Arma biològica

l’ús de toxines biològiques o agents infecciosos amb l’intent de matar o incapacitar

Les armes biològiques es poden utilitzar en diverses maneres per obtenir un avantatge estratègic o tàctic sobre l'adversari. Aquests agents poden ser o no letals i el seu objectiu pot ser només un individu o un grup de persones o fins i tot total una població. Poden ser desenvolupades, adquirides, emmagatzemades o desplegades per un país o per grups no nacionals en aquest segon cas o si un estat les fa servir clandestinament es considera que és una acció de bioterrorisme.[1]

Hi ha una superposició entre guerra biològica i guerra química.[2]

Símbol internacional de perill biològic.

Una arma biològica és un organisme o toxina que poden matar o incapacitar a la gent, el bestiar i les collites. Els tres grups bàsics d'agents biològics que amb major probabilitat s'utilitzin com armes són bacteris, virus i toxines.

  1. Bacteris. Els bacteris són organismes petits que viuen lliurement i que es reproduïxen per divisió simple i són fàcils de conrear. Les malalties que produïxen sovint responen al tractament amb antibiòtics.
  2. Virus. Els virus són organismes que requereixen cèl·lules vives per a reproduir-se i depenen íntimament del cos que infecten.
  3. Toxines. Les toxines són substàncies verinoses que es troben i s'extreuen de plantes, animals o microorganismes vius; algunes toxines poden produir-se o alterar-se per mitjans químics. Algunes toxines poden tractar-se amb antitoxines específiques i drogues selectes.

Els humans han estat la font d'infeccions de verola, pesta bubònica i els virus Lassa.

La guerra biològica ofensiva, incloent la seva producció en massa, emmagatzemar-ne reserves i l'ús d'armes biològiques es va posar fora de la llei per la Convenció sobre Armes Biològiques (Biological Weapons Convention, BWC) de l'any 1972. Aquest tractat ha estat ratificat per 163 països. Molts països signataris o no tenen programes per fer recerca científica per a protegir-se contra la guerra biològica, la qual cosa no està pas prohibida per aquesta Convenció.

ReferènciesModifica

  1. Wheelis, Mark; Lajos Rózsa, Malcolm Dando. Deadly Cultures: Biological Weapons Since 1945. Harvard University Press, 2006, p. 284–293, 301–303. ISBN 0674016998. 
  2. Gray, Colin. (2007). Another Bloody Century: Future Warfare. Page 265 to 266. Phoenix. ISBN 0304367346