Obre el menú principal

El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2013 tenia 177.000 batejats d'un total 188.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Lino Pizzi.

Infotaula de geografia políticaBisbat de Forlì-Bertinoro
Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis
Forlì, duomo, esterno 01.jpg
La catedral de Forlì

Localització
Roman Catholic Diocese of Forli in Italy.jpg
 44° 13′ 21″ N, 12° 02′ 27″ E / 44.2225°N,12.0408333333°E / 44.2225; 12.0408333333
Itàlia Itàlia
Flag of Emilia-Romagna.svg Emilia-Romagna
Parròquies 128
Població
Total 188.500
• Densitat 159,48 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Emília-Romanya, arquebisbat de Ravenna-Cervia
Superfície 1.182 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle II (Forlì)
1360 (Bertinoro)
30 de setembre de 1986 (unitat plena)
Patrocini Madonna del Fuoco
Madonna del Lago
San Mercuriale
San Rufillo
Catedral Santa Croce , Santa Caterina (cocatedral)
Organització política
• Bisbe Lino Pizzi
Altres

Lloc web diocesiforli.it
Modifica les dades a Wikidata
La cocatedral de Bertinoro.
La catedral de Forlì
L'església de Ronco
L'església del Seminari episcopal de Bertinoro
L'església de Coccolia
Façana de l'Abadia de Sant'Ellero
L'església de Castrocaro Terme

TerritoriModifica

La diòcesi s'estén sobre dues províncies de l'Emilia-Romagna:

La seu episcopal és la ciutat de Forlì, on es troba la catedral de la Santa Croce. A Bertinoro es troba la cocatedral de Santa Caterina. A Forlì, a més, hi ha dues basíliques menors: San Pellegrino Laziosi i San Mercuriale.

El territori s'estén sobre 1.182 km² i està dividit en 128 parròquies agrupades en 10 vicariats;

HistòriaModifica

ForlìModifica

La diòcesi de Forlì es remunta a temps antics. Tradicionalment seu naixement es fixa en el segle II i se senyala com a primer bisbe a sant Mercuriale, que la crítica històrica moderna el situa vers el segle IV. Encara que la tradició i els historiadors locals han enumerat una llarga sèrie de bisbes en els primers segles, el primer prelat forlivès històricament documentat i sens dubte és Crescente, qui va viure a mitjans del segle VII. Des dels seus inicis, la diòcesi de Forlì era sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna.

A l'edat mitjana el capítol tenia el dret de triar al bisbe, però amb l'edat moderna, aquesta prerrogativa es va perdre. De nou el 1433, el capítol de la catedral, d'acord amb els ciutadans influents, decidiria l'elecció del bisbe, Guglielmo Bevilacqua, en canvi, però, amb la voluntat del Papa Eugeni IV.

En 1428 un incendi va destruir completament una escola de Forlì, deixant només intacta una efígie en paper de la Verge, venerada pels forlivesos des de llavors amb el títol de la Mare de Déu del Foc. Al mateix segle hi ha registrat a Forlì altre miracle sobre una altra imatge mariana, que va ser apunyalada, va vessar sang de la ferida, donant origen a la devoció de Nostra Senyora de la ferida.

Cap a la meitat del segle xvii es va establir el seminari episcopal de Forlì, pel bisbe Giacomo Teodolo.

El 7 d'octubre de 1975 es van agregar a la diòcesi de Forlì les parròquies de la Vall del Bidente, fins llavors incloses a la diòcesi de Sansepolcro.

BertinoroModifica

La diòcesi de Bertinoro va ser erigida en 1360, després del trasllat del bisbat de Forlimpopoli. El primer bisbe de Bertinoro va ser el francès Roberto Boyssel, bisbe de Forlimpopoli des del 1359. Assumint el títol de la nova diòcesi per a ell i els seus successors van heretar el dret a la diòcesi forlimpopolese.[2]

El títol de l'església principal de la nova diòcesi va ser assignat a un petit lloc sagrat edifici de la plaça central de la ciutat, just al costat de l'ajuntament. L'església, dedicada a Santa Caterina d'Alexandria, va haver de ser ampliada. Els treballs es va dur a terme al segle XV. En 1393 les cròniques registren un fet portentós: una creu blava va aparéixer per sobre de la pila baptismal durant onze dies al davant de tot el poble. Des de l'Alta Edat Mitjana l'única font del país estava a la pieve de Santa Maria, que es troba a la Muntanya Cesubeo no massa lluny de la fortalesa.

