Beta Trianguli Australis

Beta Trianguli Australis (β TrA / HD 141891 / HR 5897), ocasionalment anomenat Betria, és el segon estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral —després d'Atria (α Trianguli Australis)— amb magnitud aparent +2,83.[8] Es troba relativament proper al Sistema Solar, a una distància de 40 anys llum.

Infotaula d'estrellaBeta Trianguli Australis
Triangulum Australe constellation map ru lite.png
Nomenclatura
Bayerβ TrA Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTriangle Austral Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 55m 8.5621s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-64° 34' 9.3845''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,85[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−186,838 mas/a[3] (ascensió recta)
−398,915 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial0,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra12,5898 parsecs[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,37 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi79,4292 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralF1V[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat9,37 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi2,03 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa1,56 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.384 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació69,63 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat8,01[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat16.600 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* bet TrA Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
HD 141891 (Henry Draper Catalogue)
HIP 77952 (Catàleg Hipparcos)
HR 5897 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 253346 (Catàleg SAO)
GJ 601 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
β TrA (nomenclatura de Bayer)
1RXS J155508.2-632553 (1RXS)
2MASS J15550857-6325507 (2MASS)
CCDM J15551-6326A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CD-63 1135 (Córdoba Durchmusterung)
CPC 20.1 4772 (Cape Photographic Catalogue)
CPD-63 3723 (Cape Photographic Durchmusterung)
CSI-63 3723 41 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
FK5 589 (FK5)
GC 21332 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9149 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 77952 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 15463-6307 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 15507-6316 (IRAS)
JP11 2659 (JP11)
LTT 6339 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 3569 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 41426 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 3589 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 3589.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 361732 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2233 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 18619 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 9027-5712-1 (Catàleg Tycho)
UBV 13469 (UBV)
UBV M 20995 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100141891 A (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J15551-6326A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Ci 20 948 (Catalogue of proper motion stars)
WEB 13182 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 5826168461827543168 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

Encara que catalogada de vegades com a gegant o subgegant, Beta Trianguli Australis es troba a mig camí en la seva etapa com a estel de la seqüència principal. De tipus espectral F1V i 7220 K de temperatura, brilla amb una lluminositat 8,5 vegades major que la del Sol. Té un diàmetre un 90 % més gran que el diàmetre solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació no inferior a 92 km/s, sent el seu període de rotació inferior a 1 dia. La seva massa s'estima en 1,65 masses solars.[9]

L'anàlisi elemental de Beta Trianguli Australis mostra diferències significatives en comparar-lo amb el del Sol. D'una banda, l'oxigen és aparentment «sobreabundós» ([O/H] = +0,11), el mateix que succeeix en el cas de vanadi i cobalt ([Co/H] = +0,45). Especialment notable és el cas de l'europi, cinc vegades més abundant que en el Sol. Però en general molts elements —entre ells sodi i calci— tenen valors comparables als del Sol i, de fet, les abundàncies relatives de la major part dels elements estan per sota dels valors solars. Això s'observa per a níquel, crom, ferro, manganès i zinc; en aquest últim cas el seu contingut és menys d'un terç del trobat al Sol.[10]

Existeix una companya visual de magnitud +13,2 a 155 segons d'arc que pot constituir un sistema binari ampli amb Beta Trianguli Australis, o simplement ser una companya òptica.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. 4,0 4,1 David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  7. 7,0 7,1 7,2 «S⁴N: A spectroscopic survey of stars in the solar neighborhood» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 14-05-2004, pàg. 183-205. DOI: 10.1051/0004-6361:20035801.
  8. Beta Trianguli Australis (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Beta Trianguli Australis (Stars, Jim Kaler)
  10. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.