Triplita
La triplita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup triplita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1813 a Rasès, a la regió de Llemosí (França). Rep el seu nom del grec triplois (triple), al·ludint a la seva macla.
 Triplita | |
|---|---|
 Cristall de triplita provinent d'Alchuri (Alchori; Aschudi), Vall de Shigar, Skardu, Baltistan, Pakistan | |
| Fórmula química | Mn2+ 2(PO₄)F |
| Epònim | terna  |
| Localitat tipus | Rasès |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.03a |
| Dana | 41.6.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, massiu a nodular |
| Estructura cristal·lina | a = 11.97 Å, b = 6.52 Å, c = 10.09 Å; β = 105.62°; Z = 8 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m |
| Color | marró, vermell a negre |
| Exfoliació | bona en {001}, pobre en {100} |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | gris groguenca |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 3,5 a 3,9 |
| Densitat | 3,5 a 3,9 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.643–1.684, nβ = 1.647–1.693, nγ = 1.668–1.703 |
| Pleocroisme | diferent; groc-marró a marró vermellós |
| Angle 2V | 25° a 76° |
| Dispersió òptica | r > v, moderada a forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Trl |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa triplita és un fosfat de ferro i manganès amb anions de fluor i/o grup hidroxil. A més dels elements de la seva fórmula, Mn2+
2(PO₄)F, que va ser redefinida el 2019,[3] sol portar com a impuresa escandi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics, tot i que també és comú trobar-la de manera massiva a nodular. Forma una sèrie de solució sòlida amb la zwieselita, de la qual és l'anàleg amb manganès.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la triplita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
modificaApareix com a mineral fosfat primari o com a secundari reemplaçant a altres més primerencs, normalment a la litiofilita, en roques pegmatites de tipus granit. També es forma en filons d'estany amb fosfats hidrotermals, d'alta temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: triploidita, wolfeita, trifilita, litiofilita, fosfosiderita, vivianita, apatita, turmalina, esfalerita, pirita o quars.
Varietats
modificaEs coneixen dues varietats de triplita:
Grup triplita
modificaEl grup triplita al qual pertany i dona nom està integrat per dues espècies minerals.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Triplita | Mn2+ 2(PO₄)F |
| Zwieselita | Fe2+ 2(PO₄)F |
Referències
modifica
- ↑ «Triplite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Triplite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ «Triplite-Zwieselite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ «Metatriplite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ «Talktriplite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].