A la segona meitat del segle xvi el bisbe Giovanni Andrea Caligari va reconstruir la catedral de Bertinoro i va deixar la seu original al poble Carnevali perquè s'instal·lin al castell, que li va donar el Papa Climent VIII. La pila baptismal va ser traslladat a la nova catedral.[2]

En 1803 el govern francès va declarar suprimida la seu de Bertinoro i va encomanar temporalment a l'arquebisbe de Ravenna, en qualitat de Metropolità. En 1817 es va restaurar la diòcesi de Bertinoro, però com moltes de les propietats de l'església s'havien venut, es trobava en una situació econòmicament miserable.

El 28 d'agost de 1824 sota la butlla Dominici Gregis del Papa Lleó XII la seu Bertinoro es va unir a la de Sarsina. La unió amb Sarsina, especialment problemàtica a causa de la dificultat de la comunicació entre les dues seus, es va retirar al voltant de 1872, quan la diòcesi de Sarsina va tornar a tenir el seu propi bisbe.

Les seus unidesModifica

El 9 de juny de 1976 Giovanni Proni, bisbe de Bertinoro i coadjutor de Paolo Babini a Forli, va succeir Babini a la seu de Forli, unint així in persona episcopi les dues diòcesis.

El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les dues diòcesis i el nou districte eclesiàstic va assumir el seu nom actual.

Cronologia episcopalModifica

Bisbes de ForlìModifica

Bisbes de BertinoroModifica

  • Roberto Boiselli (Robert Boyssel, francese), O.F.M. † (1360 - 1365 renuncià)
  • Roberto di Brettavilla (Robert de Bretteville, francès), O.E.S.A. † (5 de setembre de 1365 - 1377 mort)[10]
  • Tebaldo † (1378 - 1395 mort)
  • Urso de Afflicto † (15 de novembre de 1395 - 15 de desembre de 1404 nomenat bisbe de Monopoli)
  • Marco da Teramo † (15 de desembre de 1404 - 29 de desembre de 1418 nomenat bisbe de Sarno)
  • Marco, O.S.M. † (29 de desembre de 1418 - 1426 ? mort)
  • Ventura degli Abati † (13 d'abril de 1429 - 1477 mort)
  • Giuliano Maffei, O.F.M. † (24 de gener de 1477 - 18 d'abril de 1505 nomenat arquebisbe de Ragusa)
  • Giovanni Ruffo de Theodoli † (18 d'abril de 1505 - 6 de novembre de 1511 nomenat arquebisbe de Cosenza)
  • Angelo Petrucci † (28 de gener de 1512 - 1514 mort)
    • Raffaele Petrucci † (14 de març de 1519 - 14 de març de 1520 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Pietro Petrucci † (14 de març de 1520 - 1537 mort)
  • Benedetto Conversini † (15 d'octubre de 1537 - 30 de juliol de 1540 nomenat bisbe de Jesi)
  • Girolamo Verallo † (20 d'agost de 1540 - 14 de novembre de 1541 nomenat bisbe de Caserta)
  • Cornelio Musso, O.F.M.Conv. † (14 de novembre de 1541 - 27 d'octubre de 1544 nomenat bisbe de Bitonto)
  • Tommaso Caselli, O.P. † (27 d'octubre de 1544 - 7 de maig de 1548 nomenat bisbe d'Oppido Mamertina)
  • Lodovico Vanino de Theodoli, C.R.S.A. † (7 de maig de 1548 - 10 de gener de 1563 mort)
  • Egidio Falcetta † (30 de gener de 1563 - 1 de juliol de 1564 mort)
  • Agostino Folignatti † (28 de juliol de 1564 - d'octubre de 1579 mort)
  • Giovanni Andrea Caligari † (14 d'octubre de 1579 - 19 de gener de 1613 mort)
    • Bartolomeo Ugolini † (1613 - ? mort) (vescovo eletto)
  • Innocenzo Massimo † (20 de maig de 1613 - 1 de juliol de 1624 nomenat bisbe de Catània)
  • Giovanni Della Robbia, O.P. † (29 de juliol de 1624 - 25 d'octubre de 1641 mort)
  • Isidoro Della Robbia, O.S.B. † (10 de març de 1642 - de novembre de 1656 mort)
    • Sede vacante (1656-1659)
  • Ottaviano Prati † (21 d'abril de 1659 - d'agost de 1659 mort)
  • Guido Bentivoglio, C.R. † (16 de febrer de 1660 - 1 de febrer de 1676 mort)
  • Vincenzo Gaballi † (23 de març de 1676 - de juny de 1701 mort)
  • Giovanni Battista Missiroli † (8 d'agost de 1701 - de gener de 1734 mort)
  • Gaetano Galvani (Calvani) † (24 de març de 1734 - 19 de setembre de 1747 renuncià)
  • Francesco Maria Colombani † (20 de novembre de 1747 - 27 de març de 1788 mort)
  • Giacomo Boschi † (15 de setembre de 1788 - 18 de setembre de 1807 nomenat bisbe de Carpi)
    • Sede soppressa (1807-1817)
  • Federico Bencivenni, O.F.M.Cap. † (14 d'abril de 1817 - 19 de novembre de 1829 mort)
  • Giambattista Guerra † (15 de març de 1830 - 1857 mort)
  • Pietro Buffetti † (3 d'agost de 1857 - 12 de gener de 1874 mort)
  • Camillo Ruggeri † (4 de maig de 1874 - 3 de juliol de 1882 nomenat bisbe de Fano)
  • Lodovico Leonardi † (3 de juliol de 1882 - de juny de 1898 mort)
  • Federico Polloni † (28 de novembre de 1898 - 12 de març de 1924 mort)
  • Antonio Scarante † (18 de desembre de 1924 - 30 de juny de 1930 nomenat bisbe de Faenza)
  • Francesco Gardini † (9 de maig de 1931 - 31 de gener de 1950 mort)
  • Mario Bondini † (16 de març de 1950 - 28 de gener de 1959 mort)
  • Giuseppe Bonacini † (16 de maig de 1959 - 14 de novembre de 1969 mort)
  • Giovanni Proni † (10 de març de 1970 - 30 de setembre de 1986 nomenat bisbe de Forli-Bertinoro)

