Benigno de la Vega-Inclán

militar, pintor, viatger i mecenes de l'art espanyol

Benigno de la Vega-Inclán y Flaquer (Valladolid, 29 de juny de 1858- 6 de gener de 1942) va ser un militar, pintor, viatger i mecenes de l'art espanyol. II Marquès Vega-Inclán.

Infotaula de personaBenigno de la Vega-Inclán y Flaquer
Museo del Romanticismo - CE30785 - Benigno de la Vega-Inclán.jpg
modifica
Nom original(es) Benigno de la Vega-Inclán modifica
Biografia
Naixement29 de juny de 1858
Valladolid
Mort6 de gener de 1942(1942-01-06) (als 83 anys)
Valladolid
Lloc d'enterramentcementiri de San Isidro modifica
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
3 de maig de 1910 – 2 de gener de 1914
DistricteCàceres
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1917 – 11 de desembre de 1918
ApartatRepresentants de l'Estat
Dades personals
Es coneix perMembre de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
OcupacióMilitar i pintor
PartitPartit Liberal
Premis

BiografiaModifica

 
Benigno de la Vega-Inclán a Puerto Rico
 
Retrat de Benigno de la Vega-Inclán, per Joaquín Sorolla

Fill del primer Marquès de la Vega-Inclán, el tinent general Miguel de la Vega Inclán y Palma, i d'Elisa Flaquer, filla d'un famós banquer de l'època. Als 13 anys entra a l'Escola de Belles Arts de Madrid, ciutat on resideix. Seguint la tradició familiar, ingressa amb 18 anys en l'exèrcit. Després d'estades a Puerto Rico i el Marroc, abandona la vida militar als 35 anys, passant a la reserva, encara que continuarà ascendint en el rang militar, fins a tinent coronel.

Es va dedicar a viatjar per Europa, vivint 5 anys a París. A les eleccions generals espanyoles de 1910 va ser escollit Diputat de les Corts per Càceres[1] amb el partit liberal progressista de José Canalejas. Des de 1911 fins a 1928 va dirigir la "Comissaria Règia del Turisme i de la Cultura Artística". Durant aquesta època crearà i promourà moltes activitats culturals que romanen com a referència encara als nostres dies. El 1926 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.[2]

Va ser el promotor del Museu d'El Greco, a Toledo, 1911, de la Casa de Cervantes, a Valladolid, 1915, del Museu Romàntic, en Madrid, 1924, i va tenir un destacat paper en la creació del Museu Sorolla. Va ser promotor de la xarxa de Paradors Nacionals de Turisme. Va promoure també la construcció de l'Hotel Alfonso XIII a Sevilla i l'obertura de l'Hotel Ritz i de l'Hotel Palace de Madrid. També va promoure la restauració de la Sinagoga del Trànsito a Toledo i la del Pati del Yeso als Reales Alcázares de Sevilla. Així mateix, va ser vocal del patronat de l'Alhambra. Com a amant de l'art, va ser un dels reivindicadors d'El Greco, al costat de Santiago Rusiñol, Martín Rico, Zuloaga o Cossío. En la primera dècada del segle XX va comprar unes cases en la jueria de Toledo, va contractar Eladio Laredo i van convertir el conjunt en una recreació de la casa d'El Greco.

Passa la Guerra Civil Espanyola a Granada, col·laborant al trasllat dels quadres del Museu del Prado per protegir-los de la contesa. Va morir a Madrid el 6 de gener de 1942.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benigno de la Vega-Inclán


Premis i fites
Precedit per:
Adolfo Bonilla y San Martín
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 21

1926 - 1942
Succeït per:
Melchor Fernández Almagro