La coquimbita és un mineral de ferro (III) de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la coquimbita.[2] Va rebre aquest nom l'any 1841 per August Breithaupt per la província de Coquimbo (Xile), la seva localitat tipus. És un mineral dimorf de la paracoquimbita i visualment indistinguible de l'aluminocoquimbita.

Infotaula de mineralCoquimbita

Coquimbita del districte San Rafael, Utah (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAlFe₃(SO₄)₆9H₂O₁₂·6H₂O₁₂ (Z=2)
EpònimRegió de Coquimbo Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CB.55
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.8.3.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics curts, cristalls pirmidals {1011}. Massiu, granular
Colorverdós, blavós a violeta clar
Exfoliació{1101} imperfecta, difícil en {1010}
Fracturasubconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Densitatmesurada 2,11 g/cm³, calculada 2,12 g/cm³
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,539; nε = 1,548
Birefringènciaδ = 0,009
Pleocroismeno
Solubilitaten aigua freda i en alguns àcids
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2019 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCoq Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La coquimbita és un sulfur de ferro amb fórmula química AlFe₃(SO₄)₆9H₂O₁₂·6H₂O₁₂ (Z=2), fórmula redefinida per l'IMA l'any 2019.[3] Pot contenir impureses d'alumini. Cristal·litza en el sistema trigonal i la seva lluentor és vítria. És un mineral soluble en aigua freda i en àcids minerals freds. Si s'escalfa una solució amb aigua es descompon aquesta solució amb precipitació d'òxid de ferro(III) hidratat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la coquimbita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments

modifica

La coquimbita es forma en zones de meteorització secundària de dipòsits de sulfurs de ferro a les regions àrides. Poques vegades en fumaroles. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[4]

Varietats

modifica

Es coneix una varietat de coquimbita anomenada coquimbita alumínica amb un contingut major d'alumini que en la mateixa coquimbita. Ha estat trobada a Jerome, Arizona, Estats Units.[5]

Referències

modifica
  1. «Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
  2. «Coquimbite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
  3. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 52». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 887-893 [Consulta: 14 gener 2020].
  4. «Coquimbite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
  5. «Aluminous Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].