Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs
Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006)[1] fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1908  Barcelona |
| Mort | 2 juliol 2006 (98 anys) Sitges (Garraf) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, dibuixant, escriptor, novel·lista |
| Gènere | Dramatúrgia |
| Nom de ploma | Sempronio |
| Família | |
| Pare | Josep Artís i Balaguer |
| Parents | Avel·lí Artís i Balaguer, oncle Avel·lí Artís-Gener, cosí germà |
| Premis | |
Biografia
modificaEra fill de Josep Artís i Balaguer i cosí d'Avel·lí Artís-Gener. Abans de la guerra civil espanyola col·laborà a la Revista de Catalunya, Mirador i L'Opinió.
L'any 1922 participà a la primera edició de les Colònies Vilamar, una experiència pedagògica auspiciada per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i que es va dur a terme a la platja de Calafell. En l'organització de Vilamar fou escollit redactor en cap del Diari de Vilamar,[2] publicació on escriví algunes cròniques de la vida de la República d'Infants com El bateig de la "Mireia" o De la constitució de "Vilamar". D'aquesta experiència d'infància reconegué els seus inicis com a escriptor i periodista.[3][4]
El 1941 adoptà el pseudònim Sempronio, d'antuvi per a signar les seves col·laboracions a Destino (on emprà el de Miguel del Puerto[5] també), i després els seus articles i llibres. També col·laborà al Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal. El 1964 fou el primer director de Tele/eXpres i del 1966 al 1970 dirigí Tele/Estel, primer setmanari català autoritzat pel franquisme. Des del 1964 col·laborà regularment a La Vanguardia i des del 1976 a l'Avui.[6]
Durant els anys setanta i vuitanta se centrà construir als seus llibres una crònica entre històrica i costumista de la Barcelona del segle xx, però també manifestà el seu interès pel món de l'art (també conreà la pintura i va fer algunes exposicions). El 1972 l'Ajuntament de Barcelona el nomenà cronista Oficial de la ciutat, i el 1991 li atorgà la Medalla d'Or al mèrit artístic. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.
Obres
modificaAssaig
modifica- Barcelona tal com és (1948)
- Los barceloneses (1959)
- Minutero barcelonés (1963)
- L'art de viure al dia (1970)
- Retrats de Ramon Casas (1970)
- Clar i català (1973)
- Aquella entremaliada Barcelona (1978)
- Barcelona era una festa (1980)
- Quan Barcelona portava barret (1983)
- Barcelona pel forat del pany (1985)
- Barcelona bitllo-bitllo (1986)
- Taula de cafè (1989)
- Barcelona a mitja veu (1991)
- Cent autoretrats d'artistes catalans (1992)
- Barcelona es confessa a mitges (1994)
- La Barcelona del jove Picasso (1995)
Novel·la
modifica- La oración del diablo (1962)
- La vall dels reis (1985)
- El mur (1988)
Poesia
modifica- L'accent de Barcelona (1938)
Teatre
modifica- Les flors del Mal (1947)
- Els fugitius de la plaça Reial (1964)
- La canción del Paralelo (sarsuela, 1943)
- La impassible (1935)
Referències
modifica- ↑ «Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Diari de Vilamar. Edició facsímil (1922). Institució de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona». [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ «Hemeroteca - La Vanguardia - Home». [Consulta: 25 novembre 2022].
- ↑ J.M.C. «Sempronio, cronista periodístico de la ciudad». Barcelona. Metròpolis Mediterrània, 65, 2005, pàg. 59.
- ↑ Tarín Iglesias, José «Los cincuenta años periodísticos de Sempronio». ABC, 24-10-1976, pàg. 18.
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7.