Astipalea (illa)

(S'ha redirigit des de: Astipàlea)

Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) és una illa de la mar Egea, també anomenada Astropàlea i coneguda pel seu nom medieval de Stampàlia. Segons Estrabó era una de les illes Espòrades, i segons Esteve de Bizanci pertanyia a les illes Cíclades. Estava situada, segons Plini el Vell, a unes cent milles romanes de Creta. L'illa està formada per dues grans masses rocoses unides per un estret istme a la part central. Al nord i al sud el mar entra a tocar l'istme i forma dues grans badies. A l'est de la badia sud hi havia la ciutat principal que portava el mateix nom que l'illa.

Infotaula de geografia físicaAstipalea
Αστυπάλαια - Astipalea Island - panoramio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusIlla i polis Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaDodecanès Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaAstypalea Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 36° 34′ 12″ N, 26° 21′ 39″ E / 36.569967°N,26.360836°E / 36.569967; 26.360836Coord.: 36° 34′ 12″ N, 26° 21′ 39″ E / 36.569967°N,26.360836°E / 36.569967; 26.360836
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud506 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície96,42 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc webastypalaia.com Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Segons la mitologia grega, l'illa va prendre el nom d'Astipalea, filla de Fènix i Perímede, germana d'Europa i mare (amb Posidó com a pare) de l'argonauta Anceu, i d'Eurípil, rei de Cos.

No es coneix gairebé res de la història de l'illa. Esteve de Bizanci diu que antigament es deia Pirra quan era una possessió de Cària, i després Pilea. Escimne de Quios explica que era una colònia de Mègara, i Ovidi l'esmenta com una de les illes subjectes a Minos, rei de Creta.

Segons William Smith, l'illa, al seu temps, tenia uns 1.300 habitants i 250 cases i una superfície de 95 km². És una de les dotze illes principals del grup del Dodecanès. La ciutat principal tenia moltes esglésies i capelles, de vegades fins i tot sis de seguides, construïdes moltes vegades amb les ruïnes d'antics temples que conserven nombroses inscripcions. Queden restes dels temples antics, i columnes i altres restes.

L'any 105 aC Roma va signar una aliança amb l'illa segurament per causa dels seus bons ports i la seva posició central entre les illes europees i asiàtiques de la mar Egea. Durant l'Imperi era una libera civitas (ciutat lliure), segons Plini el Vell.

L'any 1207 fou cedida a la República de Venècia per l'Emperador llatí i donada en feu a la família Querini. La branca que va governar l'illa era coneguda com els Querini-Stampàlia. El 1522 els otomans van ocupar Rodes i uns anys després (1537) van ocupar l'illa d'Astipalea. Des del 1646 al 1668, durant la guerra de Creta o Candia, l'illa va tornar a estar sota influència veneciana, però al final va romandre en mans dels otomans.

Hegesandre, segons Ateneu de Nàucratis, explica que van portar al seu temps un parell de llebres a l'illa, i que es van reproduir tant que envaïen l'illa, fins al punt que els seus habitants van anar a consultar l'Oracle de Delfos. Els va aconsellar que les cacessin amb gossos, i en un any en van caçar més de 6.000. Plini el Vell diu que els musclos de l'illa eren molt apreciats.[1]

El 1912 va ser cedida a Itàlia i va formar el territori del Dodecanès. El 1947, després de la II Guerra mundial, va ser transferida a Grècia junt amb la resta de les illes del grup.[2]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Astypalaea». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 13 abril 2021].
  2. Mogens, Herman Hansen (et al.). An inventory of archaic and classical poleis. Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 737. ISBN 9780198140993. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astipalea