Obre el menú principal

La latzulita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1795 a Freßnitzgraben (Estíria, Àustria), en un jaciment on també s'hi troba wagnerita. El nom li va posar Marten H. Klaproth, de l'àrab azraqun (blau) i del grec lithos (pedra). Pertany i dóna nom al grup lazulita de minerals.[3]

Infotaula de mineralLatzulita
Lazulite-tmix07-167a.jpg
Latzulita amb dues coloracions (verda i blava).
Fórmula química (Mg, Fe2+)Al2(PO4)2OH2
Epònim cel i pedra
Localitat tipus Freßnitzgraben, Krieglach, Fischbacher Alpen, Styria, Àustria
Classificació
Categoria fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 08.BB.40
Nickel-Strunz 9a ed. 8.BB.40
Nickel-Strunz 8a ed. VII/B.08
Dana 41.10.1.1
Heys 19.14.29
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí tabular, cristalls bipiramidals aguts; granular, massiva
Estructura cristal·lina a = 7.144(1) Å, b = 7.278(1) Å, c = 7.228(1) Å; β = 120.5(1)°; Z = 2
Simetria monoclínica prismàtica (2/m)
Color blau, blau cel, verd blavós, blanc blavós
Macles comunes diverses lleis de macles. Comunes en {100}; lamel·lars o polisintètiques a vegades, amb plans de composició {001} o {100} i normalment amb angle reentrant; rares en {223}. També s'han descrit macles en {210} i {021}.
Exfoliació pobre a bona en {110}, indistinta en {101}
Fractura irregular, desigual, desagregable
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 - 6,0
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida, opaca
Gravetat específica 3,122 – 3,240
Densitat 3,122 a 3,24 g/cm3 (mesurada); 3,144 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.604 - 1.626 nβ = 1.626 - 1.654 nγ = 1.637 - 1.663
Birefringència δ = 0,033 a 0,037
Pleocroisme fort: X = sense color, Y = blau, Z = blau fosc
Angle 2V mesurat: 61° to 70°, calculat: 58° to 64°
Dispersió òptica r < v feble
Fluorescència No fluorescent sota llum ultraviolada
Fusibilitat infusible
Solubilitat insoluble
Impureses comunes Fe, Mn
Més informació
Estatus IMA aprovat i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1967 s.p.
Any d'aprovació 1795
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

CaracterístiquesModifica

La lazulita és un hidroxi-fosfat d'alumini, ferro i magnesi. Els seus cristalls són de color blau intens, característica per la qual se li va posar nom. És un mineral fàcil de reconèixer per l'hàbit dels cristalls, clarament bipiramidals. No s'ha de confondre amb el mineral latzurita, un silicat, ni amb l'atzurita, un carbonat, amb els quals només coincideixen etimològicament, ja que els tres tenen color blau. La lazulita és l'anàleg amb magnesi de l'scorzalita. Sinònims poc usats d'aquest mineral són: berkeyita, gersbyita, mollita, tetragophosphita i voraulita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la latzulita pertany a "08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 sobre 1:1" juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, scorzalita, wilhelmkleinita, trolleïta, namibita, fosfoellenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richellita i zinclipscombita.

FormacióModifica

Apareix en roques metamòrfiques de tipus quarsita, on pot aparèixer associada a altres minerals com sillimanita, quars, pirofil·lita, moscovita, cianita, minerals del grup dels granats, dumortierita o corindó. També s'hi pot trobar en roques ígnies: en les vores de complexos de granit i pegmatites, així com en filons de quars on apareix associada a altres minerals com rútil i andalusita. Degut a la seva duresa és també comú trobar-la en dipòsits al·luvials.

VarietatsModifica

Es coneix una varietat anomenada calciolazulita, que com el seu nom indica es tracta d'una lazulita amb contingut de calci. També és probable que es tracti de lazulita amb impureses d'aquest element.[4]

Grup latzulitaModifica

El grup latzulita està format per cinc espècies minerals.[3]

Espècie Fórmula
Barbosalita Fe2+Fe3+2(PO4)2OH2
Hentschelita CuFe3+2(PO4)2OH2
Latzulita (Mg, Fe2+)Al2(PO4)2OH2
Scorzalita Fe2+Al2(PO4)2OH2
Wilhelmkleinita ZnFe3+2(AsO4)2OH2

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Latzulita  
  1. «Lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].
  2. «Lazulite Mineral Data» (en anglès). Webmineral.
  3. 3,0 3,1 «Lazulite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].
  4. «Calcium-lazulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 setembre 2014].