Coquimbita
La coquimbita és un mineral de ferro (III) de la classe dels sulfats. Va rebre aquest nom l'any 1841 per August Breithaupt per la província de Coquimbo (Xile), la seva localitat tipus. És un mineral dimorf de la paracoquimbita i visualment indistinguible de l'aluminocoquimbita. Pertany i dona nom al grup coquimbita de minerals.[2]
 Coquimbita | |
|---|---|
 Coquimbita del districte San Rafael, Utah, Estats Units | |
| Fórmula química | AlFe₃(SO₄)₆9H₂O₁₂·6H₂O₁₂ (Z=2) |
| Epònim | Regió de Coquimbo  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 |
| Dana | 29.8.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics curts, cristalls pirmidals {1011}. Massiu, granular |
| Color | verdós, blavós a violeta clar |
| Exfoliació | {1101} imperfecta, difícil en {1010} |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | mesurada 2,11 g/cm³, calculada 2,12 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,539; nε = 1,548 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Pleocroisme | no |
| Solubilitat | en aigua freda i en alguns àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2019 s.p. |
| Símbol | Coq |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La coquimbita és un sulfur de ferro amb fórmula química AlFe₃(SO₄)₆9H₂O₁₂·6H₂O₁₂ (Z=2), fórmula redefinida per l'IMA l'any 2019.[3] Pot contenir impureses d'alumini. Cristal·litza en el sistema trigonal i la seva lluentor és vítria. És un mineral soluble en aigua freda i en àcids minerals freds. Si s'escalfa una solució amb aigua es descompon aquesta solució amb precipitació d'òxid de ferro(III) hidratat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la coquimbita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
FormacióModifica
La coquimbita es forma en zones de meteorització secundària de dipòsits de sulfurs de ferro a les regions àrides. Poques vegades en fumaroles.
VarietatsModifica
Es coneix una varietat de coquimbita anomenada coquimbita alumínica amb un contingut major d'alumini que en la mateixa coquimbita. Ha estat trobada a Jerome, Arizona, Estats Units.[4]
Grup coquimbitaModifica
El grup coquimbita de minerals està compost per tres espècies de minerals: la coquimbita, la qual dona nom al grup, la paracoquimbita i l'aluminocoquimbita.[2]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coquimbita |
- ↑ «Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Coquimbite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 52». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 887-893 [Consulta: 14 gener 2020].
- ↑ «Aluminous Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].