, alumbre, i del grec genos, origen) és un mineral de la classe dels sulfats, també anomenat davita. És un mineral molt semblant a l'alunita, i es diferencia d'aquest darrer pel fet que no és soluble a l'aigua.
 Alunogen | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₂(SO₄)₃(H₂O)₁₂·5H₂O |
| Epònim | alum |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 |
| Dana | 29.8.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | rarament cristalls prismàtics, masses fibroses, crostes i eflorescències |
| Estructura cristal·lina | a = 7.42 Å, b = 26.97 Å, c = 6.062 Å; α = 89.95°, β = 97.566°, γ = 91.888°; Z = 2 |
| Grup puntual | triclínic pinacoide |
| Color | incolor, blanc groguenc, vermellós |
| Macles | {010} |
| Exfoliació | perfecta en {010}, probable on {100} i {313} |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria, sedosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 1,72 a 1,77 |
| Densitat | 1,78 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.473 nβ = 1.474 nγ = 1.480 |
| Birefringència | δ = 0.007 |
| Angle 2V | mesurada: 31 a 69° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Alg |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
És un sulfat d'alumini fibrós en forma d'agulles de color incolor a blanc, encara que sovint d'altres colors degut a les impureses com ara per la substitució de l'alumini per ferro. La seva fórmula química és Al₂(SO₄)₃(H₂O)₁₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic i és molt tou, amb una duresa entre 1,5 i 2 a l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alunogen pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació modifica
Sovint es troba a les parets de les mines i les pedreres com un mineral secundari. Es pot trobar a les zones d'oxidació d'alguns jaciments, així com en la crema d'abocadors de carbó. També es forma com a dipòsit de baixa temperatura a les fumaroles. Es presenta associat amb pirita, marcassita, halotriquita, pickeringita, epsomita, alum de potassa (kalinita), melanterita i guix.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alunogen |
- ↑ «Alunogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2014].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 18 juliol 2017].