Benigno de la Vega-Inclán

Benigno de la Vega-Inclán y Flaquer (Valladolid, 29 de juny de 1858- 6 de gener de 1942) va ser un militar, pintor, viatger i mecenes de l'art espanyol. II Marquès Vega-Inclán.

Benigno de la Vega-Inclán y Flaquer

Nom original	(es) Benigno de la Vega-Inclán
Biografia
Naixement	29 juny 1858 Valladolid (Espanya)
Mort	6 gener 1942 (83 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro
Diputat al Congrés dels Diputats
3 de maig de 1910 – 2 de gener de 1914
Circumscripció	Càceres
Diputat de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1917 – 11 de desembre de 1918
Dades personals
Es coneix per	Membre de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Ocupació	Militar i pintor
Partit	Partit Liberal
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (acadèmic) (1940–1942) Reial Acadèmia de la Història (acadèmic) (1926–1942)
Premis
(1921)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII
Llista Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva 10 octubre 1927 – 11 desembre 1928

Biografia

Benigno de la Vega-Inclán a Puerto Rico

Retrat de Benigno de la Vega-Inclán, per Joaquín Sorolla

Fill del primer Marquès de la Vega-Inclán, el tinent general Miguel de la Vega Inclán y Palma, i d'Elisa Flaquer, filla d'un famós banquer de l'època. Als 13 anys entra a l'Escola de Belles Arts de Madrid, ciutat on resideix. Seguint la tradició familiar, ingressa amb 18 anys en l'exèrcit. Després d'estades a Puerto Rico i el Marroc, abandona la vida militar als 35 anys, passant a la reserva, encara que continuarà ascendint en el rang militar, fins a tinent coronel.

Es va dedicar a viatjar per Europa, vivint 5 anys a París. A les eleccions generals espanyoles de 1910 va ser escollit Diputat de les Corts per Càceres amb el partit liberal progressista de José Canalejas. Des de 1911 fins a 1928 va dirigir la "Comissaria Règia del Turisme i de la Cultura Artística". Durant aquesta època crearà i promourà moltes activitats culturals que romanen com a referència encara als nostres dies. El 1926 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Va ser el promotor del Museu d'El Greco, a Toledo, 1911, de la Casa de Cervantes, a Valladolid, 1915, del Museu Romàntic, en Madrid, 1924, i va tenir un destacat paper en la creació del Museu Sorolla. Va ser promotor de la xarxa de Paradors Nacionals de Turisme. Va promoure també la construcció de l'Hotel Alfonso XIII a Sevilla i l'obertura de l'Hotel Ritz i de l'Hotel Palace de Madrid. També va promoure la restauració de la Sinagoga del Trànsito a Toledo i la del Pati del Yeso als Reales Alcázares de Sevilla. Així mateix, va ser vocal del patronat de l'Alhambra. Com a amant de l'art, va ser un dels reivindicadors d'El Greco, al costat de Santiago Rusiñol, Martín Rico, Zuloaga o Cossío. En la primera dècada del segle xx va comprar unes cases en la jueria de Toledo, va contractar Eladio Laredo i van convertir el conjunt en una recreació de la casa d'El Greco.

Passa la Guerra Civil Espanyola a Granada, col·laborant al trasllat dels quadres del Museu del Prado per protegir-los de la contesa. Va morir a Madrid el 6 de gener de 1942.

Enllaços externs

• Museu d'El Greco, historia del seu fundador
• El sueño de un visionario Arxivat 2015-12-23 a Wayback Machine. per Javier Rivera Blanco, Universitat d'Alcalá

Premis i fites
Precedit per: Adolfo Bonilla y San Martín	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 21 1926 - 1942	Succeït per: Melchor Fernández Almagro