Obre el menú principal

Berdítxiv (en ucraïnès: Бердичів, en polonès: Berdyczów, en rus: Берди́чев, translit. Berdítxev) és una ciutat d'importància regional del nord d'Ucraïna. És una ciutat històrica situada en la Província de Jitòmir.

Infotaula de geografia políticaBerdítxiv
Бердичів (uk)
Бердичев (ru)
Bandera de Berdítxiv Escut de Berdítxiv
Flags of Berdychiv Tradueix Q12095083 Tradueix
Berdichev.jpg

Localització
 49° 53′ 31″ N, 28° 36′ 00″ E / 49.891944444444°N,28.6°E / 49.891944444444; 28.6
EstatUcraïna
Oblastprovíncia de Jitòmir
Capital de
Població
Total 76.229 (2018)
• Densitat 21,58 hab/km²
Geografia
Superfície 3.533 km²
Altitud 250 m
Història i celebracions
Creació 1430 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postal 13300
Fus horari
Identificador KOATUU 1810400000
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

En 1410 el Gran Duc de Lituània Vitautas el Gran concedeix els drets sobre l'àrea a Kalinik, el procurador de Putivl i Zvenígorod. Es creu que un servent seu, anomenat Bérdich, hauria creat un jútor (un petit assentament cosac) en el lloc, del nom del qual derivaria el nom la ciutat.

En 1483 els tàrtars de Crimea van destruir l'assentament. En 1546, durant la partició del Ducat entre Lituània i Polònia, la regió va ser inclosa com una propietat del magnat lituà (Tyszkiewicz). D'acord amb la Unió de Lublin de 1569, la Volinia (regió històrica a la qual pertanyia Berdýchiv), constituïa una província de la Mancomunitat de Polònia i Lituània.

Entre 1627 i 1642 es construeix el convent fortíficat de les monges Carmelites, sota l'auspici de Janusz Tyszkiewicz Łohojski, sent capturat i saquejat pels cosacs de Bogdán Jmelnitski en 1647. Finalment, va ser suprimit en 1864.

En 1764, Kazimierz Pułaski va defensar la ciutat amb els seus 700 homes, sent envoltat per l'exèrcit real rus, durant la Confederació de Bar. En aquells anys la ciutat havia experimentat un ràpid desenvolupament després que el rei Estanislau August II Poniatowski, sota la pressió de la família Radziwiłł, li concedís l'inusual dret d'organitzar 10 fires a l'any. Això va convertir a Berdýchiv en un dels principals centres de comerç i finances de la Mancomunitat Lituana-Polonesa, i més tard de l'Imperi Rus.

A finals del segle XVIII, Berdychiv va esdevenir un important centre del hassidisme. A mesura que la ciutat creixia, diversos erudits coneguts van servir com rabins en aquell indret, incloent a: Lieber el Gran, Josep el Harif, i el Tzadik Levi Yitzchok de Berdichev (l'autor de l'obra Kedushat Levi), qui va viure, i va ensenyar allà fins a la seva mort en 1809.

A partir de 1850 l'activitat bancària i financera va ser traslladada de Berdýchiv a Odessa (una important ciutat portuària del Mar Negre) i la ciutat va caure en un període de decadència i empobriment.

Durant la Segona Guerra Mundial, en 1941, després de la invasió alemanya a la Unió Soviètica, la ciutat va ser ocupada per les tropes nazis. Establint-se a la ciutat una unitat d'extermini (Einsatzgruppen), instituint a continuació un gueto per recloure a la població jueva supervivent. Aquest gueto va ser liquidat pocs mesos després, a l'octubre de 1941, sent assassinats uns 20.000 o 30.000 jueus.

DemografiaModifica

En termes generals, l'evolució de la població de la ciutat mostra un progressiu increment demogràfic fins a 1989. A partir de llavors la ciutat, la població de la ciutat va començar a decréixer. Si bé, històricament era una ciutat amb una alta concentració de població jueva, aquesta fou gairebé exterminada durant l'Holocaust. Si bé, aquest volum es va recuperar després de la guerra, a partir de 1991 amb la caiguda de la Unió Soviètica la major part dels jueus de Berdichev van emigrar a Israel.

Evolució de la poblacióModifica

 
Plànol de la ciutat de 1825.
  • 1847: ? (23.160 jueus)
  • 1867: 52.563 (41.617 jueus)
  • 1926: 55.417 (30.812 jueus)
  • 1946: ? ( 6.000 jueus)
  • 1972: 77.000 (15.000 jueus)
  • 1989: 92.000 ( ? jueus)
  • 2001: 88.000 ( 1.000 jueus]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berdítxiv