Beril·lonita
La beril·lonita és un mineral de sodi i beril·li de la classe dels fosfats. Va ser descobert l'any 1888 per James Dwight Dana i anomenat beril·lonita degut al seu contingut de beril·li.
 Beril·lonita | |
|---|---|
 Beril·lonita (blanca) amb un fragment incrustat de turmalina extret a Paprok, Afganistan. Mida de l'espècimen: 4 cm. | |
| Fórmula química | NaBePO₄ |
| Epònim | beril·li  |
| Classificació | |
| Categoria | Fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.01 |
| Dana | 38.1.5.1 |
| Heys | 19.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,178(3) Å; b = 7,818(3) Å; c = 14,114(6) Å; β = 90° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | incolor, blanc, rarament groc pàl·lid; incolor sota la llum* |
| Macles | on plane {101}, as both contact and penetration twins; repeated at times, or in pseudo-hexagonal stellate forms; also polysynthetic {110} and {100}.* |
| Exfoliació | {010}: perfecte; {100}: bona però interrompuda; {101}: pobra; {001}: en traces. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,77 a 2,85 g/cm³ (mesurada); 2,805 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,552 nβ = 1,558 nγ = 1,561 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 68° |
| Dispersió òptica | weak to distinct r < v* |
| Fluorescència | No fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Símbol | Bel |
| Referències | [1][2][3][4] |
Característiques modifica
La beril·lonita és un fosfat de fórmula química NaBePO₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls tabulars o prismàtics varien d'incolors a blanc o groc pàl·lid, i són transparents amb una lluïssor vítria. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. La seva densitat relativa és 2,8. Els seus índexs de refracció són nα= 1.552, nβ= 1.558 i nγ= 1.561.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beril·lonita pertany a «08.AA: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations petits (alguns també amb grans)» juntament amb els següents minerals: alarsita, berlinita, rodolicoïta, hurlbutita, litiofosfat, nalipoïta i olimpita.
Formació i jaciments modifica
Es forma com a mineral secundari de beril·li en roques pegmatites granítiques i alcalines. Alguns dels jaciments que existeixen de beril·lonita són a Maine (Estats Units); Mont Saint-Hilaire, Quebec (Canadà); Viitaniemi (Finlàndia); Paprock (Afganistan); i Linópolis (Brasil).[2] Se sol trobar associada a altres minerals com: triplita, apatita, cassiterita, elbaïta, lepidolita, o quars, entre d'altres.[2]
Referències modifica
- ↑ «Beryllonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/beryllonite.pdf Handbook of Mineralogy
- ↑ http://www.mindat.org/min-644.html Mindat.org
- ↑ http://www.webmineral.com/data/Beryllonite.shtml Webmineral data