Adamita
L'adamita és un mineral del grup de l'olivenita que pertany a la classe dels fosfats. El seu nom va ser proposat per Charles Friedel l'any 1866 en honor del geòleg francès Gilbert-Joseph Adam (1795-1881), qui va descobrir el primer exemplar a Chañarcillo, Atacama (Xile).
 Adamita | |
|---|---|
 Adamita de 14x10cm de la mina Ojuela, Mapimí (Mèxic)  | |
| Fórmula química | Zn₂(AsO₄)(OH) |
| Epònim | Gilbert Joseph Adam |
| Nom IUPAC | arsenat hidròxid de zinc |
| Localitat tipus | Chañarcillo (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.06 |
| Dana | 41.6.6.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | prismes, normalment en druses i aglomerats radials; també masses botrioidales llises |
| Color | groc, verd, violeta, rosa |
| Exfoliació | bona {101}, pobre {010} |
| Fractura | irregular, concoidal |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 4.32 - 4.48 |
| Densitat | 4,435 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα=1.708 - 1.722, nβ=1.742 - 1.744, nγ=1.763 - 1.773 |
| Birefringència | δ = 0.055 |
| Fluorescència | pot presentar fluorescència de color groc llimona sota SW i LW UV. |
| Varietats més comunes | |
| alumoadamita | de color blau pàl·lid[1] |
| cobaltoadamita | amb cobalt[2] |
| cuproadamita | amb contingut significatiu de cobre[3] |
| manganadamita | amb manganès[4] |
| niqueladamita | amb níquel[5] |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ad |
| Referències | [6][7] |
Característiques modifica
Forma part de la sèrie adamita-olivenita, i és el dimorf ortoròmbic de la paradamita. Depenent de la presència d'altres elements a la seva composició se'n coneixen diferents varietats: alumoadamita, cobaltoadamita ((Zn, Co)AsO₄OH), cuproadamita ((Zn, Cu)₂AsO₄OH), manganadamita ((Zn, Mn)₂AsO₄OH) o niqueladamita ((Zn, Ni)₂AsO₄(OH)).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'adamita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments modifica
Es troba habitualment en zones d'oxidació o humitat sobre menes de zinc. Habitualment és de color groc, però es tenyeix de verd per inclusions de coure. Normalment es presenta associada a la smithsonita, hemimorfita, escorodita, calcita, quars i limonita, entre d'altres.
Als territoris de parla catalana s'ha trobat adamita a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona), a la mina Atrevida (Vimbodí, Tarragona), a la mina Linda Mariquita, a El Molar (Priorat, Tarragona), a la mina San José (Chóvar, Castelló) i a Can Pei (Montferrer, Pirineus Orientals).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adamita |
- ↑ «Alumino Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ «Cobaltoan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ «Cuprian Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ «Manganoan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ «Nickeloan Adamite» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ «Adamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2013].
- ↑ «Adamite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 novembre 2013].