La triplita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup triplita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1813 a Rasès, a la regió de Llemosí (França). Rep el seu nom del grec triplois (triple), al·ludint a la seva macla.

Triplita tallada
Infotaula de mineralTriplita

Cristall de triplita provinent d'Alchuri (Alchori; Aschudi), Vall de Shigar, Skardu, Baltistan, Pakistan
Fórmula químicaMn2+
2
(PO₄)F
Epònimterna Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRasès Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.BB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.03a Modifica el valor a Wikidata
Dana41.6.1.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líprismàtic, massiu a nodular
Estructura cristal·linaa = 11.97 Å, b = 6.52 Å, c = 10.09 Å; β = 105.62°; Z = 8
Grup puntualmonoclínica 2/m
Colormarró, vermell a negre
Exfoliacióbona en {001}, pobre en {100}
Fracturadesigual, concoidal
Duresa5 a 5,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllagris groguenca
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica3,5 a 3,9
Densitat3,5 a 3,9
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.643–1.684, nβ = 1.647–1.693, nγ = 1.668–1.703
Pleocroismediferent; groc-marró a marró vermellós
Angle 2V25° a 76°
Dispersió òpticar > v, moderada a forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTrl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La triplita és un fosfat de ferro i manganès amb anions de fluor i/o grup hidroxil. A més dels elements de la seva fórmula, Mn2+
2
(PO₄)F, que va ser redefinida el 2019,[3] sol portar com a impuresa escandi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics, tot i que també és comú trobar-la de manera massiva a nodular. Forma una sèrie de solució sòlida amb la zwieselita, de la qual és l'anàleg amb manganès.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la triplita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

modifica

Apareix com a mineral fosfat primari o com a secundari reemplaçant a altres més primerencs, normalment a la litiofilita, en roques pegmatites de tipus granit. També es forma en filons d'estany amb fosfats hidrotermals, d'alta temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: triploidita, wolfeita, trifilita, litiofilita, fosfosiderita, vivianita, apatita, turmalina, esfalerita, pirita o quars.

Varietats

modifica

Es coneixen dues varietats de triplita:

  • La metatriplita, en realitat una triplita alterada.[5]
  • La talktriplita, una varietat amb magnesi.[6]

Grup triplita

modifica

El grup triplita al qual pertany i dona nom està integrat per dues espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Triplita Mn2+
2
(PO₄)F
Zwieselita Fe2+
2
(PO₄)F

Referències

modifica
  1. «Triplite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Triplite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  3. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].
  4. «Triplite-Zwieselite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  5. «Metatriplite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  6. «Talktriplite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].