Bisbes de Forlì-BertinoroModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2013, la diòcesi tenia 177.000 batejats sobre una població de 188.500 persones, equivalent 93,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
diòcesi de Forlì
1950 80.115 80.350 99,7 129 103 26 621 55 293 62
1970 121.666 122.022 99,7 123 92 31 989 39 320 67
1980 143.700 144.500 99,4 153 128 25 939 32 317 140
diòcesi de Bertinoro
1950 43.000 43.000 100,0 93 89 4 462 - 60 64
1959 40.000 40.000 100,0 88 83 5 454 5 87 64
1969 38.444 38.542 99,7 74 71 3 519 6 99 62
1980 37.650 37.900 99,3 64 60 4 588 9 80 65
diòcesi de Forlì-Bertinoro
1990 171.812 173.374 99,1 195 165 30 881 41 307 127
1999 169.369 171.603 98,7 171 141 30 990 5 36 222 128
2000 168.282 170.645 98,6 162 136 26 1.038 5 32 217 128
2001 170.035 172.570 98,5 164 135 29 1.036 6 34 224 128
2002 171.357 174.134 98,4 162 134 28 1.057 6 34 217 128
2003 172.829 175.779 98,3 156 126 30 1.107 8 34 209 128
2004 171.142 175.769 97,4 150 122 28 1.140 8 33 202 128
2006 169.700 177.425 95,6 146 119 27 1.162 8 30 205 128
2013 177.000 188.500 93,9 132 106 26 1.340 9 31 169 128

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Forlì-Bertinoro  
  1. Relació extreta de parrocchiemap.it.
  2. 2,0 2,1 Leardo Mascanzoni, Territorio, insediamenti, popolamento e viabilità in Storia di Bertinoro, coordinamento di A. Vasina, Cesena, Società Editrice Il Ponte Vecchio, 2006, pp. 113-144
  3. Segons Lanzoni Teodoro no fou bisbe Foroliviensis sino Foroiuliensis, és a dir, de Fréjus.
  4. Ludovico Antonio Muratori, Dissertazioni sopra le antichità italiane, vol. II, Milano 1837.
  5. EIs bisbes Rainero, Teodorico e Ottone són posats per Cappelletti a la segona meitat del segle X, sense cap referència cronològica més precisa; Gams, en canvi, els posa a la primera meitat del segle XI, posant Uberto citat el 997.
  6. Per alcune vicende che coinvolsero i vescovi da Alberto a Richelmo, in opposizione agli abati di San Mercuriale, si veda: Sant'Antonio Vecchio.
  7. Aquest bisbe és exclòs per Eubel, qui el considera bisbe de Forlimpopoli.
  8. Dioecesanae synodi Forolivien. decreta sub illustriss. ac reuerendiss. D. D. Claudio Ciccolino, Dei et apostolicae sedis gratia episcopo Forolivii anno domini 1675, Dandi & Saporetti, Forlì 1675; Dioecesanae synodi Forolivien. decreta sub illustriss. ac reuerendiss. D. D. Claudio Ciccolino, Dei & apostolicae sedis gratia episcopo Forolivii anno domini 1686, apud I. Sylvam, Forlì 1686.
  9. Prima dioecesana synodus quam d. Mercurialis Prati ordinis S. Benedicti congregationis Vallisumbrosae, Dei & apostolicae sedis gratia Foroliviensis ecclesiae episcopus ... in sua cathedrali ecclesia celebravit anno 1792, Genestri, Faenza 1793.
  10. Eubel distingeix dos bisbes anomenats Roberto, un franciscà i l'altre agustinià; la cronologia tradicional només menciona un únic Roberto.