Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate
Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.
Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 9 gener 1904 Madrid | ||||||||||||||||||||||
Mort | 24 febrer 2004 (100 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||
Ministre de Justícia[1] | |||||||||||||||||||||||
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976 | |||||||||||||||||||||||
Ambaixador d'Espanya als Estats Units | |||||||||||||||||||||||
1962 – 1964 | |||||||||||||||||||||||
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu | |||||||||||||||||||||||
1964 – 1972 | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Religió | Catòlic romà | ||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat de Madrid | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
Ocupació | Diplomàtic i advocat | ||||||||||||||||||||||
Partit | FE de las JONS | ||||||||||||||||||||||
Membre de | Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1986–2004) | ||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||
Títol | Marquesado de Garrigues (es) (2004–) | ||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Helen Anne Walker[2] | ||||||||||||||||||||||
Fills | Joaquín Garrigues Walker, Antonio Garrigues Walker, Jose Miguel Garrigues Walker | ||||||||||||||||||||||
Germans | Emilio Garrigues Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
Llista
|
Biografia
modificaDurant la Segona República Espanyola República va ser Director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el 1931, amb Fernando de los Ríos de ministre. Catòlic militant, juntament amb José Bergamín i Eugenio Ímaz Echeverría va participar en la creació de la revista Cruz y Raya. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, col·laborant amb la cinquena columna. Gràcies a estar casat amb Helen Anne Walker, filla de l'antic enginyer cap de ITT Corporation (propietària llavors de Telefónica), va gaudir d'àmplia immunitat, ja que a casa seva hi onejava la bandera estatunidenca, i així va poder utilitzar-la com a refugi transitori de persones perseguides en el Madrid republicà durant la guerra.
Durant la postguerra desenvolupà la seva activitat professional com a advocat de prestigi, fundant el 1941, amb el seu germà Joaquín (catedràtic de Dret Mercantil) el bufet d'advocats J&A Garrigues, actualment, i amb el nom de Garrigues, un dels més importants d'Espanya.[3]
Al març de 1962 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units. El 1964 fou nomenat ambaixador espanyol en el Vaticà fins a 1972. Torna a Espanya a principis de la dècada de 1970 i va ser nomenat, en 1975, Ministre de Justícia en el primer govern de Joan Carles I d'Espanya, sota la presidència de Carlos Arias Navarro.
Va ser a més president de Citroën Hispània S.A., Eurofinsa, l'empresa Equitativa i la Societat Espanyola de Radiodifusió (Cadena Ser), entre 1951 i 1990, excepte en els períodes 1961-1972 i en 1975.[4]
Membre de nombre de Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Un mes abans de la seva defunció, el dia en què complia cent anys, Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Garrigues "per la seva fecunda aportació a la societat espanyola, des de les diferents facetes d'una dilatada vida presidida per la seva extraordinària vocació de servei públic".[5][6]
És pare d'Antonio i de Joaquín Garrigues Walker.
La seva esposa, Helen Anne Walker era natural de Des Moines, Iowa, i era filla de l'antic enginyer cap d'ITT Corporation. Junts van tenir nou fills.[7]
Referències
modifica- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ «In Memoriam». Arxivat de l'original el 2013-07-09. [Consulta: 17 gener 2015].
- ↑ Historia de Garrigues (1941-1949)
- ↑ "cadena ser" Polanco sucede a Antonio Garrigues al frente de la SER
- ↑ Fallecimiento de Don Antonio Garrigues Díaz-Cañabate
- ↑ Boletín Oficial del Estado
- ↑ «Centro Garrigues». Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 17 gener 2015].
Bibliografia
modifica- Fernando de Meer Lecha-Marzo, Antonio Garrigues Embajador ante Pablo VI. Un hombre de concordia en la tormenta (1964–1972) (Cizur Menor [Navarra]: Editorial Aranzadi, 2007) (The Global Law Collection, Biographical Series).
- Garrigues Díaz-Cañabate, Antonio. Diálogos conmigo mismo. Editorial Planeta, 1978. ISBN 978-84-320-5648-2.
- Universidad de Navarra. Cátedra Garrigues de Derecho Global. Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, 100 años. Editorial Aranzadi, 2004. ISBN 978-84-9767-389-1.
- Meer Lecha-Marzo, Fernando de. Antonio Garrigues, embajador ante Pablo VI: un hombre de concordia en la tormenta (1964-1972). Editorial Aranzadi, 2007. ISBN 978-84-8355-370-1.
Enllaços externs
modifica- Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, paradigma del reformismo, El Mundo, 26 de febrer de 2004.
- Obituari, El País, 25 de febrer de 2004.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José María Sánchez-Ventura Pascual |
Ministre de Justícia 1975- 1976 |
Succeït per: Landelino Lavilla Alsina |
Premis i fites | ||
Precedit per: Antonio Perpiñá Rodríguez |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1985-2004 |
Succeït per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo |