Obre el menú principal

La pickeringita és un mineral del grup halotriquita, de la classe dels sulfats.[2] Rep el seu nom del lingüista i filòleg americà John Pickering (1777-1846).

Infotaula de mineralPickeringita
Pickeringite-87353.jpg
Pickeringita rica en cobalt de la regió de Prešov, Eslovàquia
Fórmula química MgAl2(SO4)4·22H2O
Epònim John Pickering
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.CB.85
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CB.85
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.12
Dana 29.7.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí incrustacions i eflorescències, rarament cristalls aciculars, radials o agregats
Estructura cristal·lina a = 20.8 Å, b = 24.2 Å, c = 6.18 Å; β = 95°; Z = 4
Simetria monoclínica esfenoidal (2) P 2
Color incolor, blanc, rosaci, vermellós
Exfoliació {010} imperfecta
Fractura concoidal
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor vítria o nacrada, sedosa
Color de la ratlla més clara que el color
Diafanitat semitransparent
Gravetat específica 1,73 a 1,79
Densitat 1,8
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.476 nβ = 1.480 nγ = 1.483
Birefringència δ = 0,007
Angle 2V mesurat: 60°
Solubilitat completament soluble en aigua
Impureses comunes ferro, manganès o cobalt
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La pickeringita és un sulfat d'alumini i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba formant incrustacions i eflorescències. Rarament forma cristalls aciculars, radials o agregats. Té una fractura concoidal i una ratlla més clara que el color. És un mineral tou, i la seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. Es disgrega progressivament amb l'aire i perd aigua quan s'escalfa. Pertany al grup halotriquita, espècie amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[2][3] També forma almenys una sèrie parcial cap a l'apjohnita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pickeringita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, redingtonita, wupatkiita i meridianiita.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral secundari comú format per l'alteració de la pirita en roques aluminoses o en els filons de carbó. Es troba a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals pirítics, en general en les zones àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: kalinita, alunògen, epsomita, melanterita, copiapita i guix.[4]

VarietatsModifica

Es coneixen tres varietats:

  • La ferropickeringita, una varietat rica en ferro.[5]
  • La kasparita, una varietat rica en cobalt.[6]
  • La pickeringita mangànica, una varietat en què el manganès pot substituir (Mg, Fe) en la sèrie que es forma cap a l'apjohnita.[7]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pickeringita  
  1. «Pickeringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].
  2. 2,0 2,1 «Halotrichite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].
  3. «Halotrichite-Pickeringite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].
  4. «Handbook of mineralogy» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].
  5. «Ferropickeringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].
  6. «Kasparite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].
  7. «Manganoan Pickeringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2015].