L'asbolana és un mineral de la classe dels òxids, una espècie poc definida, essencialment wad niquèlic.

Infotaula de mineralAsbolana

Asbolana de Peñamellera (Astúries), conservada al museu geominer de Madrid
Fórmula químicaMn4+(O,OH)₂·(Co,Ni,Mg,Ca)x(OH)₂·nH₂O
Epònimsutge Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FL.30
Nickel-Strunz 9a ed.4.FL.30 Modifica el valor a Wikidata
Dana6.4.9.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·líagregats laminars de plaquetes primes de fins a diverses micres; massiu
Estructura cristal·linaa = 3.04Å, c = 9.34Å
Colorblavós a negre terrós
Lluïssoropaca
Color de la ratllanegra a marró fosc
Diafanitatopaca
Propietats òptiquesuniaxial
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAsb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

L'asbolana és un òxid hidratat de manganès amb cobalt i níquel, de fórmula Mn4+(O,OH)₂·(Co,Ni,Mg,Ca)x(OH). La composició química és bastant variable, podent contenir cobalt, coure i d'altres metalls. Pot portar impureses d'alumini, calci, ferro o silici. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant agregats laminars de plaquetes primes de fins a diverses micres, tot i que també s'hi troba de manera massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'asbolana pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H₂O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaita, jamborita, meixnerita, muskoxita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita, mourita i deloryita.

Formació i jaciments

modifica

Es troba en roques silícies, en les que es forma per alteració quan estan exposades a la intempèrie. Normalment és un producte de l'alteració d'altres minerals de manganès. També pot apareixes en esquistos silicis metamòrfics, així com en el regolit residual a partir de roques ígnies ultramàfiques. Sol trobar-se associada a la goethita.[2] Als territoris de parla catalana s'han trobat jaciments d'asbolana a la mina Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona), a les mines Lealtad, San Francisco, Los Sejas i El Negre, a Chóvar (Castelló), la mina Murta, a La Corraliza (Vall d'Uixó, Castelló) i al mont Horquera, a la Rodana (Vilamarxant, València).[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Asbolane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
  2. «Asbolane» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 14 juliol 2015].