Morenosita

mineral sulfat

La morenosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'epsomita.[2] Rep el seu nom del farmacèutic i químic espanyol de l'Acadèmia de Ciències Naturals Antonio Moreno Ruiz (1796-1852).

Infotaula de mineralMorenosita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNiSO₄·7H₂O
EpònimAntonio Moreno Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.03d Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.11.3
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 11.86Å, b = 12.08Å, c = 6.81Å
Colorverd maragda, blanc verdós
Exfoliació{010} bona
Fracturaconcoidal
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat2,0
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.467 nβ = 1.489 nγ = 1.492
Birefringènciaδ = 0,025
Angle 2Vmesurat: 42°, calculat: 40°
Magnetismeparamagnètica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMren Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La morenosita és un mineral verd maragda o blanc verdós de lluentor vítria que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma de petits cristalls, estalactites o crostes. Els cristalls naturals presenten forma acicular i els cristalls sintètics són prismàtics. La seva fórmula és NiSO₄·7H₂O, és soluble en aigua i es deshidrata a l'aire lliure, transformant-se en retgersita (NiSO₄·6H₂O). Per evitar la pèrdua de l'aigua ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic. Forma una sèrie de solució sòlida completa amb l'epsomita (MgSO₄·7H₂O).[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morenosita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments

modifica

És un mineral secundari trobat a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals que contenen níquel. Es forma en solució aquosa a una temperatura inferior a 31,5 ° C. Els jaciments de morenosita són bastant escassos. El tipus nomenclatural es localitza al Cap Ortegal (La Corunya, Espanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: retgersita, niquelhexahidrita, annabergita i mil·lerita.[4] Als territoris de parla catalana va ser descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Tarragona) pel professor Folch però anàlisi posteriors van determinar que les mostres havien de ser catalogades com honessita i jamborita.[5]

Referències

modifica
  1. «Morenosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  3. «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  4. «Morenosite» (en anglès). Handbook of mineralogy. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2012. [Consulta: 28 febrer 2015].
  5. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].