Benferri

municipi del País Valencià
No s'ha de confondre amb Beniferri.

Benferri és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBenferri
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 08′ 30″ N, 0° 57′ 45″ O / 38.141666666667°N,0.9625°O / 38.141666666667; -0.9625
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura Modifica el valor a Wikidata
CapitalBenferri Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.023 (2023) Modifica el valor a Wikidata (163,15 hab./km²)
Gentilicibenferrina, benferrí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície12,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOriola
PatrociniJeroni d'Estridó Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuis Vicente Mateo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03316 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03025 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03025 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbenferri.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

La localitat es troba a l'horta d'Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.[1]

Té eixida directa a l'Autovia d'Alacant-Múrcia i Múrcia-Alacant (eixida 81). Benferri es troba a 30 minuts de distància dels aeroports d'Alacant (l'Altet) i Múrcia (San Javier), respectivament. Està connectada a la xarxa europea a través de l'autopista A-7.

Història modifica

D'origen musulmà, Benferri va formar part de l'antic latifundi de secà adquirit a mitjan segle xiii per la família Rocamora, antecessors dels marquesos de Rafal, romanent sota el domini dels llinatges successors de la Casa de Rocamora fins al segle xix, moment en què la Constitució de 1812 va abolir els senyorius, produint-se el traspàs de la terra als descendents dels antics colons.

La història es remunta al temps de les Guerres púniques entre cartaginesos i romans. En aquesta època encara no hi havia res edificat ni construït a la zona. El lloc de l'emplaçament del poble va ser testimoni de moltes escaramusses entre els dos bàndols. Ja en temps de la conquesta musulmana La Matança, llogaret d'Oriola pròxim a on se situa avui el poble, va ser l'escenari d'una batalla entre el noble visigot Teodomir i els musulmans, sent frenats aquests últims en el seu avanç, el que va acabar l'any 713 amb una capitulació honrosa pel comte, per la qual mantenia l'autonomia del seu territori a canvi d'un tribut.[2]

Els musulmans importaren els seus avanços tecnològics: els murs de contenció, sénies, preses, séquies i conreus. El terreny conreat va augmentar i va millorar el rendiment de les collites, permetent així que de les barraques i alqueries que poblaven la zona sorgiren els pobles de Redovà, Coix, Almoradí i Benferri. Durant aquest temps, el poble era poc més que una torre, tot i que la terra circumdant estava conreada de vinyes i oliveres molt productives.[2]

Benferri fou conquerida per als cristians per les tropes del monarca castellà Ferran III. No obstant això, després del tractat d'Almizra, entre Castella i Aragó, Oriola i les seues terres limítrofes van passar a ser propietat dels reis aragonesos. Des de llavors, Benferri va estar relacionat amb la família Rocamora, que després d'acompanyar a Jaume I en la seva campanya de reconquesta valenciana, va obtenir com a recompensa aquestes terres pels serveis prestats a la guerra.[2]

En 1464, Joan Rocamora va comprar l'heretat i torre de Rocamora, sent aquesta la que constituirà el nucli del futur vincle i el senyoriu. En 1494 el lloc no era més que una torre entorn de la qual, Jaume de Rocamora i posteriorment el seu fill Jeroni, van iniciar la construcció de cases per a ser habitades per colons. En 1619, aconseguides les quinze cases necessàries, s'obté la jurisdicció alfonsina constituint-se com a municipi amb personalitat jurídica però dins del terme d'Oriola, de la jurisdicció del qual s'independitza el 1622 sota el domini de Jaume de Rocamora. Aquest mateix any té lloc la construcció de l'església parroquial de sant Jeroni, d'estil renaixentista tardà.

En morir Jeroni de Rocamora el 1639, el seu primogènit, Nicolau, rep el senyoriu de Benferri, establert a mitjan segle xv i el seu altre fill, Gaspar, el marquesat de Rafal i la baronia de Pobla de Rocamora. Tots dos territoris tornarien a unir-se al segle xviii més del que anava a passar a ser el comtat de la Granja de Rocamora, constituint tot això el senyoriu territorial del Marquesat de Rafal.[1]

A causa de la gran pesta que va assolar la regió en 1648, es genera un estancament demogràfic i un retrocés de l'àrea conreada. Després va tenir lloc una repoblació, de manera que en 1769 eren 544 veïns.

Economia modifica

L'economia es basa principalment en l'agricultura, es conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà (756 ha) sobre el regadiu (164 ha). Els conreus més estesos són els de cereals, d'oliveres, horta, ametllers i vinya. La propietat de la terra està bastant repartida i predomina el règim d'explotació directa.[1]

Demografia modifica

Segons el cens de l'INE de 2017, compta amb una població de 1.923 habitants.

Evolució demogràfica de Benferri[3]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2013
915 936 896 899 981 1.041 1.016 894 909 949 1.055 1.493 1.601 1.746 1.927

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benferri

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Luis Vicente Mateo 584 54,73% 5 ( )
Partit Popular   José Manuel Guillen Mateo 472 44,24% 4 ( )
Vots en blanc   11 1,03%
Total vots vàlids i regidors 1.067 100 % 9
Vots nuls 21 1,93%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.088 76,03%**
Abstenció 343* 23,97%**
Total cens electoral 1.431* 100 %**
Alcalde: Luis Vicente Mateo (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Oriola,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 1999 l'alcalde de Benferri és Luis Vicente Mateo del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Pedro García Guillén PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Domingo Guillen Mateo[9] AP 28/05/1983 --
1987–1991 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Cutillas Sarmiento PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Luis Vicente Mateo PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Edificis d'interés modifica

 
Façana de l'església de Sant Jerònim
  • Parròquia de Sant Jerònim. Construïda en 1622, d'estil renaixentista tardà. L'església consta de tres naus, una central i dos laterals, que es junten prop de l'altar major acabant amb una cúpula adornada amb diferents petxines als costats. Destaca del conjunt una xicoteta torre amb vidrieres que il·luminen el centre de l'església.

Festes locals modifica

Les festes patronals se celebren en honor de Sant Jeròni a l'entorn del 30 de setembre i la Mare de Déu del Roser (7 d'octubre) patrons de Benferri, celebrant-se les festes la tercera setmana d'agost i el dia 30 de setembre respectivament. Abans de la celebració de les festes patronals té lloc l'elecció de les Reines de les festes.

El 3 de maig se celebra la romeria del Dia de la Creu, festivitat en la qual es realitza un menjar veïnal.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Benferri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Historia» (en castellà). Ajuntament de Benferri.
  3. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  4. Ajuntament de Benferri. «Pleno Investidura Benferri 2019», 15-06-2019. Minut 27
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.520 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona d'Oriola «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 13-14. edicte 4533 [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benferri», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  9. Diputació d'Alacant. «Lista de alcaldes de los municipios de la provincia de Alicante».
  10. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vallada. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benferri