Anja Silja

Anja Silja (Berlín, 17 d'abril de 1940) és una soprano alemanya. Hi ha hagut certa controvèrsia sobre el seu any de naixement, amb algunes fonts que assenyalen l'any 1935, però ella mateixa ha insistit que l'any correcte és el 1940.[1][2]

Infotaula de personaAnja Silja
Anja Silja Bühnenausgang Hamburger Staatsoper 1968.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCantant, cantant d'òpera, autobiògrafa i música Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0798007 Allmovie: p65628
Musicbrainz: b4de1a2f-95c7-4298-a2fa-121a7f9f5477 Discogs: 1325919 Modifica el valor a Wikidata

Carrera professionalModifica

Anja Silja va començar la seua carrera operística a edat molt primerenca, en tenir el seu mateix avi, Egon van Rijn, com a mestre de cant. Va cantar Rosina de El barber de Sevilla, de Rossini, a la Deutsche Oper Berlin l'any 1956. La seua carrera internacional va iniciar-se amb el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica, de Mozart, al Festival d'Ais de Provença de 1959.[3]

Entre els papers que ha interpretat es troben Salomé i Herodies de Salomé, de Strauss, Elektra, de l'òpera homònima de Strauss, Isolda a Tristan und Isolde, de Richard Wagner, Senta a Der fliegende Holländer, de Wagner, Elisabeth i Venus, a Tannhäuser, Elsa i Ortrud de Lohengrin, Freia, Sieglinde i Brünnhilde de Der Ring des Nibelungen, Mère Marie i Madame de Croissy (el paper amb el qual va debutar a La Scala) a Dialogues des Carmélites, de Francis Poulenc, Marie a Wozzeck, d'Alban Berg, Lulu i Gräfin Geschwitz a Lulu, de Berg, Kostelnička a Jenůfa, de Leoš Janáček, Emilia Marty a El cas Makropoulos, de Janáček, Leonora a Fidelio, de Beethoven (el paper amb el qual va debutar al Metropolitan Opera), Desdemona a Otello, de Verdi, el príncep Orlovsky a Die Fledermaus, de Johann Strauß i Hanna Glawari a La viuda alegre, de Franz Lehár.

Per la seva trajectòria al teatre des de 1967, se li concedí la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el gener de 2012.[4]

Vida personalModifica

Va mantenir una relació sentimental amb Wieland Wagner, que la va convertir en un dels pilars del Nou Bayreuth des de l'any 1960 fins a la mort de Wieland, el 1966.[5] Després va mantenir una relació amb el director d'orquestra francès André Cluytens, que morí l'any 1967. Va casar-se amb el director d'orquestra alemany Christoph von Dohnányi,[6] amb qui va tenir tres fills. La seua carrera operística va perdre força en el període en què Dohnányi es va fer càrrec de l'Orquestra de Cleveland i els seus fills eren petits, però la va reprendre uns anys després. El seu matrimoni va acabar en divorci en la dècada del 1990.

Resideix a París, on va adquirir la casa on va viure Cluytens.

L'any 1999 es va publicar la seua autobiografia, amb el títol Die Sehnsucht nach dem Unerreichbaren (L'enyorança de l'inassequible).[7]

DiscografiaModifica

FilmografiaModifica

  • Ludwig van Beethoven
    • Fidelio (Popp, Cassilly, Adam; L.Ludwig, Hess, 1968)
  • Leoš Janáček
    • Jenůfa (R.Alexander; A.Davis, Lehnhoff, 1989) [enregistrament en viu]
    • El cas Makropoulos (Tear; A.Davis, Lehnhoff, 1995) [enregistrament en viu]
  • Richard Strauss
    • Salomé (Malfitano, Terfel; Dohnányi, Bondy, 1997) [enregistrament en viu]

ReferènciesModifica

  1. Tommasini, Anthony «Bayreuth Star Goes on to Ovations in Her 60s» (en anglès). New York Times, 13-02-2007.
  2. «Anja Silja». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 abril 2020].
  3. «Anja Silja». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 324cat. «Simon Estes, Antoni Ros-Marbà, Renata Scotto i Anja Silja, guardonats amb la Medalla d'Or del Liceu». CCMA, 16-12-2011. [Consulta: 17 agost 2020].
  5. Ashley, Tim «'If you've really loved once then life is over'» (en anglès). The Guardian, 22-06-2001.
  6. White, Michael «A femme fatale faces the music» (en anglès). The Telegraph, 27-09-2001.
  7. Silja, Anja. Die Sehnsucht nach dem Unerreichbaren : Wege und Irrwege (en alemany). Berlín: Parthas, 1999. ISBN 3-932529-29-4. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anja Silja
  • Heinzelmann, Josef. Anja Silja (en alemany). Rembrandt Verlag, 1965, p. 61.