Fosfoel·lenbergerita

La fosfoel·lenbergerita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom com a fosfat anàleg de l'el·lenbergerita.

Fosfoel·lenbergerita
Fórmula química	(Mg,◻)₂Mg₁₂(PO₄,PO₃OH)₆(PO₃OH,CO₃)₂(OH)₆
Epònim	el·lenbergerita i fosfat
Localitat tipus	Massís de Dora Maira, Província de Cuneo, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.04
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Color	blau azure
Duresa	6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,606 a 1,609 nε = 1,588 a 1,589
Birefringència	δ = 0,018 a 0,020
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1994-006
Símbol	Pell
Referències

Característiques

La fosfoel·lenbergerita és un fosfat de fórmula química (Mg,◻)₂Mg₁₂(PO₄,PO₃OH)₆(PO₃OH,CO₃)₂(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fosfoel·lenbergerita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís de Dora Maira, a la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia. També ha estat descrita a altres tres indrets de la província de Cuneo: a Case Parigi (Martiniana Po), a Masueria (Brossasco) i a Pratolungo (Venasca), així com a les pedreres noruegues d'Overntjern i Tingelstadtjern, totes dues ubicades al municipi de Modum, al comtat de Buskerud.